Pau Cristià
Pau Cristià (Montpeller s. XIII? - Sicília vers el 1269), també conegut com a Pau Crestià, Pau Cristiani de Montpeller o simplement Fra Pau, fou un polemista religiós medieval.[1]
| Nom original | (fr) Pablo Christiani  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle XIII Montpeller (França) |
| Mort | 1274 (Gregorià) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Originalment professava la fe jueva i fins i tot va arribar a ser rabí.[1] En algun moment ell i els seus fills es convertiren al cristianisme, i es va fer frare dominic.[2] Des d'aquell moment dedicà fervorosos esforços per refutar i vilipendiar el judaisme, exagerant el que ell considerava blasfèmies i utilitzant els textos hebreus fal·laciosament com a proves de la certesa dels dogmes cristians.[2] Fou l'impulsor de la Disputa de Barcelona, així com de la requisa dels llibres jueus a la Corona d'Aragó, per la qual cosa fou felicitat en una butlla papal el 1267.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 101, entrada: "Barcelona, disputa de". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Pau Cristià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.