Pervanèides
Els pervanèides (turc: Pervâneoğulları)[1] foren una petita dinastia beilical que va regnar sobre Sinope i la seva regió de 1277 aproximadament, fins al 1322, quan foren suplantats pels jandàrides (Candaroğulları).
Història
modificaInicis de la dinastia
modificaL'epònim de la dinastia fou Muin al-Din Sulayman (en turc Muineddin Süleyman), visir dels darrers sultans seljñucides de Rum des de Kaykhusraw II abans de 1243 i de la batalla de Köse Dağ fins al 1277 quan fou assassinat per ordre de l'Ilkhan Abaqa.[2] Després de la mort de Muiniddin Süleyman, Sahip Ata o Sahib Ata, va esdevenir aviat nou visir de Kaykaus II (càrrec que era ja havia ocupat cap a 1250). Després de la presa de poder de Kilidj Arslan IV el 1261, Muiniddin Süleyman va rebre el títol de «pervâne» (literalment 'ordre', equivalent a un assistent personal) que va donar el seu nom a la dinastia.
Abans de ser executat el 1277,[3] havia constituït un petit beilicat a Sinope i a Tokat a la costa de la mar Negra i en el darrere país d'aquestes ciutats, on Pervâne tenia els seus dominis personals, i on els seus fills van mantenir el poder.
Els successors
modificaMuin al-Din Muhammad o Muineddin[4] Mehmed, el fill de Pervane que havia estat designat pel seu pare com a governador de Sinope poc després de la seva reconquesta a l'Imperi de trébizonde va proclamar la seva independència després de la mort de Pervane i va exercir el poder fins a la seva mort.
Li va succeir el seu fill Muhazzebeddin Mahmud que va portar el títol d'emir, i es va reconèixer vassall dels mongols il-kànides.
El 1322 va pujar al tron Gazi Çelebi[5] darrer representant de la dinastia, amb el qual el beilicat va esdevenir una verdadera potència naval a la mar Negra. La marina de Sinope va fer ràtzies contra les possessions dels genovesos a Crimée i contra els seus veïns de l'imperi de Trebisonda. El 1322, Gazi Çelebi va morir sense hereu mascle. Sinope va passar llavors a mans dels Jandàrides.
La dinastia
modifica
| Dates[6] | Nom | Nom turc | Fill de | |
|---|---|---|---|---|
| ~1240-1277 | Muin al-Din Sulayman | Muineddin Süleyman « Pervâne » | Epònim de la dinastia. | |
| 1277-1297 | Muin al-Din Muhammad | Muineddin Mehmed | Pervâne | Fundador del beilicat a Sinope. |
| 1297- ? | Muhadhdhib al-Din Masud | Muhazzebeddin Mesud | Mehmed | |
| ? -1322 | Ghazi Čelebi | Gazi Çelebi | Masud | |
| 1322 | Annexió al beilicat dels Jandàrides (Candaroğulları). | |||
Enllaços externs
modifica- Histoire abrégée de la Turquie. Depuis les origines à l'avènement de la République; Les Beyliks anatoliens, per Yilmaz Öztuna Arxivat 2010-12-08 a Wayback Machine. (anglès)
- Pervaneogullari Principality Arxivat 2010-01-02 a Wayback Machine.(anglès)
Bibliografia
modifica- René Grousset L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan París 1938, quarta edició, 1965 en línia a [2] (francès)
- Clifford Edmund Bosworth, The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual parcialment en línia a 2004 ISBN 9780748621378
- Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton i Bernard Lewis, The Cambridge History of Islam, 1977, presentació en línia a [3]
Notes i referències
modifica- ↑ Pervâneoğulları és la forma plural turca de Pervaneoğlu: fill de Pervâne.
- ↑ (anglès) op. cit. Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton i Bernard Lewis capítol The Mongol Invasion and the Decline of the Rûm Sultanate
- ↑ René Grousset, op. cit. a [1] capítol Règne d'Abaqa'
- ↑ Muineddin en àrab: Mu'în al-Dîn, mun al-dn ar, "ajuda (?) de la religió".
- ↑ Gazi Çelebi del turc: gazi "triomfador; combatent de la fe" i çelebi, "noble".
- ↑ Lliste establerta segons:
- (anglès) op.cit. per Clifford Edmund Bosworth, el línia a The Parwâna Oghullari
- (anglès) Pervaneogullari (1277-1322)