Pere Nanot i Renart
acadèmic català
Pere Nanot i Renart (Barcelona, 1848 - 1886[1]) fou un advocat i escriptor català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 gener 1848 Barcelona |
| Mort | 1886 (37/38 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | acadèmic |
| Membre de | |
Llicenciat en dret, alternà la tasca d'advocat amb la literatura. Va col·laborar en l'incipient moviment catalanista com a fundador en 1870 i president de la Jove Catalunya.[2][3] Va publicar articles a La Renaixensa i Lo Gai Saber, i en 1877 va ingressar com a acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Segons Montserrat Corretger, el seu "plet del boig" va inspirar Narcís Oller el personatge Daniel Serrallonga i la història de La bogeria.[4]
Obres modifica
- Lo vassall de remença, presentada als Jocs Florals de Barcelona de 1870
- Memoria sobre la marina mercante española (1877)
- Biografía de don Francisco Renart i Arús
- Estudi històric sobre Pau Claris
- Lo rimbombori de les quintes
- Últimos concellers de Barcelona
Referències modifica
- ↑ «Crònica general». La Publicitat, 12-08-1886, pàg. 2.
- ↑ «Pere Nanot i Renart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Xavier Ferré i Trill. Pensament positivista a Catalunya. Cossetània Edicions, 2007, p.89.
- ↑ Pere Nanot Renart, referent històric i moral de 'La bogeria' de Narcís Oller de Montserrat Corretger
| Vegeu texts en català sobre Pere Nanot i Renart a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XIX 1877-1886 |
Succeït per: Bonaventura Ribas i Quintana |