El pessebre popular és la representació del naixement de Jesús en un espai panoràmic amb figures mòbils dintre de l'àmbit d'una llar. Aquesta tipologia de pessebre la distingim del de saló o aristocràtic per la utilització de figures més popular

Rodolí de l'auca de Les Funcions de Barcelona (vers 1820) corresponent a la Fira de la Concepció

A partir del segle xvii es generalitzaren els pessebres eclesiàstics i els de saló aristocràtics a Europa i a partir d'aquests models el segle xviii s'inicià, per imitació, el costum de realitzar també el pessebre a les llars més modestes.[1]

El costum fa que es comenci a muntar entre la festivitat de la Concepció (8 de desembre) i Santa Llúcia (13 de desembre) i es plegui la Candelera (2 de febrer), posant la figura del nen Jesús la nit de Nadal, tot tornat de la Missa del Gall.[2]

Muntatge del pessebre popular de la família Domènech-Ballester

Les figures i el paisatge representen el món rural. L'escenografia està composta d'elements naturals com la molsa, el suro, sorra, paper de plata -per fer els rius-, pedres, paper pintat pel celatge o la terra i tot aquell material que hom cregui propici per recrear el paisatge rural.[3] Aquests elements i les figures es compraven a la Fira de la Concepció o posteriorment a les Fires de Santa Llúcia.

Referències

modifica
  1. Barruti, Mila; Vinyoles, Laura. Les figures del pessebre popular, 1980, p. 26-27. ISBN B37924-1980. 
  2. Amades, 2009, p. 171.
  3. Amades, 2009, p. 255-263.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. El Pessebre. 3a. Edició revisada a cura d'Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés. Tarragona: Arola Editors, 2009, p. 263-267.