Forusràcids
Els forusràcids (Phorusrhacidae) foren unes aus carnívores no voladores, els depredadors dominants a Sud-amèrica durant la major part del Cenozoic, 62 a 0,1 milions d'anys.[1][2]
Phorusrhacidae  | |
|---|---|
 Dibuix d'un Phorusrhacos longissimus, de Charles R. Knight | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Cariamiformes |
| Superfamília | Phorusrhacoidea |
| Família | Phorusrhacidae Ameghino, 1889 |
Descripció modifica
Tenien una alçada d'1 a 3 m. Es creu que els seus parents actuals més propers són les sèries de 80 centímetres d'alçada (31 polzades). Titanis walleri, una de les espècies més grans, es coneix a Texas i Florida a Amèrica del Nord. Això fa que els forusàcids siguin l'únic gran depredador sud-americà conegut que va emigrar cap al nord al Gran Intercanvi americà que va seguir la formació del pont terrestre de l'Istme de Panamà (el pols principal de l'intercanvi va començar fa uns 2,6 Ma; Titanis a 5 Ma va ser primerenc). migrant cap al nord).[3]
Una vegada es va creure que T. walleri es va extingir a Amèrica del Nord al voltant del moment de l'arribada dels humans,[4] però les datacions posteriors dels fòssils de Titanis no van proporcionar proves de la seva supervivència després d'1,8 Ma.[5] No obstant això, els informes de l'Uruguai mostren noves troballes d'una forma relativament petita (Psilopterus) datats de fa 18.000 [6] i 96.000 [1] anys implicarien que els forusràcids hi van sobreviure fins fa molt poc temps (és a dir, fins al Plistocè final). Amb tot, l'informe inicial d'una data tan recent ha estat qüestionat.[7]
Els forusràcids són coneguts col·loquialment com a «aus del terror», car les espècies més grosses eren els depredadors dominants i uns dels carnívors més temibles de llur hàbitat. Les seves ales evolucionaren en estructures en forma de ganxo que podien ser utilitzades com a braços i per a clavar-se en la presa. La gran majoria de les espècies petites, així com algunes de les més grans, eren bones corredores.
Els animals vivents més propers als forusràcids són els sarians.
Taxonomia modifica
Després de la revisió feta per Alvarenga i Höfling, actualment hi ha 5 subfamílies, que contenen 13 gèneres i 17 espècies:
- Subfamília Brontornithinae - espècies gegantines, de més de 2 metres d'alçada
- Gènere Brontornis
- Gènere Paraphysornis
- Gènere Physornis
- Subfamília Mesembriornithinae - de talla mitjana (1-1,5 metres d'alçada)
- Subfamília Patagornithinae - de talla mitjana i bastant febles, d'un metre i mig d'alçada
- Gènere Andalgalornis
- Gènere Andrewsornis
- Gènere Patagornis
- Subfamília Phorusrhacinae - espècies gegantines, però més petites i febles que els Brontornithinae
- Gènere Devincenzia
- Gènere Phorusrhacos
- Gènere Titanis
- Subfamília Psilopterinae - espècies petites d'entre 70 i 100 cm d'alçada
- Gènere Paleopsilopterus
- Gènere Procariama
- Gènere Psilopterus
Alvarenga and Höfling no van incloure Ameghinornithinae ni Aenigmavis sapea, espècies europees, dins el grup dels forusràcids, ja que opinen que el primer grup en són parents propers, mentre que l'espècie Aenigmavis és de posició taxonòmica incerta.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Jones, Washington; Rinderknecht, Andrés; Alvarenga, Herculano; Montenegro, Felipe; Ubilla, Martín «The last terror birds (Aves, Phorusrhacidae): new evidence from the late Pleistocene of Uruguay» (en anglès). PalZ, 92, 2, 01-06-2018, pàg. 365–372. DOI: 10.1007/s12542-017-0388-y. ISSN: 1867-6812.
- ↑ Alvarenga, Herculano M. F.; Höfling, Elizabeth «Systematic revision of the Phorusrhacidae (Aves: Ralliformes)» (en anglès). Papéis Avulsos de Zoologia, 43, 2003, pàg. 55–91. DOI: 10.1590/S0031-10492003000400001. ISSN: 0031-1049.
- ↑ Woodburne, Michael O. «The Great American Biotic Interchange: Dispersals, Tectonics, Climate, Sea Level and Holding Pens» (en anglès). Journal of Mammalian Evolution, 17, 4, 01-12-2010, pàg. 245-264. DOI: 10.1007/s10914-010-9144-8. ISSN: 1573-7055. PMC: PMC2987556. PMID: 21125025.
- ↑ Baskin, Jon A. «The giant flightless bird Titanis walleri (Aves: Phorusrhacidae) from the Pleistocene coastal plain of south Texas». Journal of Vertebrate Paleontology, 15, 4, 27-12-1995, pàg. 842–844. DOI: 10.1080/02724634.1995.10011266. ISSN: 0272-4634.
- ↑ MacFadden, Bruce J.; Labs-Hochstein, Joann; Hulbert, Richard C.; Baskin, Jon A. «Revised age of the late Neogene terror bird (Titanis) in North America during the Great American Interchange». Geology, 35, 2, 2007, pàg. 123. DOI: 10.1130/g23186a.1. ISSN: 0091-7613.
- ↑ Alvarenga, Herculano; Jones, Washington; Rinderknecht, Andrés «The youngest record of phorusrhacid birds (Aves, Phorusrhacidae) from the late Pleistocene of Uruguay» (en anglès). Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen, 01-05-2010, pàg. 229–234. DOI: 10.1127/0077-7749/2010/0052.
- ↑ Federico L «La posición sistemática de Hermosiornis (Aves, Phororhacoidea) y sus implicancias filogenéticos». Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales, 15, 1, 2013-06, pàg. 39–60. ISSN: 1853-0400.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forusràcids |
- Hooper Museum
- Terror Birds: Bigger and Faster Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine. (Science) (anglès)