Pepín García García

polític gallec

Pepín García García, (Ribadeo, 21 de novembre de 1911 - La Corunya, 25 de gener de 1996) conegut com a Pepín de la Lejía, va ser un polític gallec que va lluitar per a l'Exèrcit Popular de la República durant la guerra civil espanyola.[1]

Plantilla:Infotaula personaPepín García García
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Ribadeo (Lugo) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1996 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé García Iglesias Modifica el valor a Wikidata
GermansBebel García García
France García García Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Els germans de la Lejía eren naturals de Ribadeo, Pepín va ser el major de sis germans, tenien una petita empresa familiar dedicada a la producció de licors. A causa de les idees socialistes del seu pare, van ser bandejats a una distància de 150 quilòmetres, per la qual cosa es van instal·lar a La Corunya.[2] Afiliat al Grup Socialista de La Corunya des de maig de 1929, Pepín va ser un dels organitzadors de la Joventut Socialista. Per la seva participació en la vaga general revolucionària de 1934, va ser arrestat i va romandre a la presó fins a febrer de 1935. El 1936 va ser nomenat secretari general de les Joventuts Socialistes Unificades de La Corunya. Amb l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i el començament de la guerra civil espanyola tres dels seus germans van ser executats.[3] Pepín va aconseguir fugir de Galícia i va arribar a Baiona per mar el 26 de setembre i es va dirigir a la zona republicana. Es va allistar al IV Batalló de Galícia de la 2a Divisió i va lluitar als fronts de Madrid. Va perdre una cama en la batalla de Brunete. Va ser traslladat a l'hospital de Tarragona, després va ser destinat a Sant Pere de Ribes com a capità governador.

Al final de la guerra i amb la derrota dels republicans, va escapar a Xile a bord del Winnipeg. Finalment, es va exiliar a Buenos Aires de desembre de 1939 a 1977, quan va tornar a La Corunya, on va morir el 25 de gener de 1996.[2] Una neboda seva, Soledad González de Huguet, va ser una destacada jugadora d'escacs a l'Argentina.[4]

Reconeixements i homenatges

modifica
 
Cementiri de Sant Amaro, on estan les restes de Pepín

L'estiu de 2018, l'Associació Cultural Xermolos, de Guitiriz, els va retre homenatge amb una sèrie d'esdeveniments, inclosa la inauguració d'una escultura commemorativa en la parròquia de Santa Mariña, de l'escultor Xosé Val Díaz.[5]

A la Corunya hi ha un carrer en honor als germans Lejía[6]

El músic i compositor argentí Gustavo Fuentes va compondre una cançó dedicada a Pepín.[7]

Referències

modifica
  1. «En memoria dos Irmáns da Lexía». lavozdegalicia.es.
  2. 2,0 2,1 «Alfonso Blanco Torrado e os Irmáns da Lexía». galiciadigital.com. Arxivat de l'original el 22 de marzo de 2019. [Consulta: 9 juliol 2019].
  3. «Los hermanos de la Lejía, referente histórico del socialismo coruñés». lavozdegalicia.es. Arxivat de l'original el 1 de febrero de 2016. [Consulta: 9 juliol 2019].
  4. «SOLEDAD GONZALEZ POMES DE HUGUET, SOBRINA DE PEPIN DE LA LEJIA».
  5. «Guitiriz erixirá un monolito en honor a ‘Os da lexía». xornaldelugo.com. Arxivat de l'original el 22 de marzo de 2019. [Consulta: 9 juliol 2019].
  6. «En memoria de Pepín de la Lejía». enlaplaza-es.blogspot.com. Arxivat de l'original el 9 de julio de 2019. [Consulta: 9 juliol 2019].
  7. «Pepín de la Lejía - Gustavo Fuentes Quinteto». youtube.com.

Enllaços externs

modifica