Philipp Spitta

historiador alemany

Philipp Spitta (Wechold, 7 de desembre de 1841 - Berlín, 13 d'abril de 1894) fou un musicòleg alemany.[1]

Infotaula de personaPhilipp Spitta
Spitta.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1841 Modifica el valor a Wikidata
Wechold (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1894 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBerlín Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMusicologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómusicòleg, compositor, historiador de la música, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJules Combarieu i Wilhelm Kleefeld Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePhilipp Spitta Modifica el valor a Wikidata
GermansFriedrich Spitta i Ludwig Otto Adalbert Spitta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 64168ac6-494b-43d3-890f-006a8f159842 IMSLP: Category:Spitta,_Philipp Modifica el valor a Wikidata

Fill del pastor Karl Johann Philipp, estudià piano, orgue i composició amb Molcki. Continuà estudiant a la Universitat de Göttingen Baixa Saxònia i després a Leipzig, on, entre altres coses, va ser un dels fundadors de la societat Bach (1874). L'any següent s'establí a Berlín, on desenvolupà de manera molt activa la professió de musicòleg. Nomenat professor de ciències musicals en la Universitat de Berlín, càrrec en el que fou succeït l'any següent a la seva mort (1895) pel seu ex-alumne Oskar Fleischer (1856-1933).[2] L'any 1891 arribà a Conseller d'Estat. A Berlín també va ser professor i director administratiu de l'"Hochschule für Musik". El seu profund i ja manifestat interès per la figura de Bach donà els seus fruit en una monumental biografia del compositor d'Eisenach: 2 vol. publicats el primer el 1873 i el segon el 1880 (l'obra, titulada J.S.Bach, sortí en una edició reduïda el 1930). Malgrat de les actuals perspectives critiques i del profund coneixement bachià, aquest treball segueix conservant la seva importància per la riquesa documental i el rigor amb que es tracta la figura del compositor.

Altres treballs de Spitta, no menys vàlids, són l'Opera omnia de Heinrich Schütz, les composicions per a orgue de Dietrich Buxtehude (2 vol.) i algunes peces de Frederic II (4 vol.). A tot això s'ha d'afegir els mèrits de la seva especial comprensió de l'art d'autors contemporanis abans que fossin reconeguts universalment: cal recordar els seus aguts judicis vers Brahms i Schumann. A propòsit Brahms és famosa la seva afirmació.

« <Per a mi Brahms és un gran artista i penso que tothom tindrà de compartir aquesta meva opinió> »

.Junt amb Chrysander i Adler fundà una revista, la <Vierteljahrsschrift für Musikwissenschaft> (1885-1894) i fou un dels iniciadors dels <Denkmäler Deutscher Tonkunst> (els monumenta musicae alemanys).

El 1892 els seus assaigs més importants, apareguts abans de les revistes mencionades, foren recopilats en un volum titulat Zur Musik. Altres escrits seus, de gran valor crític i musicològic, es publicaren el 1892 a Berlín en un llibre titulat Musikgeschichtliche Aufsaetze. Al seu voltant es va crear una gran escola musicològica, de la que formaren part Adolf Sandberger, Michael Friedländer, T. Wagner i L. Seiffert.

Entre els seus alumnes tingué a Johannes Wolf i l'organista alemany Richard Bartmufz o,[3] Adolf Sandberger.[4]

BibliografiaModifica

  • Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1364. (ISBN 84-7291-226-4)
  • U. Schilling: Philipp Spitta: Leben und Wirken im Spiegel seiner Briefwechsel (Kassel, 1994)
  • H. Riemann: Philipp Spitta und seine Bach-Biographie (Berlin, 1900)
  • Johannes Brahms: Briefwechsel XVI (Berlin, 1920) - Correspondència entre Brahms-Spitta
  • W. Sandberger: Das Bach-Bild Philipp Spittas: ein Beiträg zur Geschichte der Bach-Rezeption im 19. Jahrhundert (Stuttgart, 1997)

ReferènciesModifica

  1. «Philipp Spitta». Encyclopædia Britannica [Consulta: 22 desembre 2017].
  2. *Enciclopèdia Espasa v. 24, pàg. 44, (ISBN 84-239-4524-3)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 988 (ISBN 84-239-4507-3)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1271. (ISBN 84-7291-226-4)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philipp Spitta