Picocassette
format de gravació amb cinta magnètica per a la reproducció d'àudio més petit que el casset
El picocassette és un mitjà d'emmagatzematge d'àudio introduït per Dictaphone en col·laboració amb JVC el 1985. És aproximadament la meitat de la mida de l'anterior microcassette (en superfície) i estava pensat per a dispositius de dictat altament portàtils.[1] Amb una velocitat de cinta de 9 mil·límetres per segon, cada casset podia suportar fins a 60 minuts de dictat, 30 minuts per costat.[2] La relació senyal-soroll era de 35 db. La dimensió més gran del picocasset (amplada) era prop de 4,2 cm.[3]
Referències modifica
- ↑ http://www.obsoletemedia.org/picocassette/
- ↑ "Technology: The Tiniest Tape Ever Arxivat 2007-12-03 a Wayback Machine. " May 27, 1985, Time.com, Retrieved 2010-04-06
- ↑ " Technology: The Tiniest Tape Ever " (1985), Time.com,04/06/2010
Bibliografia modifica
- «Apéndice: Sistemas Compac Casstte y Microcassette». A: Alta Fidelidad: Biblioteca Practica del Sonido. Cinta Encapsulada Casetes. España: Nueva Lente, Ediciones S.A., 1987, p. 64. ISBN 84-7534-286-8.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- «¿Cómo funciona un grabador de cinta?» (en castellà). electronica-basica.com. Arxivat de l'original el 2009-12-01. [Consulta: 22 setembre 2019].
- «Historia de la gravació magnètica», 2019. Arxivat de l'original el 2013-02-02. [Consulta: 24 setembre 2019].(alemany)
- «The History of Magnetic Recording» (en anglès). h2g2.com.