Penyagolosa

Penyagolosa
	El Penyagolosa, solana o cara sud
Tipus	Muntanya
Ubicació
Continent	Europa
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Localització	L'Alcalatén
	40° 13′ 33″ N, 0° 20′ 57″ O / 40.22583333°N,0.34916667°O
Serralada	Serralada del Maestrat
Dades i xifres
Altitud	1.813 m
Wąchock
Ruta normal	Des del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa a Vistabella del Maestrat (País Valencià)

El cim del Penyagolosa, a 1.813 metres del nivell de la mar, és el segon pic més alt del País Valencià després del Cerro Calderón, i el primer situat dins del domini lingüístic valencià. És situat a la comarca de l'Alcalatén i dona nom al massís al qual pertany. Es troba dins del Parc Natural del Penyagolosa, declarat el 2006 per la Generalitat Valenciana.

L'any 2019 el Consell va adquirir per 1,14 milions d'euros la finca de 150 hectàrees i que arriba fins al cim del Penyagolosa, on es troba el Mas de Sanaüja que acollirà en el futur el centre d'interpretació del parc natural.^[1]^[2]^[3]

Penyagolosa cara nord

DescripcióModifica

Es tracta d'un nucli muntanyós elevat i ben conservat del sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m al cim del Penyagolosa, des d'on es domina una immensa panoràmica sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. La seua paret rocosa des de la posició sud és un precipici vertical de quasi 300 metres, punt de trobada d'alpinistes. A prop, al terme de Vistabella del Maestrat, està el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, antic monestir i lloc de pelegrinatge. És format majoritàriament per extensos boscos de pi negre, pi blanc i roure reboll. L'accés al massís es pot fer des de les localitats de Puertomingalvo (província de Terol), Vilafermosa, Vistabella del Maestrat, Xodos, el Castell de Vilamalefa i Llucena a la província de Castelló. També s'hi pot arribar a peu des de la capital de la plana pel sender de gran recorregut GR-33.

El massís de Penyagolosa se situa a cavall entre els últims contraforts del sistema Ibèric i la serralada costanera, en un espai de transició entre la costa i la muntanya. Les seues terres s'estenen entre dos mons: d'una banda, les valls càlides del riu Millars; i de l'altra, les planes altes i fredes del Maestrat i l'Aragó, la qual cosa fa que els seus paisatges canvien freqüentment a mesura que hom s'endinsa per les seues sendes i corriols. Es caracteritza pel seu marcat desnivell i els canvis abruptes d'altitud: per exemple, la localitat de Llucena se situa a 500 metres i a pocs quilòmetres es troba el pic de Penyagolosa a 1.813 metres.

Al cim, al costat d'una estàtua de la Mare de Déu del Lledó (patrona de la ciutat de Castelló de la Plana) hi ha una placa que resa:

Penyagolosa, gegant de pedra,
La teua testa plena de neu,
Penyagolosa, Penyagolosa,
A la tempesta, al sol i al vent,
Fita senyera del poble meu

Tardor als voltants del Penyagolosa

I també aquesta:

Muntanyer!
Sou al Penyagolosa, el cim
senyera del País Valencià, el més
enlairat de l'àrea lingüística
valenciana, vèrtex geodèsic de
primer ordre a 1.813 metres
sobre el nivell del mar.

Una vegada hàgeu contemplat
la magnificència i grandiositat
del paisatge circumdant, t'invitem
a dipositar una targeta a la bústia
indicant les teues impressions, nom,
centre al qual pertanys i
data de l'ascensió.

DenominacióModifica

L'origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però pareix que procedeix de l'evolució del terme pinna ('muntanya') i lucosa ('boscosa'), segons diuen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'orde del Temple en el 1213.

CuriositatModifica

El pic va encisar l'escriptor anglés Jason Webster, que, després de visitar el Parc Natural al 2003, canvià la seua casa al bell mig de València per a anar-se'n a viure-hi, a un mas que va restaurar. La immensitat del paisatge el va inspirar a fer un llibre dedicat al cim mític dels valencians. El va titular La montaña sagrada, i va tenir una bona recepció en la premsa britànica.^[4]