Pedro Lascuráin Paredes

(1856-1952) president de Mèxic (1913)

Pedro José Domingo de la Calzada Manuel María Lascuráin Paredes (ciutat de Mèxic, 12 de maig de 1856 - ibídem, 21 de juliol de 1952) fou un polític mexicà. Va ser president interí durant 45 minuts el 19 de febrer de 1913.

Plantilla:Infotaula personaPedro Lascuráin Paredes

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pedro Lascuráin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pedro José Domingo de la Calzada Manuel María Lascuráin Paredes Modifica el valor a Wikidata
8 maig 1856 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 1952 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
  39è President de Mèxic
19/02/1913 – 19/02/1913
(45 minuts)
Dades personals
NacionalitatMexicà
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolític Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitProgressive Constitutionalist Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Pedro Lascuráin Paredes va realitzar els seus estudis en l'Escola Nacional de Jurisprudència. Va ser síndic i president de l'ajuntament de la ciutat de Mèxic al triomf de la revolució de 1910. Va ser Secretari de Relacions Exteriors de Mèxic. Quan el president Francisco Ignacio Madero González i el vicepresident José María Pino Suárez van ser fets presoners, va rebre les seves renúncies, les va presentar davant la càmera i van ser acceptades pels diputats. Tot seguit, va prendre la protesta com a nou titular del Poder Executiu, càrrec que va posseir durant quaranta-cinc minuts, durant els quals va nomenar com a secretari de governació a José Victoriano Huerta Márquez i va presentar la seva renúncia. D'aquesta manera, cobrint les formes legals, feia arribar a José Victoriano Huerta Márquez a la presidència. Després de la seva participació en la desena tràgica va tornar als seus assumptes particulars, i es va dedicar per complet a la barra d'advocats i a l'Escola Lliure de Dret, de la qual va ser catedràtic i rector.[1][2][3][4][5][6]

  1. Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)
  2. Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)
  3. Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)
  4. Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
  5. Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)
  6. Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)