Philipp Spitta
Philipp Spitta (Wechold, 27 de desembre de 1841 - Berlín, 13 d'abril de 1894) fou un musicòleg alemany,[1] conegut per ser autor d'una extensa biografia de Bach.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 desembre 1841  Wechold (Alemanya) (en)  | ||
| Mort | 13 abril 1894 (52 anys) Berlín (Alemanya) | ||
| Sepultura | Neuer Zwölf-Apostel-Kirchhof (en) | ||
| Formació | Universitat de Göttingen | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Musicologia | ||
| Ocupació | musicòleg, compositor, historiador de la música, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Jules Combarieu i Wilhelm Kleefeld | ||
| Família | |||
| Pare | Philipp Spitta | ||
| Germans | Friedrich Spitta Ludwig Otto Adalbert Spitta | ||
  
 | |||
Fill del pastor protestant Karl Johann Philipp, estudià piano, orgue i composició amb Molcki. Per influència paterna, anà a estudiar teologia a la Universitat de Göttingen, on també assistí a classes d'història antiga i d'història de la música i acabà estudiant filologia clàssica.[2] De 1864 a 1866 va ser professor en un institut d'ensenyament secundari (Gymnasium) A Reval (actualment, Tallinn) i després a Sonderhausen, on va establir amistat amb Max Bruch i va escriure el primer volum de la biografia de Bach.
Després visqué a Leipzig, on va anar per documentar-se per continuar la biografia de Bach i, junt amb Alfred Volkland i Franz von Holstein, fou un dels fundadors de la Bach-Verein[3] (1874). L'any següent s'establí a Berlín, on desenvolupà de manera molt activa la professió de musicòleg. Fou nomenat professor de ciències musicals de la Universitat de Berlín, càrrec en el qual, un any després de la seva mort (1895) va succeir-lo el seu ex-alumne Oskar Fleischer (1856-1933).[4] L'any 1891 arribà a Conseller d'Estat. A Berlín també va ser professor i director administratiu de la Hochschule für Musik.
El seu profund i ja manifestat interès per la figura de Bach donà els seus fruit en una monumental biografia del compositor d'Eisenach: dos volums, publicats el primer el 1873 i el segon el 1880 (de l'obra, titulada J.S.Bach, en sortí en una edició reduïda el 1930). Malgrat les actuals perspectives critiques i el profund coneixement de Bach, aquest treball segueix conservant la seva importància per la riquesa documental i el rigor amb que es tracta la figura del compositor.
Altres treballs de Spitta són l'Opera omnia de Heinrich Schütz, les composicions per a orgue de Dietrich Buxtehude (2 volums i algunes peces de Frederic II (4 volums). A més, tingué una especial comprensió de l'art d'autors contemporanis seus abans que fossin reconeguts universalment, entre els quals Brahms i Schumann. A propòsit de Brahms, amb qui va mantenir correspondència,[2] és famosa la seva afirmació:
| « | Per a mi Brahms és un gran artista i penso que tothom haurà de compartir aquesta meva opinió | » |
Junt amb Friedrich Chrysander i Guido Adler, Spitta fundà la revista de música Vierteljahrsschrift für Musikwissenschaft (1885-1894) i fou un dels iniciadors de la sèrie Denkmäler Deutscher Tonkunst (els monumenta musicae alemanys).[2]
El 1892 els seus assaigs més importants, apareguts abans de les revistes mencionades, foren recopilats en un volum titulat Zur Musik. Altres escrits seus, de gran valor crític i musicològic, es publicaren el 1892 a Berlín en un llibre titulat Musikgeschichtliche Aufsaetze. Al seu voltant es creà una gran escola musicològica, de la qual formaren part Adolf Sandberger,[5] Michael Friedländer, Emil Vogel, Peter Wagner i Max Seiffert.[2] També foren alumnes seus Johannes Wolf i l'organista alemany Richard Bartmuß.[6]
Referències
modifica- ↑ «Philipp Spitta». Encyclopædia Britannica [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sandberger, Wolfgang. «Spitta, Julius August Philipp» (en alemany). Deutsche Biographie. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 69, pàg. 978. (ISBN 84-239-4569-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa v. 24, pàg. 44, (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1271. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 988 (ISBN 84-239-4507-3)
Bibliografia
modifica- Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1364. (ISBN 84-7291-226-4)
- U. Schilling: Philipp Spitta: Leben und Wirken im Spiegel seiner Briefwechsel (Kassel, 1994)
- H. Riemann: Philipp Spitta und seine Bach-Biographie (Berlin, 1900)
- Johannes Brahms: Briefwechsel XVI (Berlin, 1920) - Correspondència entre Brahms-Spitta
- W. Sandberger: Das Bach-Bild Philipp Spittas: ein Beiträg zur Geschichte der Bach-Rezeption im 19. Jahrhundert (Stuttgart, 1997)
Enllaços externs
modifica
- Johann Sebastian Bach. His work and influence on the music of Germany. 1685-1750. Volum I (686 pàgines) de la versió anglesa de 1899 de la biografia de Bach escrita per Philipp Spitta.