Penyagolosa
El Penyagolosa és una muntanya situada a la comarca valenciana de l'Alcalatén. El seu cim, a 1.813 metres del nivell de la mar, la converteix en la segona muntanya més alta del País Valencià, després del Cerro Calderón. És, però, la primera situada dins del domini lingüístic valencià. Es troba dins del Parc Natural del Penyagolosa, declarat el 2006 per la Generalitat Valenciana, i dona nom al massís al qual pertany.
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | País Valencià (Espanya) | |||
| ||||
| Serralada | Sistema Ibèric | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.813 m | |||
| Esport | ||||
| Ruta normal | Des del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa a Vistabella del Maestrat (País Valencià) | |||
TopònimModifica
L'origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però pareix que procedeix de l'evolució del terme pinna ('muntanya') i lucosa ('boscosa'), segons diuen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'orde del Temple en el 1213.
DescripcióModifica
Es tracta d'un nucli muntanyós elevat i ben conservat del sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m al cim de Penyagolosa, des d'on es domina una immensa panoràmica sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. La seua paret rocosa des de la posició sud és un precipici vertical de quasi 300 metres, punt de trobada d'alpinistes. A prop, al terme de Vistabella del Maestrat, està el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, antic monestir i lloc de pelegrinatge. És format majoritàriament per extensos boscos de pi negre, pi blanc i roure reboll. L'accés al massís es pot fer des de les localitats de Puertomingalvo (província de Terol), Vilafermosa, Vistabella del Maestrat, Xodos, el Castell de Vilamalefa i Llucena a la província de Castelló. També s'hi pot arribar a peu des de la capital de la plana pel sender de gran recorregut GR-33.
El massís de Penyagolosa se situa a cavall entre els últims contraforts del sistema Ibèric i la serralada costanera, en un espai de transició entre la costa i la muntanya. Les seues terres s'estenen entre dos mons: d'una banda, les valls càlides del riu Millars; i de l'altra, les planes altes i fredes del Maestrat i l'Aragó, la qual cosa fa que els seus paisatges canvien freqüentment a mesura que hom s'endinsa per les seues sendes i corriols. Es caracteritza pel seu marcat desnivell i els canvis abruptes d'altitud: per exemple, la localitat de Llucena se situa a 500 metres i a pocs quilòmetres es troba el pic de Penyagolosa a 1.813 metres.
Al cim, al costat d'una estàtua de la Mare de Déu del Lledó (patrona de la ciutat de Castelló de la Plana) hi ha una placa que resa:
Penyagolosa, gegant de pedra,
La teua testa plena de neu,
Penyagolosa, Penyagolosa,
A la tempesta, al sol i al vent,
Fita senyera del poble meu
I també aquesta:
Muntanyer!
Sou al Penyagolosa, el cim
senyera del País Valencià, el més
enlairat de l'àrea lingüística
valenciana, vèrtex geodèsic de
primer ordre a 1.813 metres
sobre el nivell del mar.
Una vegada hàgeu contemplat
la magnificència i grandiositat
del paisatge circumdant, t'invitem
a dipositar una targeta a la bústia
indicant les teues impressions, nom,
centre al qual pertanys i
data de l'ascensió.
HistòriaModifica
L'escriptor anglés Jason Webster, després de visitar el Parc Natural al 2003, canvià la seua casa a la ciutat de València per anar-se'n a viure a Penyagolosa, a un mas que va restaurar. La immensitat del paisatge el va inspirar a fer un llibre dedicat al cim mític dels valencians. El va titular La montaña sagrada, i va tenir una bona recepció en la premsa britànica.[1]
La Generalitat Valenciana va declarar l'any 2006 el Parc Natural del Penyagolosa.[2] Prèviament, s'havia aprovat el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Massís de Penyagolosa, que s'aplica a una superfície de 26.491 hectàrees als termes municipals de Vistabella del Maestrat, Xodos, Vilafermosa, El Castell de Vilamalefa i Llucena.[3]
L'any 2019 la Generalitat Valenciana va adquirir per 1,14 milions d'euros la finca de 150 hectàrees que arriba fins al cim de Penyagolosa, on es troba el Mas de Sanaüja, que acollirà en el futur un centre d'interpretació del parc natural.[4][5][6]
GaleriaModifica
-
Penyagolosa des de Vistabella del Maestrat
-
El cim
-
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Abc.es - La montaña sagrada, una oda desde el Peñagolosa vista por un inglés Arxivat 2011-06-16 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ «Decret 50/2006, de 7 d'abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del Parc Natural de Penyagolosa». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 2006.
- ↑ Decret 49/2006, de 7 d'abril, de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals
- ↑ «Puig visita el Parc de Penyagolosa després de la compra del pic muntanyenc». Levante-emv.com, 10-02-2019. [Consulta: 12 febrer 2019].
- ↑ media, À Punt. «El Penyagolosa ja és propietat de la Generalitat». [Consulta: 12 febrer 2019].
- ↑ «La Generalitat comprarà el cim del Penyagolosa - Diari La Veu». [Consulta: 12 febrer 2019].
Enllaços externsModifica
- Parc Natural del Penyagolosa Arxivat 2013-10-23 a Wayback Machine. al web de la Generalitat Valenciana.
- Cases rurals del Penyagolosa.