Caravel·la portuguesa
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El borm de vela o caravel·la portuguesa[1] (Physalia physalis) és una espècie d'hidrozou.
Physalia physalis | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Cnidaria |
Classe | Hydrozoa |
Ordre | Siphonophorae |
Família | Physaliidae |
Gènere | Physalia |
Espècie | Physalia physalis Linnaeus, 1758 |
Característiques
modificaÉs molt comuna a la mar oberta en totes les aigües càlides del planeta, especialment a les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic i Índic. També es troba al corrent del golf atlàntic i, recentment, també se n'ha trobat a la Mediterrània.[2] Amb aparença de medusa, la caravel·la és, en realitat, un organisme colonial els individus del qual s'especialitzen per a mantenir viva la colònia. Es tracta d'una agrupació de meduses i hidroides que es divideixen el treball: digestió, detecció de preses, defensa i navegació. La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.
Aquests tentacles estan proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l'ésser humà. Aquestes càpsules, després d'un estímul apropiat, alliberen un filament buit espirulat d'una sola utilitat anomenat nematocist, que pot ser de diferents tipus: simples ventoses, prolongacions llargues dels tentacles que s'enrotllen al voltant de la presa, i pues o espines que poden injectar una proteïna que paralitza la presa.
Els tentacles tenen com a objectiu envoltar la presa i introduir-la a la boca fins a la cavitat gastrovascular, on comença la digestió.
És una de les meduses que es poden trobar al litoral català, tot i que molt rarament.
Predadors
modificaLa tortuga careta menja en la seua dieta habitual aquesta espècie d'hidrozou. Això és possible perquè la pell de l'aparell digestiu d'aquesta tortuga és molt gruixuda i no pot entrar-hi el verí. Altres espècies que s'alimenten habitualment de la caravel·la portuguesa són la bavosa de mar blava (Glaucus atlanticus), i el caragol de mar púrpura (Janthina janthina). Per altra banda, se sap que els polps manta (del gènere Tremoctopus) són immunes al seu verí.
Etimologia
modificaEl nom comú d'aquesta espècie, caravel·la portuguesa, prové del seu nom portuguès caravela portuguesa, i es diu així per la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment és damunt de l'aigua, que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII, que també s'anomena vela llatina.
Galeria
modifica-
Caravel·la portuguesa a la costa australiana. Només és visible la part aèria del cos
-
Caravel·la portuguesa a Wollongong Beach
-
Caravel·la portuguesa a la costa de Melbourne, Florida
-
Caravel·la portuguesa a la platja de la badia Horseshoe, Bermudes
Referències
modifica- ↑ «borm de vela - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «Els científics preveuen la major arribada de meduses a Catalunya en 15 anys». Diari Ara, 01-08-2013.