Pica (arma)
La pica és una arma antiga usada per la infanteria (fou usada a les falanges de la Grècia clàssica), principalment per fer front als atacs i càrregues de la cavalleria.
 | |
| Tipus | arma de pal  |
|---|---|
Construcció modifica
Les piques eren una mena de llança però molt llarga, que podien arribar a mesurar entre els tres i els sis metres de longitud. Aquesta mida requeria una fusta resistent per a la seva construcció, com per exemple el freixe, que es reforçava a vegades amb dues tires d'acer, una a cada banda de l'asta.
Usos modifica
La formació pesada de piquers va renéixer a Suïssa durant la baixa edat mitjana, ja que ja havia estat usada en l'antiguitat per a la formació de falanges en els exèrcits de Felip II, pare d'Alexandre el Gran, tot i que en aquella època la pica era anomenada sarissa. Aquestes armes s'empraven per frenar les càrregues de cavalleria, ja que les llargues piques actuaven a manera de muralla defensiva. Per això, durant la baixa edat mitjana i el Renaixement, els piquers formaven la part defensiva dels exèrcits, mentre que la cavalleria formava la part més ofensiva. A causa del grandària de la pica, aquesta era pràcticament inútil en el combat cos a cos, de manera que els piquers solien portar alguna altra arma, com una espasa.
En el camp de batalla, les piques s'utilitzaven en formacions de falange o de "eriçó". Per exemple, els escocesos van formar regiments anomenats schiltrons per lluitar contra la cavalleria pesant anglesa en la Batalla de Bannockburn en 1314. Els espanyols van desenvolupar els terços, en la qual els arcabussers protegien els flancs de la falange. Durant el segle xvii, encara s'usaven grans formacions de piquers, normalment com a protecció d'unitats de mosqueters.
L'avantatge de la pica era que, en ser tan llarga, es podia fer front a l'enemic amb quatre files de piques alhora. D'aquesta manera, l'enemic no només s'estavellava contra les llances de la primera fila del quadre, sinó que ho feia contra les piques de les quatre primeres files. A més, en ser major la seva longitud que la de les llances de cavalleria, permetia aturar les càrregues de cavalleria, empalant al genet abans que aquest pogués tocar els piquers. A causa d'això, per trencar una formació de piquers amb una càrrega de cavalleria, es necessitava assumir una veritable carnisseria. El punt feble d'una formació de piquers eren els flancs. Si l'enemic aconseguia carregar per enrere o una banda, la pesada formació de piques no podia treure avantatge. Aquest problema el solucionaven els antics grecs amb unitats de suport que protegien els flancs.
En ser una formació densa i lenta, també eren vulnerables a unitats d'atac a distància. En l'antiguitat, els fustigadors il·liris, armats amb javelines i gràcies a la seva mobilitat destrossar una falange grega, obligant-la a adoptar els seus propis fustigadors. En l'edat moderna, els arcabussers espanyols van destrossar a trets als quadres de piques suïssos, imposant l'ús d'arcabussos amb les piques.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pica |
- Delbrück, Hans. History of the Art of War, originally published in 1920; University of Nebraska Press (reprint), 1990 (trans. J. Renfroe Walter). Volume III: Medieval Warfare.
- Fegley, Randall. The Golden Spurs of Kortrijk: How the Knights of France Fell to the Foot Soldiers of Flanders in 1302, Jefferson, NC: McFarland, 2002.
- McPeak, William. Military Heritage, 7(1), August 2005, pp. 10,12,13.
- Oman, Charles. A History of the Art of War in the Sixteenth Century. London: Methuen & Co., 1937.
- Parker, Geoffrey. The Military Revolution: Military Innovation and the Rise of the West 1500–1800, Cambridge University Press, 1996.
- Smith, Goldwyn. Irish History and the Irish Question, New York: McClure, Phillips & Co., 1905.
- Verbruggen, J.F. The Art of Warfare in the Western Europe during the Middle Ages, Boydell & Brewer, 1997 (trans. S. Willard and RW Southern).
- Vullaimy, C. E. Royal George: A Study of King George III, His Experiment in Monarchy, His Decline and Retirement, D. Appleton-Century Company, Inc., 1937.
Vegeu també modifica