Pierre Gaveaux (Besiers, Erau, 9 d'octubre de 1761 - París, 5 de febrer de 1825) fou un compositor i professor francès.

Infotaula de personaPierre Gaveaux

Gravat de Pierre Gaveaux Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1761 Modifica el valor a Wikidata
Besiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1825 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 11 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióCompositor i professor
OcupadorBasílica de San Severí de Bordeus
Théâtre Feydeau (en) Tradueix
Opéra national de Bordeaux (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilClassicisme
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeÉmilie Gavaudan Modifica el valor a Wikidata
ParentsJean-Baptiste-Sauveur Gavaudan (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 43e21c0e-f4a2-43d2-94c0-0bf9257dc320 Discogs: 4293240 IMSLP: Category:Gaveaux,_Pierre Modifica el valor a Wikidata

De bon principi es dedicà al cant, fou infant de cor en una església de Besiers i després se'l contractà com a tenor en un teatre de Bordeus (1788), d'on passà al teatre Monsieur (París) i al de l'Opéra-Comique. Ensems es dedicà a la composició, fent representar més de 30 obres, diverses de les quals aconseguiren força èxit. El 1812 es retirà definitivament de l'escena, i després d'un atac de bogeria mental, fou reclòs en un manicomi, on acabà els seus dies.

Entre les seves produccions cal mencionar:

  • Pària, (1792),
  • Les deux ermites,
  • Le diable couleur de rose,
  • Leonore ò l'amour conjugal, (que serví a Beethoven per a base de l'argument de la seva òpera Fidelio),
  • La famille indigente,
  • Sophie et Moncars,
  • Les deux jockeys,
  • Le trompeur trompé,
  • Le bouffe et le tailleur,
  • M. Deschalumeaux,
  • La rose blanche et la rose rouge,
  • L'enfant prodigue,
  • Une nuit au bois, etc.

A més, va compondre el ballet L'amour à Cythère, estrenat al teatre de l'Òpera de París i l'himne antirevolucionari Le reveil du peuple, que va estar molt en voga després del 9 de Termidor. la música de Gaveaux manca de vigor, perà de vegades resulta molt agradable.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Gaveaux