Pelegrí Baltasar i Salvatella
Pelegri Baltasar i Salvatella (Girona, 12 d'agost de 1813 – Buenos Aires, 1900) fou un organista, compositor i pedagog català.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1813  Girona |
| Mort | 1900 (86/87 anys) Argentina |
| Activitat | |
| Ocupació | organista, compositor, professor de música |
Fill de Josep Baltasar i Maria Salvatella, la seva carrera musical a Girona es compren entre 1833 i 1838, on exerceix d’organista i compositor, així com a professor d’orgue a la Catedral de Girona. El 5 de juny de 1833 pren possessió del benefici segon de la Santa Creu adjunt a la plaça d’organista on va entrar per a substituir a Baltasar Dorda. Durant aquest període, va compondre diverses obres, com ara una psalmòdia titulada Versos d'Org; El paso del molino (1839); una peça per a veu i piano titulada La lágrima (1848); una obra coral titulada Los serenos (1868), així com una mazurca per piano (1877).[3] Va tenir certs problemes econòmics durant aquella època, sobretot per la falta de compromís del Capítol al no pagar-li el que li havien promès. Al 1834, va voler demanar un permís per a poder actuar fora de la capella amb un grup paral·lel, però el Capítol no els va acceptar la proposta a causa de les queixes dels altres músics.[4]
El 16 d’agost de 1838 va finalitzar la seva trajectòria a Catalunya demanant una llicència de permís d’excedència de llarga durada per a poder viatjar fora del continent i trobar una feina més estable econòmicament. El capítol va concedir-li un any d’aquest permís i el músic va marxar a Amèrica del sud on es va quedar permanentment fins a la seva mort. Un cop es va complir l’any d’excedència, al 1839 Baltasar va seguir a l’Uruguai treballant d’organista durant la dècada del 1840, perdent la seva plaça a la Catedral de Girona i posteriorment va traslladar-se a Buenos Aires, Argentina, on va seguir la seva carrera d’organista a l’església de San Telmo.[1][3][2]
Com a pedagog musical, va obrir la seva pròpia acadèmia anomenada “Instituto Musical” al 1855 on impartia classes de solfeig, vocalització i cant. En aquesta etapa, va ser soci honorari de la Societat La Lira, on va col·laborar amb la Gaceta Musical de Buenos Aires publicant diferents articles sobre la història de la música.[3][2]
Es conserven obres seves als fons musicals de la catedral de la catedral de Girona (GiC).[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Galdón Arrué, Montiel. La música a la Catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX (tesi) (en català). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 26-06-2003, p. 395-403.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Casares Rodicio, Emilio Francisco. Diccionario de música española i hispanoamericana (en castellà). España: Sociedad General de Autores y Editores, 2002, p. 125. ISBN 84-8048-303-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Carmaniu Mainadé, Xavier «Pelegrí Baltasar Salvatella» (en català). Diari de Girona, 15-01-2023.
- ↑ Gregori Cifré, Josep Maria La Música a la Catedral de Girona, 2019, pàg. 402.
- ↑ Obres de Pelegrí Baltasar i Salvatella a l'IFMuC. Base de dades dels fons musicals de Catalunya. Consultat al 10 de novembre de 2023 (en català).