Pedres de Stora Hammars

pedres pintades de l'era dels víkings

Les pedres de Stora Hammars són quatre pedres pintades de l'era dels vikings, que varen ser trobades a Stora Hammars, a la parròquia de Lärbro, a Gotland, Suècia.

Pedres de Stora Hammars
Detall de la pedra Stora Hammars I, amb un home postrat sobre el seu ventre i un altre utilitzant la seva arma a la seva esquena, un valknut, i dues àguiles, una de les quals és sostinguda per un home a la dreta

Descripció

modifica

Les quatre pedres presenten una forma fàl·lica, amb imatges pintades sobre la mort, mitologia i tradicions nòrdiques. Les combinacions d'aquest tipus de pintura amb aquesta simbologia eròtica no són rares, se'n troben en altres runes i esteles pintades de Gotland.[1] Les imatges de les pedres Stora Hammars II i IV estan molt deteriorades i no es poden desxifrar.

Stora Hammars I

modifica

La pedra mostra sis panells amb un fons mitològic, religiós i marcial, representant una dona entre dos homes, una escena de sacrifici amb un valknut sobre l'altar, una dona entre guerrers armats o una batalla.[2] La presència de dones en dos dels panells ha estat interpretada com la il·lustració de la llegenda de Hildr.[2] La pedra inclou una imatge d'un guerrer penjat d'un arbre amb un valknut, considerat símbol del culte a Odin, validant els informes en referència als sacrificis humans en el paganisme nòrdic.[3]

 
Detall de Stora Hammars III mostrant Odin en la seva forma d'àguila (atenció a la barba de l'àguila), Gunnlöð sostenint el licor de la poesia, i Suttungr

Stora Hammars III

modifica

La imatge de la pedra Stora Hammars III té quatre panells, l'inferior mostra un vaixell amb guerrers. Un dels panells s'ha interpretat com a Odin en forma d'àguila sostenint el licor de la poesia,[4] com descriu la secció 6 del segon capítol de l'Edda prosaica Skáldskaparmál.[5] Gunnlöð i Suttungr es troben a la dreta de l'àguila. En un altre panell apareix un genet a cavall i una dona que el saluda, vestida amb un sobrevestit curt,[6] que ha estat interpretada com la figura d'una valquíria.[7]

Referències

modifica
  1. Sundqvist, Olof. Das Frühmittelalterliche Königtum: Ideelle und Religiöse Grundlagen. Walter de Gruyter, 2005, p. 111–112. ISBN 3-11-018886-4. «Aspects of Rulership Ideology in Early Scandinavia - With Particular References to the Skaldic Poem Ynglingatal» 
  2. 2,0 2,1 Jesch, Judith. Women in the Viking Age. Boydell & Brewer, 1991, p. 128–130. ISBN 978-0-85115-360-5. 
  3. Patton, Kimberley Christine. Religion of the Gods: Ritual, Paradox, and Reflexivity. Oxford University Press, 2009, p. 224–225, 430 note 70. ISBN 978-0-19-509106-9. 
  4. Davidson, Hilda Roderick Ellis. The Lost Beliefs of Northern Europe. Routledge, 1993, p. 72–73. ISBN 0-415-04936-9. 
  5. «CyberSamurai Encyclopedia of Norse Mythology: Prose Edda - Skáldskaparmál». Arxivat de l'original el 2008-02-19. [Consulta: 28 gener 2018].
  6. Thunem, Hilde. «Viking Women: Underdress». [Consulta: 21 agost 2010].
  7. Lundin, Andreas. Old Norse Religion in Long-Term Perspectives: Origins, Changes, and Interactions. Nordic Academic Press, 2006, p. 370–376. ISBN 91-89116-81-X. «The Advent of the Esteemed Horseman-Sovereign»