Philipp Melanchthon

teòleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter
(S'ha redirigit des de: Philip Melanchton)

Philipp Melanchthon, (nom hel·lenitzat de Philipp Schwartzerdt) (16 de febrer 149719 d'abril del 1560) fou un professor i teòleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter que va tenir un paper clau a la Reforma Luterana i va esdevenir el líder del luteranisme després de la mort de Luter.[1]

Plantilla:Infotaula personaPhilipp Melanchthon

Retrat per Lucas Cranach el Vell, 1543 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Philipp Melanchton Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPhilipp Schwartzerdt
16 febrer 1497 Modifica el valor a Wikidata
Bretten (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1560 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Wittenberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTots Sants de Wittenberg Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Formació professionalUniversitats de Heidelberg, Tübingen i Wittenberg
FormacióUniversitat de Tübingen - magister (1512–1514)
Universitat de Heidelberg - grau universitari (1509–1512) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohannes Stöffler i Johannes Reuchlin Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perRenovador de l'Església
Activitat
Ocupacióastrònom, filòsof, filòleg clàssic, reformador protestant, astròleg, teòleg, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Heidelberg
Universitat de Wittenberg
Universitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohannes Reuchlin, Johannes Stöffler i Pallas Spangel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesZacharias Ursinus, Martin Helwig, Jacob Heerbrand, Michael Neander, Carolus Clusius, Lambert Ludolf Helm (en) Tradueix, Johann Wenth, Michael Beuther, Johannes Caselius i Nikolaus Selnecker Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Loci communes (Principis de base)
Oratio pro Luthero (apologia de Luter)
Confessio Augustana
Estudiant doctoralJohann Hommel i Simon Grynaeus Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKatharina Krapp (1497-1557) Modifica el valor a Wikidata
FillsMagdalena Melanchthon, Anna Melanchthon, Philipp Melanchthon Modifica el valor a Wikidata
ParesGeorg Schwartzerdt (1459-1508)
Catharina Schurff (1476/77-1529)
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 5818946 Goodreads character: 980179 Find a Grave: 8386425 Project Gutenberg: 156 Modifica el valor a Wikidata

Era el fill gran d'una família benestant. Són pare Georg era un armer, que va morir després d'una llarga malaltia quan Philipp tenia onze anys. Aquesta mort prematura i sobretot la convicció religiosa del seu pare en l'adversitat van marcar molt el jove Philipp.[2]

Frontis dels Loci communes d'una edició del 1552

Aviat va ser influït pel luteranisme. Ja el 1519 a la seva disputatio per a obtenir el grau de baccalaureus va defensar els principis de sola scriptura, el que vol dir que per a elle només compten els texts de la bíblia, les «escriptures» i no la tradició ulterior i sola fides i va refusar el dogma de la transsubstanciació. El 1530 va escriure la Confessio Augustana (1530), un escrit encara fonamental de les esglésies luteranes i que va ser presentat a la Dieta d'Augsburg el 25 de juny del 1530 com un text de concòrdia amb el catolicisme.[2] Amb la seva obra Oratio pro Luthero (Arenga a favor de Luter) va oposar-se al teòleg del vaticà Tomaso Radini. Va intentar de mitjançar en el conflicte entre Luter i Erasme.

Des del 1529 va activar-se políticament. Va acompanyar l'elector Joan el Constant de Saxònia a l'assemblea de protesta (Protestationsreichtstag) dels prínceps alemanys seguidors del protestantisme a Espira, i des d'aleshores va esdevenir un portaveu respectat a totes les assemblees. Va ser un humanista i pedagog reconegut, tenint entre els seus alumnes l'indomit Tilemann Hesshusius.[3] Tant en vida com després va ser una autoritat reconeguda, sobretot perquè va reeixir a convèncer el món acadèmic de a la reforma protestant.[2]

  • Loci communes rerum theologicarum 1521
  • Unterricht der Visitatoren an die Pfarrherren im Kurfürstentum Sachsen 1527
  • Confessio Augustana 1530
  • Apologie des Augsburgischen Bekenntnisses 1531
  • Traktat über die Gewalt und den Primat des Papstes 1537
  • Von der Kierchen und alten Kierchenleren; Das die Fursten aus Gottes beuelh vnd gebot schuldig sind; Widder den unreinen Bapsts Celibat und verbot der Priesterche, 1540 (Digitalització)
  • Tetrabiblos 1553 (Traducció al llatí de l'obra de Claudi Ptolemeu) ISBN 978-3-925100-17-8

Uns monuments destacats

modifica

Música

modifica

Referències

modifica
  1. «Philipp Melanchthon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Stupperich, Robert «Melanchthon, Philipp». Neue Deutsche Biographie, volum 16, 1990, pàg. 741-745.
  3. Cornelius August Wilkens, Tilemann Hesshusius, ein Streitheolog der Lutherkirche (Leipzig, 1860).
  4. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 46, pàg. 1222. (ISBN|84-239-4546-4)
  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philipp Melanchthon