Perdigon
Perdigon (fl. 1192-1212) fou un trobador occità.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XII L'Esperon (França) |
| Mort | c. 1220 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador, compositor |
| Activitat | 1190 - 1220 |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
    | |
.jpg)
Vida
modificaEs conserven dues redaccions de vidas[1] de Perdigon, però no testimonis documentals que ens informin de les seves dades biogràfiques. Les composicions dialogades amb altres trobadors (vegeu aquí "Obra") i alguns personatges que s'esmenten en les seves poesies permeten situar cronològicament la seva activitat literària. La vida curta, a la qual Riquer dona certa credibilitat,[2] diu que era un joglar originari de Lesperon. Que fou joglar ho demostra tant el seu nom (un renom) com el fet que altres trobadors el citin com a joglar.
Obra
modificaEs conserven 14 composicions de Perdigon, de les quals tres són composicions dialogades amb altres trobadors: una amb Gaucelm Faidit, una amb Dalfí d'Alvernha i un tornejament amb Raimbaut de Vaqueiras i Ademar II de Poitiers.
Es conserva la música de tres de les seves composicions; Uc de Lescura fa també referència a la solemnitat i gravetat de les seves melodies.[3] En les representacions iconogràfiques apareix amb la viola a la mà (per exemple en les miniatures que il·lustren aquest article).
.jpg)
- (370,3)[4] Ben aio·l mal e·l afan e·l consir
- (370,4) Cil cui plazon tuit bon saber
- (370,8) Ir' e pezars e dompna ses merce
- (370,9) Los mals d'Amor ai eu ben totz apres[5] (amb notació muscial en el manuscrit G)
- (370,10) Mais no·m cug que sons gais
- (370,13) Tot l'an mi ten Amors de tal faisso (amb notació musical en el manuscrit G)
- (370,14) Trop ai estat mon Bon Esper no vi (amb notació musical en els manuscrits G i X)
- (370,15) Verges, en bon' hora (cançó religiosa)
Coblas esparsas
modifica- (370,1) Anc non cujei que·m pogues far Amors (dues coblas)
- (370,2) Be·m dizon, s'en mas chanssos (dues coblas)
- (370,5) Entr' amor e pessamen
- (119,6 = 370,11) Perdigon, ses vassalatge (partimen amb Dalfi d'Alvernha)
- (167,47 = 370,12) Perdigon, vostre sen digatz (partimen amb Gaucelm Faidit)
- (4,1 = 370,12a = 392,15) Senher n'Aymar, chauzes de tres baros (tornejamen amb Raimbaut de Vaqueiras i Ademar II de Poitiers)
Referències
modifica- ↑ Vegeu Favati. La vida breu és també editada per Riquer p. 957
- ↑ Riquer p. 955
- ↑ Uc de Lescura, De mots ricos no tem Peire Vidal, vers 3: "ni·N Perdigon de greu sonet bastir" (Riquer, Los trovadores, vol. 2, p. 927)
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
- ↑ En els manuscrits C R atribuïda a Folquet de Marsella
Bibliografia
modifica- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 955-962 [estudi, vida breu i dues composicions (PC 370.2 i 370.14), amb traducció a l'espanyol]
Edicions
modifica- H.J. Chaytor, Les chansons de Perdigon, París, Champion, 1926
- Luisa Marina Perdigó, The Life, Poetry, and Music of the Provençal Troubadour Perdigon: Texts, Translations, and Interpretations, Nova York, Mellen Press, 2013. ISBN 978-0-7734-4523-9
Repertoris
modifica- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 289
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 214-218 [Reproducció de la vida i una razó, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Perdigon és el número PC 370]
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica