Pausànies de Lacedemònia

Pausànies de Lacedemònia
Biografia
Naixement	Esparta (Grècia)
Activitat
Ocupació	historiador, escriptor
Obra
	Obres destacables (mil·lenni I dC) History of Laconia (en) ; (mil·lenni I dC) On the Hellespont (en) ; (mil·lenni I dC) On the festivals of Laconia (en) ; (mil·lenni I dC) On the Amphictyonies (en) ; (mil·lenni I) Chronicle (en) ;

Pausànies o Pausànias^{[nota 1]} (grec antic: Παυσανίας, llatí: Pausanias) va ser un historiador grec espartà. És conegut només per una referència de la Suïda i una altra d'Eudòcia, que li atribueixen les obres grec antic: Περὶ ̔Ελλησπόντου, Λακωνικά χρονικά, περὶ ̓Αμφικτυόνων, περὶ τω̂ν ἐν Λάκωσιν ἑορτῶν ('Sobre l'Hel·lespont', 'Cronologia de Lacònia', 'Sobre l'Amfictionia', 'Sobre les festes de Lacònia').^[1]

Cal no confondre aquest personatge amb Pausànies Tàctic, un autor que va escriure sobre tàctica militar esmentat per Claudi Elià i Arrià,^[2] i que Smith considera un mateix personatge.^[3]

Notes modifica

↑ Els criteris de transcripció dels noms propis masculins en -ας varien segons la font consultada. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans «recomana d'escriure -es en les terminacions dels noms de persona hebreus, grecs i llatins que tenen -as en llurs formes gregues i llatines», mentre que lingüistes com Alberich i Coromines prefereixen la terminació -as basant-se en els textos de la Fundació Bernat Metge.

Referències modifica

↑ «Pausanias 16». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. URL alternativa.
↑ «Pausanias 20». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. URL alternativa.
↑ Smith, William (ed.). «Pausanias». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 14 gener 2023].

[IEC-FBM-1] Els criteris de transcripció dels noms propis masculins en -ας varien segons la font consultada. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans «recomana d'escriure -es en les terminacions dels noms de persona hebreus, grecs i llatins que tenen -as en llurs formes gregues i llatines», mentre que lingüistes com Alberich i Coromines prefereixen la terminació -as basant-se en els textos de la Fundació Bernat Metge.

[2] «Pausanias 16». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. URL alternativa.

[3] «Pausanias 20». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. URL alternativa.

[4] Smith, William (ed.). «Pausanias». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 14 gener 2023].

[nota 1]

[1]

[2]

[3]