Pesos assiris de lleons
Els pesos assiris de lleons són un grup d'estàtues de bronze de figures lleonines descobertes en excavacions arqueològiques de l'antiga Assíria o als seus voltants. Són un grup de setze pesos de bronze mesopotàmics trobats a Nimrud a la fi de la dècada dels 1840 i que ara encara es troben al Museu Britànic. S'assumeix que daten del segle viii abans de la nostra era, i contenen inscripcions bilingües en caràcters cuneïformes i fenicis; aquestes darreres inscripcions es coneixen com a CIS II 1-14.
Tipus | objecte arqueològic |
---|---|
Col·lecció | |
Localització | Museu Britànic |
Pesos de Nimrud
modificaEls pesos de Nimrud daten del segle viii ae. Les inscripcions fenícies que contenen són epigràfiques del mateix període que l'Estela de Moab [1][2] i constitueixen un dels grups més importants d'objectes que evidencien la forma aramea de l'escriptura fenícia.[3] En el moment del descobriment, eren les inscripcions d'estil fenici més antigues que s'havien descobert.[4]
Els pesos, els va descobrir Austen Henry Layard en les seues primeres excavacions a Nimrud (1845-1851). Hi trobà una parella de lamassus en una porta, una de les quals havia caigut contra l'altra i s'havia trencat a trossos. Després d'alçar l'estàtua, l'equip de Layard en descobrí a sota setze pesos de lleons.[5] Els artefactes, els va desxifrar per primera vegada Edwin Norris, que confirmà la seua utilització original com a pesos.[6]
El conjunt forma una sèrie regular que disminueix de 30 cm a 2 cm de longitud. Els pesos més grans tenen anses foses al cos, i els més menuts tenen anells units a ells. El grup de pesos incloïa pesos de pedra amb forma d'ànec. Els pesos representen el primer exemple conegut del sistema numèric arameu.[7] Vuit dels lleons estan representats amb les úniques inscripcions conegudes del curt regnat de Salmanassar V.[8] Altres pesos de bronze amb forma de lleó semblants aparegueren a Abidos de Mísia, a l'oest de Turquia (encara ara al Museu Britànic) i al jaciment iranià de Susa els va descobrir l'arqueòleg francès Jacques de Morgan (ara encara al Louvre de París).[9][10]
Es coneixen dos sistemes de pesos i mesures de l'antic Orient Mitjà. Un se'n basava en un pes anomenat mina, que es podia dividir en seixanta pesos més menuts anomenats sicles. Aquests pesos de lleons, però, provenen d'un sistema diferent que es basava en la mina pesada, que pesava si fa no fa un quilogram. Aquest sistema es continuà usant en el període persa i es creu que es feia servir per a pesar metalls.
Els pesos de lleons, els van catalogar com a CIS II 1-14, i això els converteix en la primera inscripció aramea del monumental Corpus Inscriptionum Semiticarum.[11]
-
Esbós d'un pes de lleó (1864)
-
Primer pla
-
Esbós del 1856 de les inscripcions dels lleons 1-8
-
Esbós del 1856 de les inscripcions dels lleons 9-15 i dels ànecs 1-5
-
CIS]]
Pes d'Abidos
modificaEl segon descobriment d'un pes de lleó fou a Abidos (actual Turquia),[12][13] datat del segle v abans de la nostra era. Es troba encara al Museu Britànic (núm. E32625). Conté una inscripció aramea coneguda com KAI 263 o CIS II 108.
-
s}} ae
-
Imatge del pes de lleó BM d'Abidos
-
Primer pla
-
Esbós de Calvert del 1860
Pes de Susa
modificaUn pes de bronze amb forma de lleó descobert al 1901 al Palau de Darios de Susa, datat del segle v ae, és encara al Museu del Louvre (núm. Sb 2718).[14] No té pas inscripcions.
-
Pesa de bronze de lleó del Palau de Susa, Louvre, segle V a. C.
-
Fotografies del 1905
Pes de Dur Sharrukin
modificaPaul-Émile Botta feu un descobriment semblant en la dècada dels 1840 a Dur Sharrukin. Encara és al Louvre (núm. AO 20116).[15] Fa 29 cm d'alt per 41 cm de llarg i no té pas inscripció.[15]
Malgrat les significatives semblances amb els altres lleons, Botta considerà que formava part d'un sistema de portes, no pas d'un pes.[16]
-
Al Louvre
-
Al Louvre
-
Esbós de Botta del 1850
Referències
modifica- ↑ Norris, 1856, p. 215.
