Pennisetum villosum

espècie de planta

La cua de rata (Pennisetum villosum) és una espècie herbàcia del gènere Pennisetum. Altres noms comuns són cua de rabosa, penniset, penniset pelut[1][2] o coa de moix.[3] S'ha utilitzat com herba decorativa als jardins, però en escapar de les zones de cultiu s'ha naturalitzat i mostra un gran potencial colonitzador per la volabilitat dels seus fruits i la robustesa dels rizomes. Es considera com a planta invasora a Catalunya.[1] Des del 2013 la seva comercialització, transport i plantació estan legalment prohibits al País Valencià.[4] També està catalogada com a espècie exòtica invasora a les Illes Balears. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[5]

Infotaula d'ésser viuPennisetum villosum Modifica el valor a Wikidata

Hàbit
Detall de l'espiga
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
GènerePennisetum
EspèciePennisetum villosum Modifica el valor a Wikidata
R.Br., 1837
Nomenclatura
Sinònims
  • P. longistylum
  • Cenchrus longisetus
Espècies

Morfologia modifica

És una gramínia perenne que fa mates denses de fulles llargues de color verd clar. Són característiques les seves inflorescències d'uns deu centímetres, allargades, denses, d'un color blanc quasi pur i cobertes de llargs pèls, a contrallum s'il·luminen d'una forma molt atractiva, d'una alçària fins a 75 cm. Floreix a l'estiu i tardor.[6][7]

Ecologia modifica

Es dispersa amb facilitat degut a que les espiguetes s'enganxen amb facilitat a la roba, el pelatge dels animals o pels cotxes. Els llavors tenen una viabilitat de fins a sis anys. La dispersió vegetativa per rizomes és més lenta.[8]

Es tracta d'una espècie introduïda d'Etiòpia.[9][1] És molt present a la zona costenca catalana,[10] i més esporàdicament a la costa del País Valencià[11] on apareix per les vores de camins, llocs alterats i marges de zones humides. A Catalunya és plenament naturalitzada i colonitza ambients ruderals, semi-naturals i naturals i afecta tàxons amenaçats com les úniques poblacions al món de Silene sennenii que es troben a l'Alt Empordà.[12] Als Estats Units d'Amèrica és en fase de transició entre espècie introduïda cap a invasora, i a Mèxic es considera com perillosa per a determinats cultius.[13] Malgrat els riscs, s'utilitza encara com a planta decorativa tot i en espais públics.[14][15]

Bibliografia modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Pennisetum villosum». Exocat. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). [Consulta: 15 octubre 2015].
  2. «Pennisetum villosum». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. «Penissetum villosum (coa de moix)» (pdf). Govern de les Illes Balears.
  4. «DECRET 14/2013, de 18 de gener, del Consell, de modificació del Decret 213/2009, de 20 de novembre, pel qual s'aproven mesures per al control d'espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana.» (pdf). Diari oficial de la Comunitat Valenciana, 6947, 21-01-2013, pàg. 1768-1769.
  5. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
  6. «Pennisetum villosum». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de València.
  7. «Pennisetum villosum». Herbari virtual de les Illes Balears.
  8. ICHN-Garrotxa, s.d., p. 1.
  9. Història natural dels Països Catalans. 
  10. «Mapes de distribució: Pennisetum villosum R. Br. ex Fresen». Banc de dades de la biodiversitat de Catalunya.
  11. «Mapes de distribució: Pennisetum villosum». Organització per a la Cartografia de les Plantes als Països Catalans (ORCA).
  12. ICHN-Garrotxa, s.d., p. 2.
  13. ICHN-Garrotxa, s.d., p. 3.
  14. Vegeu-ne un exemple a «Parc Lineal Garcia Fària». Barcelona m'inspira. Ajuntament de Barcelona, s.d.. [Consulta: 15 octubre 2015].
  15. Estudi d espècies invasores a la ciutat de Barcelona i proposta d espècies alternatives BCN 2012-2020. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 177. 

Enllaços externs modifica