Phibsborough
Phibsborough (gaèlic irlandès Baile Phib),[1] o Phibsboro, és un barri mixt residencial i comercial a Dublín en la República d'Irlanda. Abasta l'antic Baile Phib amb el Canal Reial al pont Cross Guns, juntament amb Glasmanogue i Broadstone, loc de l'antiga terminal del ferrocarril Midland Great Western, avui seu del Bus Eireann i Dublin Bus. Antigament Glasmanogue formava part de Phibsborough Road, al nord del drenat riu Bradogue.[2]
Baile Phib (ga)  | ||||
| ||||
| Tipus | barri | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Irlanda | |||
| Província | Leinster | |||
| Comtat | Dublin City (en)  | |||
| Gran ciutat | Dublín | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 49 m | |||
Localització
modificaPhibsborough es troba dos kilòmetres al nord del centre de la ciutat, al districte postal Dublín 7. Limita amb Glasnevin al nord, Drumcondra a l'est, Grangegorman a l'oest, i el King's Inns a Constitution Hill, al sud. El centre comercial de Phibsborough es troba al voltant de la cruïlla de les carreteres de Phibsborough i North Circular, coneguda popularment com a Doyle's Corner.[3]
Transport
modificaBus
modificaPhibsborough té moltes rutes del Dublin Bus caps els suburbis del nord de la ciutat: números 4, 9, 38, 38a, 38b, 39n, 39x, 40n, 46a, 83, 120, 122 i 140.
Luas
modificaPhibsborough també té un abaixador del luas Luas Cross City Line. The projecte Luas Cross enllaçar+a les línies de Luas Red i Green amb la línia de Broombridge a Dublín i St.Stephen's Green a l'actual Green Line. La construcció es va iniciar el juny de 2013 i s'espera que comenci a funcionar en 2017.[4]
Història
modifica
El nom original gaèlic irlandès, Glas Mochonóg, volia dir Verd de Mochonóg, i va evolucionar a les variants Manogue i Minogue, i anglicitzat com a Monck. Aquesta família va tenir el senyoriu local a Grangegorman i s'uní en diversos matrimonis amb la família Stanley, convertint Stanley Monck.
L'àrea de Broadstone experimentà un desenvolupament urbà important al segle xix per tal de satisfer les necessitats comercials i residencials de la seu de la Companyia del Canal Reial i Harbour Terminus. L'inici tardà de John S. Mulvaney Midland & Great Western Railway Company i l'enginyeria ferroviària han portat a un major desenvolupament de la intersecció de North Circular Road i a l'est de Blessington Street.
En el moment de l'aixecament de Pasqua, la casa de la família de Valera era al 34, Munster Street.[5] Phibsborough té un cert nombre de memorials inclòs un a Sean Healy, un noi de 15 anys membre del Fianna.[6] Healy fou un dels dos residents a Phibsborough Road morts durant l'aixecament de Pasqua, l'altra era James Kelly (18).[7] Altres participants de la zona a la Guerra Angloirlandesa són Harry Boland que va néixer i créixer a Phibsborough.[8] El seu amic Dick McKee va néixer a Phibsborough Road. Un d'els Deu Oblidats, Bernard Ryan, hi va viure fins a la seva execució a la presó de Mountjoy. L'escultura de Leo Broe al Royal Canal Bank fou commissionada a la memòria del contingent local de Voluntaris Irlandesos, creat arran d'un acte públic a la propera Parnell Square en 1913.
Residents destacats
modifica- Seóirse Bodley, compositor.
- Harry Boland, polític i membre del Primer Dáil.
- Desmond Cardinal Connell arquebisbe emèrit de Dublín.
- Michael Gambon, actor.
- Joe Geoghegan, músic del saxo /clarinet,
- Philip Greene, periodista esportiu de la RTÉ
- James Joyce, escriptor.
- Gearóid Manning O.P., emèrit provincial dels Dominics Irlandesos.
- Dick McKee, revolucionari republicà.
- Iris Murdoch,escriptora i filòsofa, nascuda a Blessington Street, 1919.[9]
- Bernard Ryan, revolucionari republicà
- Éamon de Valera, antic Taoiseach i President d'Irlanda.
Referències
modifica- ↑ Phibsborough Placenames Database of Ireland. Retrieved: 2012-01-05.
- ↑ Map of Dublin 1798
- ↑ Gifford,, Don; Robert J. Seidman. Ulysses annotated: notes for James Joyce's Ulysses. Edition: 2, illustrated, revised, annotated. University of California Press, 1989. ISBN 978-0-520-06745-5 645.
- ↑ «Green light given to Luas link-up, first passengers 2017». RTÉ.
- ↑ Connell, Joseph E. A.. Where's where in Dublin (en anglès). Dublín: Dublin City Council, 2006, p89.
- ↑ Sean Healy Commemorative plaque
- ↑ «Weekly Irish Times, Sinn Fein Rebellion Handbook, 1917 (extract)». National Library of Ireland. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 19 agost 2013].
- ↑ Fitzpatrick, David. Harry Boland's Irish Revolution. Cork University Press. ISBN 978-1-85918-386-1.
- ↑ «Irish Writers - Iris Murdoch». Kennys.ie. Arxivat de l'original el 2013-02-17. [Consulta: 19 agost 2013].
Enllaços externs
modifica