Pere de Queralt

castlà de Queralt, Santa Coloma, Montclar, Conesa i altres (? - 1167)

Pere de Queralt (fl. 1120-1167), va ser senyor de la baronia de Queralt, fill d’Alarig de Timor i Ermessendis.

Infotaula de personaPere de Queralt
Biografia
Mort1167 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGuillem de Timor (mort el 1179) Modifica el valor a Wikidata
PareAlarig de Timor Modifica el valor a Wikidata

El 8 d’agost de 1120 firma una concòrdia amb Ramon de Gaver i Guillem Bernat de Montargull per acabar amb les hostilitats a propòsit del castell de Montargull.[1]

Sota la intercessió de Ramon de Cervera, a mitjans del segle xiii es converteix en una figura destacada per consolidar el repoblament cristià de l’Alt Gaià. Així, l'any 1150 esdevé castlà de Conesa i del Tallat, primer feudatari de l’Espluga de Francolí, i més endavant participa en la conquesta de Siurana (1153-1154).[2]

Entre 1157 i 1660 no en consten referències, molt possiblement pel viatge peregrinari que deuria realitzar a Jerusalem.[3] L'estiu de 1162, Pere de Timor forma part de l’ambaixada que acompanya Ramon Berenguer IV a Torí per entrevistar-se amb l'emperador Frederic Barbaroja; una reunió frustrada per la mort del comte a mig viatge (6 d’agost, Borgo San Dalmazzo).[4]

En el testament que dicta just abans d’ingressar a Santa Maria de Poblet (1166), dona a Gombau d’Oluja els castells de Queralt, Conesa, Santa Coloma, Montblanquet, i l’Espluga[5], Rauric i Montclar.[6] Possiblement mort a principis de 1167, ja que Gombau adquireix les seves propietats el mes de març d'aquell any.[7]

Referències

modifica
  1. Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum II. (en català i llatí). Baiges, Ignasi J; Feliu, Gaspar; Salrachs, Josep M. (directors). Pagès: Editorial Pagès, 2010, p. 879-881. 
  2. Sans i Travé, Josep Maria ««Pere de Queralt, primer feudatari de L’Espluga de Francolí (1150-1166)»». Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia, n. 2, 1977, pàg. 31-35.
  3. Sans i Travé, 1977, p. 137 i 38.
  4. Sans i Travé, 1977, p. 135.
  5. Sans i Travé, 1977, p. 140-142.
  6. Fuguet Sans, Joan; Plaza Arqué, Carme «El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos XII-XIV)». Medievalista, 2021, pàg. 126.
  7. Sans i Travé, Josep Maria ««La comanda del Temple de Vallfogona de Riucorb. Primera part: La creació i formació del patrimoni (segles XII i XIII)»». Quaderns d’història tarraconense, n.2, 1980, pàg. 14.