Pedrera dels Quatre Camins (L'Énova)
La pedrera dels Quatre Camins, també coneguda com el Llosar dels Francs, és un jaciment arqueològic a 500m. de la vil·la romana, coneguda com a Vil·la Cornelius, localitzada a la Partida dels Francs, al municipi de l'Énova, a la comarca de la Ribera Alta de la província de València.[1]
| ||||
| Tipus | Pedrera i jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | El món romà de Iuniana Ruta histórico paisajística de la Énova: PR-CV 454 Sendero Xiqui | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Énova (la Ribera Alta) | |||
| ||||
Es tracta d'unes pedreres que, segons alguns estudiosos (com l'arqueòleg Miquel Ramon Martí), es podrien considerar les més importants d'època romana a la Península Ibèrica.[1]
La comercialització del marbre que s'extreia d'aquestes pedreres va ser la principal font de riquesa de la família Iunii, de la Tribu Galeria, propietaris del planter i de la vila Cornelius.[2]
El transport de la pedra es va fer a través de les carrilades, és a dir, uns solcs a les roques que canalitzaven les rodes dels carros, que es poden contemplar encara en el camí que porta d'Énova a Barxeta.[2]
Al planter es conserva marques que demostren que el marbre s'extreia formant blocs rectangulars. Aquests grans blocs eren transportats en carros de bous fins a la vila, on es continuava amb el treball dels picapedrers o els lapicides, que els fragmentarien i els donarien forma de peces determinades, segons la comanda que calgués servir. D'aquest marbre se'n feien làpides sepulcrals, monuments de diferents dimensions i fins i tot lloses per pavimentar el teatre romà de Saragossa,[3] o els sòcols de la porta romànica de la Catedral de València.[4][5][6]
Al mateix municipi d'Énova queden diverses làpides romanes que proporcionen els noms grecs d'esclaus com Lleones, Vibi Èutic (Vibius Euthycus) i Himeto (Himetós), que estan construïdes amb materials procedents d'aquestes pedreres.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Geijo, Sergio. «L'ENOVA. LA VILLA ROMANA DE CORNELIUS» (en castellà), 06-08-2019. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Alzira, pascual fandos. «Una de romanos en l’Énova» (en castellà), 07-02-2021. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «RUTA: TERRA IUNIANA» (en gallec). [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ ValenciaBonita. «La Cantera Romana de L’Énova, una de las canteras romanas mejor conservadas de Europa» (en castellà), 08-03-2021. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ «Carcaixent - Huerto de Galindo - Cantera Romana - Villa Cornelius - Ermita de Énova - Manuel - Villanueva de Castellón - Carc» (en castellà). [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ «Senda Histórica-Paisajística de L'Énova, PR-CV 454» (en castellà). [Consulta: 14 juliol 2023].