Obre el menú principal

Pere Albert fou un important jurista i eclesiàstic català mort possiblement el 1261.[1] Canonge de la catedral de Barcelona des del 1233 fins al possible any de la seva mort.[2]

Infotaula de personaPere Albert
Biografia
Mort 1261 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Jurista
Modifica les dades a Wikidata

Va estudiar dret romà a la Universitat de Bolonya i fou el primer jurista que va intentar relligar-lo amb els usos i costums catalans. Amb aquest objectiu va escriure cap al 1250 el Tractatus de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos, aviat traduïda i coneguda en català com a Commemoracions de Pere Albert. La seva tasca va ajudar a precisar la diversitat d'estatus legals de la pagesia catalana d'aquell temps. Alguns dels seus punts de vista van marcar la tradició jurídica a partir d'ell.[2] Cal destacar que la seva obra jurídica establí el concepte de Catalunya Vella i Catalunya Nova en funció de la condició social dels pagesos de remença, tot assegurant que a la primera s'havia de pagar la redempció mentre que a les noves terres conquerides aquesta càrrega era inexistent.[2]

També li ha estat atribuïda, sense certesa, l'obra De Batalla, de 1251-1255, sobre el dret al combat.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Pere Albert». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 20; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
  3. «Cavaleria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.