Pere Abadal i Morató

impressor i gravador xilogràfic català

Pere Abadal i Morató, que signava Petrvs Abadal f. o Pera Abadal (Moià, Barcelona, c. 1630-1684), fou un impressor i gravador xilogràfic català, fill d'un pelaire i cap d'una família de gravadors i impressors, que s'estén fins al segle xix.

Infotaula de personaPere Abadal i Morató
Biografia
Naixement1630 Modifica el valor a Wikidata
Moià Modifica el valor a Wikidata
Mort1684 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Activitat
Ocupacióimpressor, gravador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosep Abadal Fontcuberta, Pau Abadal Fontcuberta Modifica el valor a Wikidata
Sant Jordi, xilografia de l'Àlbum de mostres Abadal. el valerosísim màrtir s.n george. P. Abadal f. Moià inscripció: «el valerosíssim màrtir s.n george. P. Abadal f. Moya», Barcelona, Biblioteca de Catalunya.

Compatibilitzant l'ofici de gravador amb el de droguer, Pere va reunir en trenta anys de professió, des de 1657 fins a la seva mort el 1684, un conjunt d'unes 250 estampes de caràcter popular, principalment religioses i algunes en dues grandàries, petit i gran, per a facilitar-ne el seu ús.[1] Casat el desembre de 1659 amb Paula Fontcuberta, va tenir almenys quatre fills dels quals els dos homes van continuar l'ofici patern: Josep Abadal i Fontcuberta (ca. 1661-1749), que el 1693 va esdevenir sacerdot sense deixar d'exercir de gravador i droguer, i Pau Abadal i Fontcuberta (1663-1729), establert a Manresa.[2]

L'Àlbum de mostres dels Abadal, reunit entorn de 1800 per Ignasi Abadal i Guirifau, recopilava 177 estampes xilogràfiques utilitzades per la impremta familiar, amb dates que van des de la segona meitat del segle xvii fins a finals del segle xviii. De caràcter popular i en la seva majoria de temàtica religiosa, per a ser emprades en al·leluies i goigs o per a la devoció privada, no falten les d'assumpte profà per a plecs solts de romanços, calendaris i almanacs.[3][4] Signades moltes d'elles pel propi Pere Abadal, al costat d'un extens santoral i reproduccions d'imatges devotes de la Verge, que en formen el nucli principal, algunes xilografies mostren oficis, animals amb llegendes al·legòriques (el gat, el papagai o la mona) i una figura monstruosa, anomenada «Il Tartaro mostruoso» en al·lusió al perill turc.[5]

Referències

modifica
  1. Socias, pp. 73 y 76.
  2. Socias, pp. 1159-160.
  3. Àlbum de mostres Abadal, Biblioteca virtual Miguel de Cervantes-Biblioteca de Catalunya.
  4. Àlbum de mostres Abadal, Catàleg col.lectiu de les Univeristats de Catalunya.
  5. Els gravadors Abadal i la col.leció de la BC, Biblioteca de Catalunya.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Abadal i Morató