Pere Roger de Mirapeis
Pere Roger de Mirapeis o Pere Roger de Miralpeix,[1] (en occità Pèire Rotger de Mirapeis[2] o Pèire Rogièr de Mirapeis) fill de Pere Roger de Mirapeis el vell (mort el 1209), fou senyor de Mirapeis, vassall del comtat de Foix i cavaller faïdit d'una família consagrada al catarisme.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1194 (Gregorià)  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Croada Albigesa Massacre d'Avinhonet Setge de Montsegur |
| Altres | |
| Títol | Senyor |
| Parents | Ramon de Perella |
Biografia
modificaSe li coneix un fill, Esquieu,[4] nascut a Montségur de la seva esposa Filipa, la filla gran de Ramon de Perella, senyor de Montségur.[3] Va ser el cap militar i cosenyor del castell de Montsegur durant el setge a la fortificació, a finals de la Croada Albigesa.[5][6][7][8]
Fou desposseït de les seves terres arran del Tractat de Meaux, que foren atorgades al mariscal i lloctinent de Simó de Montfort Guy de Lévis el 1229;[9] a partir d'aquest moment, és nomenat per la historiografia com un dels cavallers faïdits més actius.[3] EL 1234 es va instal·lar al castell de Montségur;[2] guerrer experimentat, va remodelar l'estructura defensiva de la fortalesa i va organitzar la guarnició amb cavallers faidits i una cinquantena de soldats.[10] El 28 de maig de 1242, al cap d'altres cavallers i sergents del castell alertats pel senescal de Ramon VII de Tolosa, Ramon d'Alfaro,[11] d'una pernocta a Avinyonet d'un grup d'inquisidors presidits pel dominic Guillem Arnaut, van sortir de la fortalesa, van viatjar a la vila i els van assassinar mentre dormien,[nota 1][12][6][13][14] dins el context d'un intent de provocar una revolta de la població occitana contra l'ocupació de tropes franceses.[15] Com a conseqüència, va tenir lloc a Besiers un gran concili catòlic on es va decidir destruir el castell,[14] l'armada reial francesa reunida a la ciutat fortificada de Carcassona es va mobilitzar cap a Montsegur.[8] El juny de 1243 els croats van assetjar el castell, del que era el comandant de la guarnició;[2][16] després gairebé deu mesos, i sense rebre avituallament, el 2 de març de 1244 Pere Roger va iniciar la negociació de la capitulació amb el senescal del rei de França.[17] Va obtenir el perdó de culpes passades per tots els assetjats al castell que abjuressin del catarisme i compareguessin davant el tribunal de la Inquisició pontifícia o, en cas contrari, serien duts a la foguera; es van concedir quinze dies de treva.[8] Després de la foguera i la crema, el 16 de març de 1244, d'unes dues-centes persones procedents de la fortalesa,[3][6][7][18] gairebé no apareix en la documentació.
Nota
modifica- ↑ Episodi anomenat per la historiografia com «Massacre d'Avinhonet»
Referències
modifica- ↑ «Pere Roger de Mirapeis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Oldenbourg, 2002, p. 534.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Oldenbourg, 2002, p. 427.
- ↑ Roquebert, 2001, p. 363.
- ↑ Bauer, 2004, p. 200.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Mestre i Godes, 2002, p. 216.
- ↑ 7,0 7,1 Labal, 1988, p. 212.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Brenon, 1996, p. 18.
- ↑ Roquebert, 2004, p. 265,282.
- ↑ Vera, 2002, p. 22.
- ↑ Labal, 1988, p. 211.
- ↑ Perrin-Paviot, 1839, p. 409.
- ↑ Nelli, 1989, p. 58.
- ↑ 14,0 14,1 Adroer i Tasis, Català i Roca, p. 39.
- ↑ Labal, 1988, p. 210.
- ↑ Nelli, 1989, p. 59.
- ↑ Adroer i Tasis, Català i Roca, p. 40.
- ↑ Nelli, 1989, p. 60,61.
Bibliografia
modifica- Adroer i Tasis, Anna M.; Català i Roca, Pere. Càtars i Catarisme a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2005. ISBN 84-232-0499-5.
- Bauer, Horacio. Construcción de la Iglesia: ¿una, santa, católica y apostólica?. Editorial Biblos, 2004. ISBN 9789507864445.
- Brenon, Anne. Les cathares. Gallimard, París, 1996. ISBN 2070534030.
- Labal, Paul. Los Cátaros. Herejía y crisis social. Barcelona: Editorial Crítica, 1988. ISBN 84-7423-234-1.
- Mestre i Godes, Jesús. Contra els càtars: la implacable repressió de l'església. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 84-297-5087-8.
- Nelli, René. Los Cátaros ¿Herejía o democracia?. París: Art Loisirs, 1989. ISBN 84-270-1323-X.
- Oldenbourg, Zoé. La hoguera de Montsegur. Los cátaros en la historia. Barcelona: Edhasa, 2002. ISBN 84-350-2612-4.
- Perrin-Paviot, Jean-Mamert Cayla. Histoire de la Ville de Toulouse Depuis sa Fondation Jasqu'À Nos Jours. 2013. Londres: Forgotten Books, 1839.
- Roquebert, Michel. L'Épopée cathare. Perrin-Privat, 2001. ISBN 978-2262018269.
- Roquebert, Michel. La Croisade Albigenoise. Centre d'Études Cathares, 2004. ISBN 2-9521024-0-6.
- Vera, Antoine de la. Les châteaux du Pays Cathare. Vic-en-Bigorre: MSN, 2002. ISBN 2-911515-52-8.