Paul Scheuermeier

Romanista suís

Paul Scheuermeier (Zuric, 25 de setembre de 1888Berna, 13 d'agost de 1973) fou un romanista suís conegut pels seus treballs sobre dialectologia i etnolingüística italiana i, particularment, per la seva contribució a l'Atlante Italo-Svizzero (AIS), l'atles lingüístic d'Itàlia i Suïssa.

Infotaula de personaPaul Scheuermeier
Biografia
Naixement25 setembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Zuric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1973 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Berna (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDialectologia, filologia romànica, etnografia i lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, romanista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Paul Scheuermeier va completar els estudis de batxillerat el 1907 a Winterthur, va estudiar magisteri a la Universitat de Zuric (1907-10) i va treballar com a professor de primària i, més tard, de secundària a Bauma. El 1913, però, va tornar a la Universitat de Zuric per estudiar romanística i el mateix any va participar en una excursió dialectològica als Grisons, organitzada pel seminari romànic i dirigida per Louis Gauchat i Jakob Jud. Els estius de 1915 i 1916 va realitzar viatges de recerca als Grisons, al Ticino i a l'oest de Suïssa per realitzar la seva tesi doctoral sobre les denominacions del concepte "cova" en els dialectes dels Alps,[1] tesi que va defensar el 1918.

Un any després, Jud li va demanar de participar en les enquestes de l'AIS, enquestes que va començar pels Grisons a finals de 1919 i que continuà pel Ticino, i cap al sud per Itàlia fins a abril de 1925, quan completà, a la província de Roma, un total de 306 enquestes.

Va tornar a Suïssa i va assumir el càrrec de professor de secundària a Berna, però encara va utilitzar els períodes de vacances dels anys 30 a 32[2] per viatjar per Itàlia, juntament amb el pintor bernés Paul Boesch per documentar els aspectes de la cultural popular material; aquesta recollida de documentació va donar lloc a una publicació en dos volums amb un total de 873 fotografies i 922 dibuixos i xilografies de Paul Boesch.

El 1963 fou nomenat acadèmic corresponent estranger de l'Accademia della Crusca en reconeixement per la seva contribució a la dialectologia italiana.[3] Un any més tard, la Universitat de Berna el va nomenar Doctor honoris causa.[4]

ReferènciesModifica

  1. Schorta, p. 366
  2. Schorta, p. 368
  3. Fitxa a l'Accademia della Crusca.
  4. Frasa.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica