Pedrera dels Quatre Camins (L'Énova)

pedrera romana

La pedrera dels Quatre Camins, també coneguda com el Llosar dels Francs, és un jaciment arqueològic a 500m. de la vil·la romana, coneguda com a Vil·la Cornelius, localitzada a la Partida dels Francs, al municipi de l'Énova, a la comarca de la Ribera Alta de la província de València.[1]

Infotaula de geografia físicaPedrera dels Quatre Camins
Imatge
TipusPedrera i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deEl món romà de Iuniana
Ruta histórico paisajística de la Énova: PR-CV 454 Sendero Xiqui Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administratival'Énova (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 02′ 05″ N, 0° 27′ 36″ O / 39.03469°N,0.46003°O / 39.03469; -0.46003

Es tracta d'unes pedreres que, segons alguns estudiosos (com l'arqueòleg Miquel Ramon Martí), es podrien considerar les més importants d'època romana a la Península Ibèrica.[1]

La comercialització del marbre que s'extreia d'aquestes pedreres va ser la principal font de riquesa de la família Iunii, de la Tribu Galeria, propietaris del planter i de la vila Cornelius.[2]

El transport de la pedra es va fer a través de les carrilades, és a dir, uns solcs a les roques que canalitzaven les rodes dels carros, que es poden contemplar encara en el camí que porta d'Énova a Barxeta.[2]

Al planter es conserva marques que demostren que el marbre s'extreia formant blocs rectangulars. Aquests grans blocs eren transportats en carros de bous fins a la vila, on es continuava amb el treball dels picapedrers o els lapicides, que els fragmentarien i els donarien forma de peces determinades, segons la comanda que calgués servir. D'aquest marbre se'n feien làpides sepulcrals, monuments de diferents dimensions i fins i tot lloses per pavimentar el teatre romà de Saragossa,[3] o els sòcols de la porta romànica de la Catedral de València.[4][5][6]

Al mateix municipi d'Énova queden diverses làpides romanes que proporcionen els noms grecs d'esclaus com Lleones, Vibi Èutic (Vibius Euthycus) i Himeto (Himetós), que estan construïdes amb materials procedents d'aquestes pedreres.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Geijo, Sergio. «L'ENOVA. LA VILLA ROMANA DE CORNELIUS» (en castellà), 06-08-2019. [Consulta: 14 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 Alzira, pascual fandos. «Una de romanos en l’Énova» (en castellà), 07-02-2021. [Consulta: 14 juliol 2023].
  3. 3,0 3,1 «RUTA: TERRA IUNIANA» (en gallec). [Consulta: 14 juliol 2023].
  4. ValenciaBonita. «La Cantera Romana de L’Énova, una de las canteras romanas mejor conservadas de Europa» (en castellà), 08-03-2021. [Consulta: 14 juliol 2023].
  5. «Carcaixent - Huerto de Galindo - Cantera Romana - Villa Cornelius - Ermita de Énova - Manuel - Villanueva de Castellón - Carc» (en castellà). [Consulta: 14 juliol 2023].
  6. «Senda Histórica-Paisajística de L'Énova, PR-CV 454» (en castellà). [Consulta: 14 juliol 2023].