Perclorat de sodi

compost químic

El perclorat de sodi és un compost inorgànic, una sal, format per anions perclorat i cations sodi , la qual fórmula química és .

Infotaula de compost químicPerclorat de sodi
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular121,938 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaNaClO₄ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-]Cl(=O)(=O)=O.[Na+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

Propietats modifica

El perclorat de sodi es presenta com un sòlid cristal·lí blanc. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic amb una densitat de 2,52 g/cm³. És soluble en aigua i molt soluble en aigua calenta, a 25 °C la solubilitat és de 209,6 g/100 g d'aigua. És deliqüescent i forma l'hidrat  . El seu índex de refracció val 1,4606-1,4731.[1] A 480 °C descompon en clorur de sodi i dioxigen:[2]

 

No és combustible, però accelerarà la crema de materials combustibles. Si hi ha una gran quantitat en un incendi o si el material combustible es divideix finament, pot produir-se una explosió. L'exposició prolongada al foc o a la calor pot provocar una explosió. S'utilitza en anàlisi químic i en explosius.[1]

Obtenció modifica

Malgrat es pot trobar perclorat de sodi a la naturalesa, per exemple al desert d'Atacama mesclat amb dipòsits de nitrats, la seva concentració és baixa i no permet el seu aprofitament industrial. Per la qual cosa s'han patentat diversos processos per a la producció de perclorats. En general, el perclorat de sodi es fabrica electrolíticament mitjançant l'oxidació del clorat de sodi  .[3] La semireacció és:

 

Usos modifica

El perclorat de sodi és un potent oxidant que s'utilitza en la producció d'àcid perclòric i altres perclorats (perclorat d'amoni, perclorat de potassi…) i en química analítica i cromatografia. També s'empra en la composició d'alguns tipus d'explosius.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 PubChem. «Sodium perchlorate» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2019].
  2. Marvin, George G.; Woolaver, Lawrence B. «Thermal Decomposition of Perchlorates» (en anglès). Industrial & Engineering Chemistry Analytical Edition, 17, 8, 1945-8, pàg. 474–476. DOI: 10.1021/i560144a004. ISSN: 0096-4484.
  3. 3,0 3,1 Trumpolt, Clayton W.; Crain, Michael; Cullison, Geoffrey D.; Flanagan, Susan J. P.; Siegel, Lenny «Perchlorate: Sources, uses, and occurrences in the environment». Remediation Journal, 16, 1, 2005, pàg. 65–89. DOI: 10.1002/rem.20071. ISSN: 1051-5658.