Obre el menú principal

Pelagibacter, que inclou a l'única espècie Pelagibacter ubique (Candidatus Pelagibacter ubique), és possiblement el bacteri més nombrós de la Terra (es calcula que existeixin 1028 cèl·lules individuals).[1][2] Pertany als alfaproteobacteris.

Infotaula d'ésser viuPelagibacter ubique
Candidatus Pelagibacter ubique
Dades
Tinció de Gram gramnegatiu
Taxonomia
Super-regneProkaryota
RegneBacteria anima
FílumProteobacteria
ClasseAlphaproteobacteria
OrdreRickettsiales
GènereCandidatus Pelagibacter
EspècieCandidatus Pelagibacter ubique
Rappé et al. 2002
Modifica les dades a Wikidata

Anteriorment, quan només era coneguda a partir de seqüències de ARNr, es denominava SAR11.[1] Aquestes seqüències van ser trobades per primera vegada en mostres ambientals preses del mar dels Sargassos el 1990. El bacteri va ser aïllat en 2002 i se li va assignar el seu nom, encara que encara no ha estat validat d'acord amb les normes del Codi Internacional de Nomenclatura de Bacteris.[3] És el bacteri de vida heteròtrofa més senzilla que es coneix.

Pelagibacter té una distribució mundial en forma de plàncton. És una de les cèl·lules més petites conegudes, amb una longitud de 0,37-0,89 µm i un diàmetre de només 0,12-0,20 µm. El seu genoma ocupa aproximadament el 30% del volum de la cèl·lula.[4] És gram negativa.[5]

GenomaModifica

Pelagibacter té només 1.354 gens, molt pocs en comparació dels éssers humans que tenen al voltant de 18.000 - 25.000 gens.[6] El genoma no presenta la majoria dels defectes que la major part dels genomes han anat acumulant al llarg del temps: no hi ha gens duplicats, ni gens virals, ni DNA escombraria. La petita grandària del genoma implica un menor 'treball' per realitzar la còpia quan el bacteri es reprodueix. A més, utilitza els parells de bases que requereixen menys nitrogen, ja que aquest és un element relativament difícil d'aconseguir per als organismes de vida lliure.[5] Si s'ha de jutjar per la seva abundància, és una forma de vida molt eficient.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 R. M. Morris; Rappé, Michael S.; Connon, Stephanie A.; Vergin, Kevin L.; Siebold, William A. «SAR11 clade dominates ocean surface bacterioplankton communities». Nature, 420, 6917, 2002, pàg. 806–810. Bibcode: 2002Natur.420..806M. DOI: 10.1038/nature01240. PMID: 12490947.
  2. "Candidatus Pelagibacter Ubique." European Bioinformatics Institute. European Bioinformatics Institute, 2011. Web. 08 Jan. 2012. http://www.ebi.ac.uk/2can/genomes/bacteria/Candidatus_Pelagibacter_ubique.html Arxivat 1 December 2008[Date mismatch] at the Wayback Machine.
  3. List of Candidate species entry in LPSN Euzéby, J.P. (1997). "List of Bacterial Names with Standing in Nomenclature: a folder available on the Internet". Int J Syst Bacteriol. 47 (2): 590–2. doi:10.1099/00207713-47-2-590. ISSN 0020-7713. PMID 9103655.
  4. Stephen J. Giovannoni; Givan, S; Podar, M; Vergin, KL; H. James Tripp «Genome Streamlining in a Cosmopolitan Oceanic Bacterium». Science, 309, 5738, 2005, pàg. 1242–1245. Bibcode: 2005Sci...309.1242G. DOI: 10.1126/science.1114057. PMID: 16109880.
  5. 5,0 5,1 «Archived copy». Arxivat de l'original el 2006-03-05. [Consulta: 2 febrer 2012]., Gauthier, Nicholas; Zinman, Guy; D’Antonio, Matteo; Abraham, Michael. Comparative Microbial Genomics DTU course. 2005.
  6. «Pelagibacter ubique genome». NCBI. [Consulta: 27 novembre 2012].

Enllaços externsModifica