Pau Riera i Soler
Pau Riera i Soler (Manresa, finals del s. XVIII - Barcelona 1864) va ser un impressor català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1795  Manresa (Bages) |
| Mort | 4 octubre 1863 (67/68 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | impressor |
Va iniciar-se, sembla, com a impressor a Barcelona. Durant la Guerra del Francès va instal·lar-se a Mallorca segons es desprèn del registre de passaports despatxats per retornar a Catalunya des del setembre de 1813. Va fer cap a Tarragona, i després es traslladà a Reus el 1816. Un germà seu, Joan Riera i Soler, ja vivia a Reus des del 1812. Va obrir una impremta i llibreria al carrer Major de la capital del Baix Camp, a la vora de la impremta de Francesc Roca i de la impremta i llibreria dels germans Berdeguer. Oferia productes de papereria i sobretot llibres d'ensenyament i religiosos. Va ser un impressor important a la ciutat, on va publicar una Gramática de la lengua francesa, de Chantreau, i la primera edició del Diccionario manual castellano-catalán, de Magí Ferrer, que després va tenir moltes reimpressions. Pel 1833 va imprimir diverses proclames de l'ajuntament i després es va especialitzar en llibres religiosos, sobretot en catecismes que tenien molta demanda a l'època. Imprimia també novel·les i reglaments d'entitats de Reus i de la comarca. El seu germà, Ventura o Bonaventura Riera l'ajudava en la feina d'impressor. Va ser un llibreter i impressor amb prestigi a la ciutat de Reus.
A Reus, Pau Riera va tenir diversos fills. El més gran, Pau, es va morir el 1838 amb 17 anys. Un altre fill, Eusebi Riera, va néixer el 1829, i encara va tenir un altre fill, Ventura.[1]
Pau Riera va ser a Reus fins al 1839, any en què es traslladà a Barcelona, acompanyat del seu fill Eusebi, i més tard va fer-hi cap Ventura.[1][2] Montserrat Comas, però, diu que Pau Riera estava instal·lat a Barcelona el 1820, i que repartia la feina entre Reus i Barcelona. Cal recordar que a Reus l'ajudava el seu germà Bonaventura. Comas diu que el 1820 era al carrer de la Baixada de la Presó, en un tercer pis. De fet, del 1825 hi ha llibres impresos per Pau Riera a Barcelona.[3] Quan va arribar a la ciutat comtal, va dedicar-se a publicar llibres sobretot religiosos i va fundar una Llibreria Religiosa on divulgava les seves edicions i venia llibres en llatí i en castellà d'aquesta temàtica. El 1848, el canonge de la Seu de Tarragona i després bisbe d'Urgell, Josep Caixal, va fundar, juntament amb Antoni Maria Claret, al carrer d'Avinyó de Barcelona, i utilitzant la infraestructura de Pau Riera, un centre de producció i difusió de gran projecció ideològica, la Librería Religiosa. Aquesta "Librería", sorgida per defensar l'església catòlica dels atacs que sofria en aquella època, es va anomenar en un primer moment (1846) "Hermandad espiritual de los Libros Buenos". Quan Caixal i Claret van veure la necessitat d'una impremta fidel, van contractar per les seves edicions a Pau Riera i van adoptar el nom de "Librería Religiosa" per les seves publicacions. Gràcies a la formidable xarxa de distribució de l'església catòlica que li permetia arribar a tot arreu, la impremta de Pau Riera, en els seus primers 10 anys de vida (1848-1859) publicà 1.711.500 llibres, 1.055.500 opuscles i 1.447.000 fulls volants. Un catàleg de Pau Riera de 1861 permet avaluar les temàtiques de la seva producció: en primer lloc obres divulgatives de pietat, després la traducció d'obres franceses d'apologètica, i obres clàssiques d'espiritualitat catòlica (Kempis, santa Teresa de Jesús, sant Agustí, fray Luis de Granada...) i títols encaminats a la formació dels seminaristes, on destaca El colegial seminarista teórica y prácticamente instruido, d'Antoni Claret, que va estar vigent als seminaris fins al Concili Vaticà II. Des del principi, com que estaven allunyats de Barcelona tant Caixal com Claret, van encomanar la direcció editorial al rector de santa Maria del Mar. Sembla que això ho va aprofitar Pau Riera per potenciar la impremta en detriment de l'editorial, i el 1868 l'impressor reclamava 50.000 duros en concepte de deute. L'afer es devia resoldre, perquè Pau Riera va seguir publicant les obres de la Llibreria Religiosa. Quan Pau Riera va morir, cap al 1864, la Impremta i Llibreria Religiosa va continuar sota el nom d'"Hereus de Pau Riera", perquè Eusebi Riera s'ajuntà amb el seu germà Ventura al front del negoci.
Els "Hereus de Pau Riera" i els seus successors van mantenir la impremta i l'editorial fins al 1969.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Aguadé, Enric. Impressors i llibretrs a Reus 1720-1900. Reus: Centre de Lectura, 1996, p. 69-71. ISBN 8487873189.
- ↑ 2,0 2,1 Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya: el segle XIX. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2004, p. 176-186. ISBN 8493230073.
- ↑ Comas i Güell, Montserrat. La Impremta catalana i els seus protagonistes a l'inici de la societat liberal (1800-1833): tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p. 328-329.