Philipp Melanchthon
Philipp Melanchthon, (nom hel·lenitzat de Philipp Schwartzerdt) (16 de febrer 1497 — 19 d'abril del 1560) fou un professor i teòleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter que va tenir un paper clau a la Reforma Luterana i va esdevenir el líder del luteranisme després de la mort de Luter.[1]
 Retrat per Lucas Cranach el Vell, 1543  | |
| Nom original | (de) Philipp Melanchton |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Philipp Schwartzerdt 16 febrer 1497 Bretten |
| Mort | 19 abril 1560 (63 anys) Wittenberg |
| Sepultura | Tots Sants de Wittenberg |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Formació professional | Universitats de Heidelberg, Tübingen i Wittenberg |
| Formació | Universitat de Tübingen - magister (1512–1514) Universitat de Heidelberg - grau universitari (1509–1512) |
| Director de tesi | Johannes Stöffler i Johannes Reuchlin |
| Es coneix per | Renovador de l'Església |
| Activitat | |
| Ocupació | astrònom, filòsof, filòleg clàssic, reformador protestant, astròleg, teòleg, professor d'universitat, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Heidelberg Universitat de Wittenberg Universitat de Halle |
| Professors | Johannes Reuchlin, Johannes Stöffler i Pallas Spangel (en)  |
| Alumnes | Zacharias Ursinus, Martin Helwig, Jacob Heerbrand, Michael Neander, Carolus Clusius, Lambert Ludolf Helm (en) , Johann Wenth, Michael Beuther, Johannes Caselius i Nikolaus Selnecker |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables Loci communes (Principis de base) Oratio pro Luthero (apologia de Luter) Confessio Augustana | |
| Estudiant doctoral | Johann Hommel i Simon Grynaeus |
| Família | |
| Cònjuge | Katharina Krapp (1497-1557) |
| Fills | Anna Melanchthon (en) , Philipp Melanchthon |
| Pares | Georg Schwartzerdt (1459-1508) Catharina Schurff (1476/77-1529) |
Signatura  | |
    | |
Era el fill gran d'una família benestant. Són pare Georg era un armer, que va morir després d'una llarga malaltia quan Philipp tenia onze anys. Aquesta mort prematura i sobretot la convicció religiosa del seu pare en l'adversitat van marcar molt el jove Philipp.[2]
Aviat va ser influït pel luteranisme. Ja el 1519 a la seva disputatio per a obtenir el grau de baccalaureus va defensar els principis de sola scriptura, el que vol dir que per a elle només compten els texts de la bíblia, les «escriptures» i no la tradició ulterior i sola fides i va refusar el dogma de la transsubstanciació. El 1530 va escriure la Confessio Augustana (1530), un escrit encara fonamental de les esglésies luteranes i que va ser presentat a la Dieta d'Augsburg el 25 de juny del 1530 com un text de concòrdia amb el catolicisme.[2] Amb la seva obra Oratio pro Luthero (Arenga a favor de Luter) va oposar-se al teòleg del vaticà Tomaso Radini. Va intentar de mitjançar en el conflicte entre Luter i Erasme.
Des del 1529 va activar-se políticament. Va acompanyar l'elector Joan el Constant de Saxònia a l'assemblea de protesta (Protestationsreichtstag) dels prínceps alemanys seguidors del protestantisme a Espira, i des d'aleshores va esdevenir un portaveu respectat a totes les assemblees. Va ser un humanista i pedagog reconegut, tenint entre els seus alumnes l'indomit Tilemann Hesshusius.[3] Tant en vida com després va ser una autoritat reconeguda, sobretot perquè va reeixir a convèncer el món acadèmic de a la reforma protestant.[2]
Obres modifica
- Loci communes rerum theologicarum 1521
- Unterricht der Visitatoren an die Pfarrherren im Kurfürstentum Sachsen 1527
- Confessio Augustana 1530
- Apologie des Augsburgischen Bekenntnisses 1531
- Traktat über die Gewalt und den Primat des Papstes 1537
- Von der Kierchen und alten Kierchenleren; Das die Fursten aus Gottes beuelh vnd gebot schuldig sind; Widder den unreinen Bapsts Celibat und verbot der Priesterche, 1540 (Digitalització)
- Tetrabiblos 1553 (Traducció al llatí de l'obra de Claudi Ptolemeu) ISBN 978-3-925100-17-8
Uns monuments destacats modifica
-
Escultura al portalBrautportal de l'església Margalida de Gotha -
Monument a la plaça major de Wittenberg -
Sepultura a l'església del castell de Wittenberg
- Casa Melanchton a Bretten, reconstrucció del 1897 de la casa nadal, cremada el 1689
- Melanchthonhaus Wittenberg la casa on va viure i morir a Wittenberg
- Escultura a Nürnberg, de Jacob Daniel Burgschmiet, 1826
- Escultura a la plaça major de Wittenberg, de Friedrich Drake, 1865
Música modifica
- En la seva mort el compositor Christoph Praetorius, li dedicà un cant.[4]
Referències modifica
- ↑ «Philipp Melanchthon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Stupperich, Robert «Melanchthon, Philipp». Neue Deutsche Biographie, volum 16, 1990, pàg. 741-745.
- ↑ Cornelius August Wilkens, Tilemann Hesshusius, ein Streitheolog der Lutherkirche (Leipzig, 1860).
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 46, pàg. 1222. (ISBN|84-239-4546-4)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philipp Melanchthon
