Paula Alonso y Herreros
Paula Alonso y Herreros (Toledo, ca. 1860 - 6 de febrer de 1932) va ser una pintora espanyola.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1860  Toledo (Espanya) |
| Mort | 6 febrer 1932 (71/72 anys) Toledo (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Professors | Matías Moreno |
| Participà en | |
| 1878 | Exposició Nacional de Belles Arts |
Va néixer a Toledo vers 1860,[1] filla de María Paz Herreros.[2] Va ser membre d'una família toledana benestant, destaca el seu vincle familiar com a neboda de Manuel Herreros, el que val ser governador civil de Toledo i Ciudad Real, a més de diputat a Corts, i amo dela finca del Ángel Custodio, que eventualment va heretar Paula Alonso.[1][3]
Va formar-se a l'Escola Superior de Dibuix de Toledo, pertanyent a l'Institut Provincial i creada el 1868 per l'artista Matías Moreno González,[1] del qual va ser deixebla.[4] Més tard va ser becada per la Diputació Provincial i es va instal·lar a Madrid, on el 1878 residia al carrer de Santa Isabel i hi va tenir el seu estudi artístic.[3] Aquell mateix any va participar a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1878 i va presentar dos retrats a llapis i tres caps d'estudi.[4] També, amb motiu de l'enllaç d'Alfons XII amb Maria de la Mercè d'Orleans, va respondre a la convocatòria de Manuel María Santa Ana per reunir obsequis per a la sobirana amb motiu de l'enllaç. Alonso va enviar l'obra Sant Francesc d'Assís i el germà Lleó meditant sobre la mort, còpia d'un original del Greco, actualment part de la col·lecció de Patrimoni Nacional.[5]
Després pràcticament va abandonar la pintura en casar-se amb Pedro Vidal Rodríguez-Barba, al qual va seguir a Salamanca i Cáceres el 1888 i 1890, respectivament, on va ser nomenat arquitecte municipal.[3] Amb la seva tornada el 1904 a Toledo, Alonso va poder reintegrar-se a la vida social i cultural de ciutat. En són exemples la seva participació a l'exposició de Belles Arts de 1916, promoguda per l'Ajuntament i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Toledo per recaptar fons per a la restauració de l'església de Sant Sebastià.[1]
Uns anys més tard, el 1920 va participar també a l'Exposició de Belles Arts organitzada per la Diputació i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Toledo, on va exposar un total de nou obres, que comprenien retrats, estudis d'aquarel·la, natures mortes i un paisatge. D'aquell època, probablement, la Diputació de Toledo conserva d'ella el quadre Joana la Boja davant del fèretre de Felip el Formós, còpia del quadre del mateix nom de Francisco Pradilla.[6]
Paula Alonso va morir el 6 de febrer de 1932.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Castillo, José Luis del. Blas Yela: arte y ciudadanía en Toledo en la seguna mitad del siglo XIX (en castellà). Toledo: Ajuntament de Toledo, 2020, p. 19-20.
- ↑ Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias dictadas por el Tribunal Supremo... (en castellà). vol. 83. Madrid: Editorial Reus, 1898, p. 164.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 García Martín, Francisco. Leopolda Gassó y Vidal (en castellà). Toledo: Editorial Ledoria, 2020, p. 30-31, 74.
- ↑ 4,0 4,1 Frontaura, C.; Ossorio, M. (Dirs.). Diccionario biográfico internacional de escritores y artistas del siglo XIX (en castellà). Madrid: Imprenta y Librería de Miguel Guijarro, 1890, p. 47-48.
- ↑
- ↑ Serrano de la Cruz, Angelina. La diputación y las artes a principios de nuestro siglo (en castellà). Toledo: Diputació de Toledo, 1996, p. 30.
- ↑ «Doña Paula Alonso Herreros de Vidal». El Castellano, núm. 7.109, 13-02-1932.