Picos de Europa
Els Picos de Europa[1] és una formació muntanyenca situada al nord de la península Ibèrica. S'estén entre les comunitats d'Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó amb alçades superiors als 2.500 m. molt a prop de la mar Cantàbrica. Els Picos de Europa pertanyen a la Serralada Cantàbrica, encara que es consideren com a unitat independent per llur formació més recent. Ocupen una superfície de 64.660 hectàrees (1 hectàrea = 10.000m²). La major part de la regió és protegida com a parc nacional d'Espanya establert el 1995; anteriorment, molt més petit, fou el Parc Nacional de Covadonga que va ser el primer parc nacional de l'estat espanyol.
(es) Picos de Europa ![]() | |||||
Tipus | serralada ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localitzat a l'àrea protegida | Parc Nacional de Picos de Europa ![]() | ||||
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | Astúries (Espanya), Cantàbria (Espanya) i Castella i Lleó (Espanya) ![]() | ||||
| |||||
Serralada | Serralada Cantàbrica ![]() | ||||
Característiques | |||||
Altitud | 2.650 m ![]() | ||||
Dimensió | 20 (![]() ![]() | ||||
Punt més alt | Torre de Cerredo ![]() ![]() | ||||
Material | pedra calcària ![]() | ||||
Superfície | 646 km² ![]() | ||||
Història | |||||
Cronologia | |||||
735 | Setge d'al-Sakhra ![]() | ||||

Els Picos de Europa es divideixen en tres massissos delimitats per conques fluvials: Central, Oriental i Occidental (aquests últims coneguts com els Picos de Cornión). Els massís Occidental o Cornión té l'oest el riu Sella i a l'est pel congost del Cares d'1,5 km de profunditat. El Central o los Urrieles està delimitat pel riu Cares a l'oest i el Duje a l'est; i el massís Oriental o Andara va entre el Duje i el i el Deva. El massís oriental està entre Astúries i Cantàbria i ocupa a la primera els consells ("conceyus") d'Amieva, Cangues d'Onís, Cabrales, El Valle Baḥu de Peñamellera i El Valle Altu de Peñamellera. La seva composició és principalment de pedra calcària; els boscos són principalment fagedes i rouredes. Entre la fauna cal destacar llops, isards, àguiles daurades, voltors, llúdries i dues espècies protegides: l'os i el gall fer (variant cantàbrica).
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Picos de Europa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.