Pere Lloret Ordeix

Pere Lloret i Ordeix (Tarragona, 21 de març de 1877 – Barcelona, 1967) fou un polític i advocat català que ocupà el càrrec d'alcalde de Tarragona durant la Segona República Espanyola.

Pere Lloret Ordeix

Biografia
Naixement	21 març 1877 Tarragona
Mort	1967 (89/90 anys) Barcelona
President de la Diputació de Tarragona
maig de 1917 – maig de 1919
← Josep Ramon Viviella i Badart Josep Montserrat i Cuadrada →
Batlle de Tarragona
abril de 1931 – octubre de 1934
← Joaquim Monteverde Ayet Atanasi Ramas Gregorio →
Batlle de Tarragona
febrer de 1936 – maig de 1936
← Llorenç Cereceda Domingo Joaquim Fort i Gibert →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 de desembre de 1932 – 2 de febrer de 1939
Dades personals
Ideologia política	Catalanisme i republicanisme federal
Activitat
Ocupació	polític, advocat
Partit	Acció Catalana Republicana
Batlle de Tarragona febrer 1936 – maig 1936 Diputat al Parlament de Catalunya novembre 1932 – Batlle de Tarragona abril 1931 – octubre 1934 President de la Diputació de Tarragona

Biografia

Era fill de Gaspar Lloret i Linares (1840-1911), patró de vaixell natural de La Vila Joiosa i d'Andrea Ordeix i Ribé (1850-1933) natural de Barcelona. Va estudiar dret a Barcelona. L'any 1905 es va casar amb Josefa Rossinyol i Morató natural de Tarragona. A Tarragona a partir de 1909 va exercir d'advocat i corredor de comerç. Aviat va destacar per l'activisme catalanista que hi desplegava. Va ser una figura clau en l'expansió i desenvolupament del moviment a la ciutat: membre destacat de Les Quatre Barres i de l'Associació Catalanista de Tarragona. Durant set anys va ser director de Lo Camp de Tarragona, l'òrgan d'expressió de l'Associació i director també de Catalunya Nova i de Renovació, hereus d'aquell primer. Va ser diputat provincial per Falset-Gandesa l'any 1913. Com a director de la Caixa de Crèdit Comunal va participar en la Mancomunitat de Catalunya des de la creació de la nova institució. Va ocupar el càrrec de president de la Diputació de Tarragona en el període comprès entre els anys 1917 i 1919. I entre 1921 i 1923 va ser membre del Consell Permanent de la Mancomunitat.

Va exercir de president de la Cambra de Comerç entre 1913 i 1921, en dos mandats. Alguns conflictes laborals van tenir-lo a ell com a mitjancer. També va estar compromès amb diverses associacions patronals, tant com a soci actiu com en les funcions d'assessor. Amb els germans Bonet Amigó i amb Macià Mallol va participar en les iniciatives del trust Tarragona Port, sindicat, en la terminologia de l'època, que havia intentat establir noves bases per a l'economia de la ciutat. Moltes associacions culturals i cíviques van comptar amb la seva col·laboració i ajut.

La seva vida política es va anar concretant successivament en la Unió Democràtica Nacionalista, Unió Nacionalista Republicana, Acció Catalana i finalment Acció Catalana Republicana. Se situava en el centreesquerra, era fermament demòcrata, preocupat per la justícia social i entenia el catalanisme en el marc d'una Espanya federal. Va ser una persona amb un gran bagatge, culta, honesta, conciliadora i molt respectada en la majoria d'ambients de la ciutat. Quan va arribar la República era uns dels majors contribuents de la província.

Des d'abril del 1931 fins a octubre del 1934 i entre febrer i maig del 1936 va ser alcalde de Tarragona. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya com a representant únic d'Acció Catalana Republicana. Va estar empresonat arran dels fets d'octubre de 1934. Com a president del Patronat del monestir de Santes Creus entre 1931 i 1936 i com a comissari en els anys de la Guerra Civil va impulsar-ne la conservació, restauració i defensa. En el 1921 havia participat en les actuacions per tal d'aconseguir la declaració monumental del monestir. També fou director general d'administració local de la Generalitat de l'abril del 1936 al maig del 1937.

A finals de gener de l'any 1939 es va exiliar a Montpeller. Va viure a la Residència d'Intel·lectuals Catalans, institució mantinguda pel govern de la Generalitat a l'exili. El desembre de 1939 el Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Tarragona no va considerar-lo autor material d'activitats delictives, però sí responsable moral del que havia passat. Una sentència de l'any 1941 el condemnava a la pèrdua de tots els seus béns, a la inhabilitació absoluta perpètua i al desterrament perpetu de territori espanyol. El 1946 va aconseguir un indult parcial i el 1949 el sobreseïment de la causa, quan tenia 72 anys. Va morir a Barcelona l'any 1967.

Bibliografia

• Lloret i Ordeix, Pere. (1978). El Patronat i la Comissaria de la Restauració del Monestir de Santes Creus : 1932-1938. Santes Creus : Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
• Heras Caballero, Pedro Antonio; Mas Arrondo, Carlos (1987). Els primers cent anys de la Cambra. Tarragona : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona.
• Costafreda, Mercè (1990) "Pere Lloret i el catalanisme a Tarragona". En: Lligalls: Revista d'història. Núm. 2 (1990, desembre); p. 26-29.
• Duch i Plana, Montserrat. (1994). República, reforma i crisi : El Camp de Tarragona 1931-1936. Tarragona : El Mèdol.
• La II República al Camp de Tarragona. (2006) Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona.
• Quatre líders tarragonins de la República i de l'exili. Tarragona : Arola Editors, 2007