Pedrera romana del Mèdol

(S'ha redirigit des de: Pedrera Romana del Mèdol)

La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària —molt freqüent a la zona— en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra no excavada. La seva gestió depèn del Museu d'Història de Tarragona.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Pedrera romana del Mèdol
Imatge
Dades
TipusJaciment arqueològic i pedrera Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt arqueològic de Tàrraco Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 5,3 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTarragona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 08′ N, 1° 20′ E / 41.14°N,1.34°E / 41.14; 1.34
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2000 (24a Sessió)
Identificador875-011
Bé cultural d'interès nacional
Tipuszona arqueològica
Codi BCIN2024-ZA Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-55-0000046 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC4222 Modifica el valor a Wikidata

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera. Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Actualment es coneixen una desena de pedreres explotades en època romana, encara que la més espectacular, per les dimensions i el bon estat de conservació, és la del Mèdol, a 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l'àrea de servei del mateix nom de l'autopista AP-7, des d'on és fàcilment accessible.[2]

Referències

modifica
  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 118. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Vastenavond, Bàrbara «Una pedrera per a un emperador». Sàpiens [Barcelona], núm. 93, 7-2010, p. 63. ISSN: 1695-2014.