Pere Josep Avellà i Navarro
Pere Josep Avellà i Navarro (Barcelona, segle XVIII - Roma, 26 d'abril de 1853) fou un clergue català, profundament conservador. Les nombroses cartes que va escriure entre el 1812 i el 1814 il·lustren amb detall la vida política i religiosa de la Barcelona de l'època.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  Barcelona |
| Mort | 26 abril 1853 Roma |
| Família | |
| Parents | Josep Albert Navarro-Mas i Marquet, oncle |
Biografia
modificaEra fill del notari Josep Marià Avellà[2] i de Maria Antònia Navarro-Mas i Marquet.[3]
El 1802 va ser ordenat canonge de la catedral de Barcelona.[4] Durant la Guerra del Francès va ser jutge del Tribunal del Breu Apostòlic i el 1811 membre vocal de la resistent Junta Superior de Catalunya,[4] però aquell mateix any el marquès de Campoverde el va bandejar de Tarragona obligant-lo a viatjar a Mallorca per haver-se oposat al seu nomenament com a cap de la Junta. Des d'allí, encara l'any 1811, va publicar un polèmic Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española.[4]
Ja el 1820, Avellà era governador de la mitra.[4] Durant el Trienni Liberal els seus enfrontaments amb els constitucionalistes l'obligaren a exiliar-se dues vegades, fins que el 1823 va tornar a Barcelona amb l'exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que venia a restaurar l'absolutisme a Espanya.[4] En aquell moment es va convertir en un dels líders del reaccionisme conservador que va caracteritzar la dècada ominosa fins al 1833: Implacable, va iniciar una persecució de tots els clergues liberals per tal de castigar-los; i també fou l'home de confiança del govern de Madrid a la ciutat que proporcionava informació sobre els barcelonins més destacats.[4]
Amb el temps encara radicalitzaria més el seu anticonstitucionalisme. A la mort de Ferran VII el 1833, s'adherí a la causa del carlisme.[4]
Referències
modifica- ↑ «Pere Josep Avellà i Navarro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «AVELLÀ, Josep Marià». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
- ↑ Toscas i Santamans, 1995, p. 264-265.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Mestre i Campi, Jesús (director). «Avellà i Navarro, Pere Josep». A: Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 80. ISBN 84-297-3521-6.
Bibliografia
modifica- Toscas i Santamans, Eliseu «Els lligams polítics entre Barcelona i Sarrià al segle XIX: la connexió Vives». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, núm. XIII, 1995, pàg. 253-278.