Obre el menú principal

Pere Lloret i Ordeix (Tarragona, 1877Barcelona, 1967) fou un polític i advocat català que ocupà el càrrec d'alcalde de Tarragona durant la Segona República Espanyola.

Infotaula de personaPere Lloret Ordeix
Biografia
Naixement 1877
Tarragona
Mort 1967 (89/90 anys)
Barcelona
Diputació copy.jpg  President de la Diputació de Tarragona
maig de 1917 – maig de 1919
Escut de Tarragona.svg  Batlle de Tarragona
abril de 1931 – octubre de 1934
Escut de Tarragona.svg  Batlle de Tarragona
febrer de 1936 – maig de 1936
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya
10 de desembre de 1932 – 2 de febrer de 1939
Dades personals
Ideologia política Catalanisme
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit Acció Catalana Republicana
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar dret a Barcelona. A Tarragona a partir de 1909 va exercir d'advocat i corredor de comerç. Aviat va destacar per l'activisme catalanista que hi desplegava. Va ser una figura clau en l'expansió i desenvolupament del moviment a la ciutat: membre destacat de Les Quatre Barres i de l'Associació Catalanista de Tarragona. Durant set anys va ser director de Lo Camp de Tarragona, l'òrgan d'expressió de l'Associació i director també de Catalunya Nova i de Renovació, hereus d'aquell primer. Va ser diputat provincial per Falset-Gandesa l'any 1913. Com a director de la Caixa de Crèdit Comunal va participar en la Mancomunitat de Catalunya des de la creació de la nova institució. Va ocupar el càrrec de president de la Diputació de Tarragona en el període comprès entre els anys 1917 i 1919. I entre 1921 i 1923 va ser membre del Consell Permanent de la Mancomunitat.

Va exercir de president de la Cambra de Comerç entre 1913 i 1921, en dos mandats. Alguns conflictes laborals van tenir-lo a ell com a mitjancer. També va estar compromès amb diverses associacions patronals, tant com a soci actiu com en les funcions d'assessor. Amb els germans Bonet Amigó i amb Macià Mallol va participar en les iniciatives del trust Tarragona Port, sindicat, en la terminologia de l'època, que havia intentat establir noves bases per a l'economia de la ciutat. Moltes associacions culturals i cíviques van comptar amb la seva col·laboració i ajut.

La seva vida política es va anar concretant successivament en la Unió Democràtica Nacionalista, Unió Nacionalista Republicana, Acció Catalana i finalment Acció Catalana Republicana. Se situava en el centreesquerra, era fermament demòcrata, preocupat per la justícia social i entenia el catalanisme en el marc d'una Espanya federal. Va ser una persona amb un gran bagatge, culta, honesta, conciliadora i molt respectada en la majoria d'ambients de la ciutat. Quan va arribar la República era uns dels majors contribuents de la província.

Des d'abril del 1931 fins octubre del 1934 i entre febrer i maig del 1936 va ser alcalde de Tarragona. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya com a representant únic d’Acció Catalana Republicana. Va estar empresonat arran dels fets d'octubre de 1934. Com a president del Patronat del monestir de Santes Creus entre 1931 i 1936 i com a comissari en els anys de la Guerra Civil va impulsar-ne la conservació, restauració i defensa. En el 1921 havia participat en les actuacions per tal d'aconseguir la declaració monumental del monestir. També fou director general d’administració local de la Generalitat de l’abril del 1936 al maig del 1937.

A finals de gener de l'any 1939 es va exiliar a Montpeller. Va viure a la Residència d'Intel·lectuals Catalans, institució mantinguda pel govern de la Generalitat a l'exili. El desembre de 1939 el Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Tarragona no va considerar-lo autor material d'activitats delictives, però sí responsable moral del que havia passat. Una sentència de l'any 1941 el condemnava a la pèrdua de tots els seus béns, a la inhabilitació absoluta perpètua i al desterrament perpetu de territori espanyol. El 1946 va aconseguir un indult parcial i el 1949 el sobreseïment de la causa, quan tenia 72 anys. Va morir a Barcelona l'any 1967.

BibliografiaModifica

  • Lloret i Ordeix, Pere. (1978). El Patronat i la Comissaria de la Restauració del Monestir de Santes Creus : 1932-1938. Santes Creus : Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
  • Heras Caballero, Pedro Antonio; Mas Arrondo, Carlos (1987). Els primers cent anys de la Cambra. Tarragona : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona.
  • Costafreda, Mercè (1990) "Pere Lloret i el catalanisme a Tarragona". En: Lligalls: Revista d'història. Núm. 2 (1990, desembre); p. 26-29.
  • Duch i Plana, Montserrat. (1994). República, reforma i crisi : El Camp de Tarragona 1931-1936. Tarragona : El Mèdol.
  • La II República al Camp de Tarragona. (2006) Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona.
  • Quatre líders tarragonins de la República i de l'exili. Tarragona : Arola Editors, 2007



Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquim Monteverde Ayet
Alcalde de Tarragona
 

1931 –- 1934
Succeït per:
Atanasi Ramas Gregorio
Precedit per:
Llorenç Cereceda Domingo
Alcalde de Tarragona
 

1936
Succeït per:
Joaquim Fort i Gibert