Obre el menú principal

Perdigon (fl. 1192-1212) fou un trobador occità.

Infotaula de personaPerdigon
Perdigon with fiddle.jpg
Biografia
Naixement segle XII (Gregorià)
L'Esperon
Mort c. 1220 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Trobador i compositor
Activitat 1190 –  1220
Orde religiós Orde de sant Benet

Musicbrainz: 45d0aaf5-37af-41f4-a476-d152dc5e7fc0
Modifica les dades a Wikidata
BnF ms. 854 fol. 49, cançoner I

VidaModifica

Es conserven dues redaccions de vidas[1] de Perdigon, però no testimonis documentals que ens informin de les seves dades biogràfiques. Les composicions dialogades amb altres trobadors (vegeu aquí "Obra") i alguns personatges que s'esmenten en les seves poesies permeten situar cronològicament la seva activitat literària. La vida curta, a la qual Riquer dóna certa credibilitat,[2] diu que era un joglar originari de Lesperon. Que fou joglar ho demostra tant el seu nom (un renom) com el fet que altres trobadors el citin com a joglar.

ObraModifica

Es conserven 14 composicions de Perdigon, de les quals tres són composicions dialogades amb altres trobadors: una amb Gaucelm Faidit, una amb Dalfí d'Alvernha i un tornejament amb Raimbaut de Vaqueiras i Ademar II de Poitiers.

Es conserva la música de tres de les seves composicions; Uc de Lescura fa també referència a la solemnitat i gravetat de les seves melodies.[3] En les representacions iconogràfiques apareix amb la viola a la mà (per exemple en les miniatures que il·lustren aquest article).

 
BnF ms. 12473 fol. 36, cançoner K

CansosModifica

  • (370,3)[4] Ben aio·l mal e·l afan e·l consir
  • (370,4) Cil cui plazon tuit bon saber
  • (370,8) Ir' e pezars e dompna ses merce
  • (370,9) Los mals d'Amor ai eu ben totz apres[5] (amb notació muscial en el manuscrit G)
  • (370,10) Mais no·m cug que sons gais
  • (370,13) Tot l'an mi ten Amors de tal faisso (amb notació musical en el manuscrit G)
  • (370,14) Trop ai estat mon Bon Esper no vi (amb notació musical en els manuscrits G i X)
  • (370,15) Verges, en bon' hora (cançó religiosa)

Coblas esparsasModifica

  • (370,1) Anc non cujei que·m pogues far Amors (dues coblas)
  • (370,2) Be·m dizon, s'en mas chanssos (dues coblas)

Sirventes-chansonModifica

  • (370,5) Entr' amor e pessamen

PartimenModifica

TornejamenModifica

ReferènciesModifica

  1. Vegeu Favati. La vida breu és també editada per Riquer p. 957
  2. Riquer p. 955
  3. Uc de Lescura, De mots ricos no tem Peire Vidal, vers 3: "ni·N Perdigon de greu sonet bastir" (Riquer, Los trovadores, vol. 2, p. 927)
  4. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  5. En els manuscrits C R atribuïda a Folquet de Marsella

BibliografiaModifica

EdicionsModifica

  • H.J. Chaytor, Les chansons de Perdigon, París, Champion, 1926
  • Luisa Marina Perdigó, The Life, Poetry, and Music of the Provençal Troubadour Perdigon: Texts, Translations, and Interpretations, Nova York, Mellen Press, 2013. ISBN 978-0-7734-4523-9

RepertorisModifica

  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 289
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 214-218 [Reproducció de la vida i una razó, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Perdigon és el número PC 370]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica