Pere Gabriel i Sirvent

historiador i escriptor

Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa, 1945)[1] és un escriptor i historiador, centrat en l'àmbit del pensament polític i la història social.[1] Fou professor i catedràtic d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona,[2] especialitzat en l'àmbit social i cultural de la Catalunya contemporània, temàtica de la que se'l considera un expert.[2][3]

Plantilla:Infotaula personaPere Gabriel i Sirvent
Biografia
Naixement1945 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor d'universitat, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMoviment obrer a Espanya i republicanisme espanyol Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralÀngel Duarte Montserrat, Jordi Pomés i Vives i David Ginard i Féron Modifica el valor a Wikidata

Gabriel és col·laborador habitual de revistes com L'Avenç i Recerques des dels inicis, i d'altres com Historia Social, Randa,[1] Serra d'Or[4] o la francesa Catalonia de la Université Paris-Sorbonne.[5] Ha escrit llibres com El Moviment obrer a Mallorca (1973),[6] Escrits polítics de Frederica Montseny (1979),[4] Memòria de Joan Peiró i Belis (2008), o Historia de la proclamació de la República a Catalunya (1977), entre d'altres.[1] Ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives com Les identitats nacionals, socials i polítiques i algunes de les seves refèrencies simbòliques, Nicolás Salmerón y el republicanismo parlamentario o Construyendo la modernidad : obra y pensamiento de Pablo Iglesias i ha estat director d'altres com l'obra de deu volums Història de la cultura catalana.[4][6]

És membre del patronat de la Biblioteca Arús de Barcelona[7] i pertany al Grup d'Estudis República i Democràcia (GERD).[8] Sense definir-se ideològicament, va donar suport públic a l'Assemblea Nacional Catalana.[9]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pere Gabriel i Sirvent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «El debate que suscita la Ley de la Memoria Histórica debería conducir al reconocimiento de la responsabilidad de quienes se alzaron contra la República». Universidad Pública de Navarra. [Consulta: 6 juny 2015].
  3. «Republicans i solidaris. Homenatge al professor Pere Gabriel». Racó Català. [Consulta: 6 setembre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Pere Gabriel Sirvent». Dialnet. Fundación Dialnet.
  5. «Catalonia (1) Literatura popular catalana del segle XIX». Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains. Université Paris-Sorbonne. Arxivat de l'original el 7 de juny 2015. [Consulta: 6 juny 2015].
  6. 6,0 6,1 «Pere Gabriel». BnF. [Consulta: 6 juny 2015].
  7. «Membres». Biblioteca Pública Arús (BPA). Arxivat de l'original el 19 de juny 2015. [Consulta: 6 juny 2015].
  8. «Grup d'Estudis "República i Democràcia"». Grup d'Estudis sobre República i Democràcia. Universitat Autònoma de Barcelona. Arxivat de l'original el 2015-06-19. [Consulta: 6 juny 2015].
  9. «Suport de la cultura a l'Assemblea Nacional Catalana». Llibertat.cat. Llibertat.cat. [Consulta: 6 juny 2015].

Enllaços externs

modifica