Pelham Aldrich

Pelham Aldrich CVO (Mildenhall, Suffolk, 8 de desembre de 1844 - 12 de novembre de 1930) va ser un oficial i explorador de la Royal Navy, que arribà a ser Almirall Superintendent dels molls de Portsmouth.

Infotaula de personaPelham Aldrich
PelhamAldrich.jpg
Pelham Aldrich el 1884 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1844 Modifica el valor a Wikidata
Mildenhall (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Great Bealings (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentGreat Bealings (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
Conegut perexplorador
Activitat
OcupacióExplorador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdith Caroline Issacson
ParesPelham Aldrich i Elizabeth Frances Aldrich
Premis

Find a Grave: 183107724 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Mildenhall, Suffolk, era fill del Dr. Pelham Aldrich i Elizabeth Frances Aldrich, i es casà amb Edith Caroline Issacson el 1875.[1][2] Va entrar a la Royal Navy com a cadet el juny de 1859[3] i fou promogut a sotstinent el 17 de setembre de 1864 i tinent l'11 de setembre de 1866. Serví com a tinent a la corbeta Scout, a partir del 18 de desembre de 1869 al Lord Warden, i el 15 de novembre de 1872 al Challenger.

A bord del Challenger va prendre part en l'expedició Challenger durant 4 llargs anys, entre 1872 i 1876, una expedició científica que va fer molts descobriments i que va establir les bases de l'oceanografia. El 1875 va ser destinat a l'sloop Alert per prendre part en l'Expedició Àrtica Britànica, que va ser enviada per l'Almirallat britànic per tractar d'arribar al Pol Nord a través de l'estret de Smith. Aldrich comandà un grup de trineus a l'illa Ellesmere. El cap Aldrich, un dels punts més septentrionals de la terra, rep el nom en el seu honor.[4][5] Arribà al grau de comandant el 3 de novembre de 1876 i comandà el Sylvia i el Fawn en expedicions topogràfiques a la Xina i la Mediterrània. Va ser promogut a capità el 29 de juny de 1883, comandant el Sylvia i l'Egeria en noves expedicions topogràfiques al Cap de Bona Esperança i Austràlia.

El 1888 l'Egeria visità l'Illa Christmas. A bord hi havia Charles Wyville Thomson, que havia estat científic en cap a l'expedició Challenger, i que posteriorment anomenà el crinoïdeu Bathycrinus aldrichianus en record seu.[6] El 1978 es va emetre un segell a l'Illa Christmas en el seu honor.

El Mont Aldrich, a l'Antàrtida, va ser nomenat en record seu per Robert Falcon Scott per donar-li les gràcies per l'ajuda donada en la preparació d'expedició de Scott.[7]

Va ser promogut a contraalmirall el 21 de desembre de 1898, vicealmirall el 12 d'agost de 1903 i almirall l'1 de març de 1907. Entre l'1 de setembre e 1899 i el 31 d'agost de 1902 fou Almirall Superintendent dels molls de Portsmouth.

Es va retirar de l'Armada el 22 de març de 1908 i es va traslladar a The Croft, Great Bealings.[8] Va morir a Great Bealings i fou enterrat a la parròquia local el 17 de novembre de 1930. La seva esposa va ser enterrada al mateix lloc el 6 de maig de 1943, als 94 anys d'edat.[9]

ReferènciesModifica

  1. «Biography of Pelham Aldrich R.N.». pdavis.nl. [Consulta: 16 desembre 2011].
  2. 1851 UK Census Record
  3. «Royal Navy Flag Officers of the Dreadnought Era 1904-1945: Royal Navy Full Admirals». admirals.org.uk. [Consulta: 16 desembre 2011].
  4. «Historical atlas of the Arctic». books.google.cat. [Consulta: 16 desembre 2011].
  5. Alan Rayburn. «Naming Canada: stories about Canadian place names». books.google.cat. [Consulta: 16 desembre 2011].
  6. «The Tumbrel Diaries: Christmas Island». angustrumble.blogspot.com. [Consulta: 16 desembre 2011].
  7. «Name Details - Australian Antarctic Data Centre». data.aad.gov.au. [Consulta: 16 desembre 2011].
  8. 1911 UK Census
  9. Burial records from St Mary's, Great Bealings