Pelvis
La pelvis és la part inferior del tronc,[1] entre l'abdomen humà i les cuixes (de vegades també anomenada regió pelviana), juntament amb la seva estructura òssia[2] (la cintura pelviana, de vegades també anomenada pelvis òssia o esquelet pelvià).
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | pelvis  |
| Identificadors | |
| MeSH | D010388 |
| TA | A01.1.00.017 |
| Recursos externs | |
| Gray | p.236 |
| Terminologia anatòmica | |
La regió pelviana del tronc inclou la pelvis òssia, la cavitat pelviana (l'espai tancat per la pelvis òssia), el sòl pelvià, per sota de la cavitat pelviana, i el perineu, per sota del sòl pelvià.[1] L'esquelet pelvià està format a la zona de l'esquena, pel sacre i el còccix i anteriorment i fins al costat esquerre i dret, per un parell de coxals.
Els dos coxals connecten la columna vertebral amb les extremitats inferiors. Estan units al sacre posteriorment, connectats entre si per davant, i units amb cada fèmur amb l'articulació del maluc. L'espai tancat per la pelvis òssia, anomenada cavitat pelviana, és l'espai del tronc sota l'abdomen i està formada principalment pels òrgans reproductors i el recte, mentre que el sòl pelvià a la base de la cavitat ajuda a sostenir els òrgans de l'abdomen.
En els mamífers, la pelvis òssia té una obertura o buit al mig, significativament més gran en les femelles que en els mascles. La seva descendència passa per aquesta obertura quan neixen.
Estructura modifica
Pelvis òssia modifica
Els ossos ilíacs (coxals), el sacre i el còccix articulats entre si formen la pelvis òssia, amb referència a l'estructura òssia de la pelvis. Al contrari, cintura pelviana implica una referència morfofisiològica a la part de la pelvis que participa en l'articulació del membre inferior, és a dir els coxals. Referent a això convé recordar que la cintura pelviana té el seu homòleg en el membre superior: la cintura escapular.
Cavitat pelviana modifica
Topogràficament, la pelvis es divideix en dues regions: la pelvis major[3] i la pelvis menor.
- La pelvis major, amb les seves parets eixamplades és solidària cap endavant amb la regió abdominal inferior, les fosses ilíaques i l'hipogastri. Conté part de les vísceres abdominals.
- La pelvis menor, la part més estreta de l'embut, conté la bufeta urinària, els òrgans genitals, i part terminal del tub digestiu (recte i anus).
La mesura dels diàmetres de la pelvis s'anomena pelvimetria.
Sòl pelvià modifica
El sòl pelvià té dues funcions intrínsecament conflictives: una és tancar les cavitats pelviana i abdominal i suportar la càrrega dels òrgans viscerals; l'altre és controlar les obertures dels òrgans recte i urogenitals que travessen el sòl pelvià i el fan més feble. Per aconseguir ambdues tasques, el sòl pelvià es compon de diverses làmines superposades de músculs i teixits connectius.[4]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Moore, 2014, p. 357–8.
- ↑ «Gray's anatomy». Arxivat de l'original el 2013-10-24. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ «Magnetic resonance imaging of the female pelvis: initial experience» (en anglès). Hricak H, Alpers C, Crooks LE, Sheldon PE, 1983 Dec. [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ Thieme Atlas of Anatomy (2006), pàg. 137
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelvis |