Pel·lana
Pel·lana (en grec dòric, Πέλλανα, Pél·lana, segons Pausànies; en grec jònic, Πελλήνη, Pel·lene, segons Estrabó i Xenofont) era una ciutat de Lacònia situada vora el riu Eurotes, a la via que anava d'Esparta a Arcàdia.
Πελλάνα (el)  | |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | ||||
| Regió | Regió del Peloponès | ||||
| Unitat perifèrica | unitat perifèrica de Lacònia | ||||
| Municipi | Sparta Municipality (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 423 (2001) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 400 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 230 59 | ||||
Va ser la mítica residència de Tindàreu quan va ser expulsat d'Esparta, i després va ser una fortalesa espartana a la vora de l'Eurotes (mentre que Sel·làsia ho era a l'Enunt). Polibi l'assenyala com una de les ciutats de la Trípolis lacònia (les altres eren probablement Caristos i Belemina. Tenia un temple d'Asclepi i dues fonts, i a prop de la ciutat hi havia el Caracoma (Χαράκωμα), una muralla fortificada. Prop de la ciutat hi havia una síquia que, segons les lleis dictades per Agis I rei d'Esparta, separava els ciutadans dels periecs.
Romanen restes que probablement corresponen a aquesta ciutat, situades a la muntanya de Burliá, incloent un aqüeducte. Estava abandonada quan la va visitar Pausànies al segle ii.[1]