Pic de Finestrelles

muntanya de Queralbs (Ripollès)

El Puig, o Pic de Finestrelles és una muntanya de 2.826,9 metres d'altitud situada de la carena axial dels Pirineus, situat entre els termes comunals d'Eina i de Llo, tots dos de la comarca de l'Alta Cerdanya, i el municipal de Queralbs, pertanyent a la del Ripollès.

Plantilla:Infotaula indretPic de Finestrelles
Imatge
El Pic de Finestrelles (dreta) vist des de la Vall de Núria Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEina (Alta Cerdanya), Llo (Alta Cerdanya) i Queralbs (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 24′ 52″ N, 2° 08′ 01″ E / 42.414453°N,2.133535°E / 42.414453; 2.133535
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.826 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència221 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament2,18 km Modifica el valor a Wikidata
Materialgres
lutita Modifica el valor a Wikidata

És[1] a l'extrem sud-oest del terme d'Eina, al sud-est, també extrem, del de Llo i al límit nord, cap al costat nord-oest, del de Queralbs. Té a prop a llevant el Pic de Núria, al sud-oest el Coll de Finestrelles i, una mica més allunyat també al sud-oest el Puigmal de Segre, o de Llo.

Té la singularitat que és la muntanya des de la qual s'ha aconseguit el record mundial de retratar el paisatge més distant de tot el planeta. En altres paraules això vol dir, des d'un punt del planeta (no mitjans aeris ni des de cossos celestes), aconseguir copsar un horitzó màximament distanciat i que resulti prou definit com per identificar el seu relleu. En concret es van retratar els Ecrins (Alps francesos) l'albada del 16 de juliol del 2016, de manera que es cobria la distància de 443 km fins al Pic Gaspard. Passats dos anys i mig encara es manté com a rècord mundial.

Característiques naturals

modifica

Pel que fa a les característiques geològiques, morfològiques i d'ecosistema d'aquesta muntanya, són similars a les dels pics de la zona que conformen l'Olla de Núria, així com de les valls properes de Coma de Vaca i del Freser.

Una de les possibles rutes per accedir al cim parteix de la Vall de Núria, tot enfilant primer el Coll de Finestrelles a la seva dreta i arribar després carenejant. És la manera més ràpida d'arribar al cim. Des del Refugi de Coma de Vaca (un altre punt de partida alternatiu) l'itinerari és molt més llarg, tot passant pel Coll de Noucreus i continuant tot seguit per les carenes del NouFonts i del Pic d'Eina. Des del vessant nord-català, els itineraris també són llargs. Un dels possibles és des de la Vall de Carançà, on hi ha un refugi guardat, com a possible punt de partida, o des de la Vall d'Eina, encara més llarg.

El Pic de Finestrelles està inclòs en moltes de les rutes excursionistes[2][3] del sector dels Pirineus cerdans.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Becat, Joan. «54 - Eina». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Broch i Guimerà, Manuel; Gregori i Pons, Francesc Xavier. La Vall de Núria: Balandrau - Taga - Puigllançada: Excursions amb esquís. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999 (Guies del Centre Excursionista de Catalunya). ISBN 84-9415-023-2. 
  • Casas i Ferrer, Antoni Ma. Núria: Excursions per la geografia i la història de la vall. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995 (Cavall Bernat, 26). ISBN 84-7826-584-8. 
  • Figuera, Manel. 30 ascensions a peu per la Catalunya Nord. Valls: Cossetània Edicions, 2004 (Azimut, 64). ISBN 84-9791-055-9. 
  • Figuera, Manel. Circuits d'alta muntanya pel Pirineu Oriental català: 25 itineraris per carenes del Canigó al Pedraforca. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Azimut, 66). ISBN 84-9791-077-X. 
  • Gel, Carles. Excursions escollides per a raquetes de neu: 20 itineraris pel Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Azimut, 75). ISBN 84-9791-140-7. 
  • Nuet i Badia, Josep. Núria-Puigmal-Cambradase: Guia d'excursions i travessies. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 84-96035-12-3. 
  • Nuet i Badia, Josep. Vall de Núria, guia d'excursions i passejades. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011 (Guies del Centre Excursionista de Catalunya, 29). ISBN 978-84-9883-. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Eina i Llo». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-8415-109-5. 
  • Sánchez, Pako. Muntanyes de Núria, Carançà i Vall del Ter. Valls: Cossetània Edicions, 2002 (Azimut, 39). ISBN 84-96035-12-3. 

Cartografia

modifica
  • Mapa Vall de Núria, ed. Alpina.

Enllaços externs

modifica