- ↑ ; Taylor; Trench The Alphabet: An Account of the Origin and Development of Letters (en inglés), 1883, p. 133. ««Las pesas de león de Nínive, que llevan los nombres de los reyes asirios que reinaron durante la segunda mitad del siglo VIII, un escarabajo grabado encontrado bajo los cimientos del palacio de Sargón en Khorsabad, y el vaso de bronce dedicado al templo de Baal-Líbano, que lleva el nombre de Hiram, rey de los sidonios, son epigráficamente de la misma época, o casi, que la inscripción de Mesha»»
- ↑ Epigraphic West Semitic Scripts (en anglés), 2006, p. 1503. «Algunes de les proves més importants de la sèrie d'escriptura cursiva aramea son les rajoles de Hamat, los pesos de lleons de Nínive i l'òstracon de Nimrud (tots del segle VIII ae).»
- ↑ ; Rawlinson Bilingual Readings: Cuneiform and Phœnician. Notes on Some Tablets in the British Museum, Containing Bilingual Legends (Assyrian and Phœnician) (en anglés), 1865, p. 243,. ««Abans de concloure les meues notes sobre aquestes llegendes de tauletes i segells, m'agradaria observar que es troben entre els espècimens més antics que tenim de l'escriptura fenícia. Com a exemples més antics, seleccionaria les llegendes dels pesos de lleons més grans del Museu Britànic, un dels quals està clarament datat del regnat de Tiglatpileser II. (744-726 ae). Els altres pesos duen els noms reials de Salmanassar IV, Sargon i Senaquerib»»
- ↑ ; Layard Nineveh and its Remains (en anglés). Murray, 849,, p. 46-47:. «Vaig alçar el cos amb dificultat, i en vaig descobrir a sota setze lleons de coure, d'execució admirable, que formaven una sèrie regular, tot disminuint de grandària des del més gros, que tenia més d'un peu de longitud, fins al més menut, que a penes superava una polzada. Una anella fixada a la seua part posterior es donava aparença de pesos. Al mateix indret es trobaven els fragments d'una gerra d'argila, en què hi havia dues figures, amb ales i garres d'ocell, pits de dona i cua d'escorpí.»
- ↑ Madden, 1864, p. 49.
- ↑ ; Chrisomalis Numerical Notation: A Comparative History (en anglés). CUP, 2010, p. 71. ISBN 9781139485333.
- ↑ ; Coogan, Michael D.; Manning Metzger (en anglés) The Oxford Guide to People & Places of the Bible. Oxford University Press, 2004, pàg. 285 [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ «Louvre Collection» (en anglés). [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ «CIS II 1» (en llatí) p. 1-2:, Anno 1853. [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ ; Mitchell «The Bronze Lion Weight from Abydos» (en anglés). Iran, 11, 1973, pàg. 173–75 [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ ; Calvert «On a Bronze Weight Found on the Site of the Hellespontic Abydos» (en anglés). The Archaeological Journal. Longman, 1860, pàg. 199-200 [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ ; Lampre «La Représentation du lion à Suse». A: (en francés), 1905.
- ↑ 15,0 15,1 ; Pottier, Edmond«Musée du Louvre: catalogue des Antiquités assyriennes». Musées nationaux, 1924.."
- ↑ ; de Longpérier Notice des antiquités assyriennes, babyloniennes, perses, hébraiques exposées dans les galeries du Musée du Louvre (en francés). Vinchon, 1854, p. 50 (número 211). ««Aquesta admirable figura, una de les obres més belles que ens ha llegat l'Antiguitat, no sembla haver tingut cap més finalitat que la de servir de base i decoració per a l'anell que sosté, anell al qual segurament s'unia l'extrem d'una corda amb què s'hissava un vel per damunt de la porta. Aquest lleó no era pas mòbil; a la banda inferior hi ha un passador de tanca. Per tant, no s'ha de confondre amb altres lleons de bronze trobats a Nimrod, en què es poden veure inscripcions en caràcters cuneïformes i fenicis. Sembla que aquests monuments servien de pesos. Quant al lleó de Khorsabad, sens dubte pertanyia al sistema general de portes, ja que en cadascuna trobem les pedres de segell en què s'havien fixat figures semblants».»