Obre el menú principal

Pierre Paulus (Châtelet,16 de març de 1881 - mort a Sint-Gillis (Brussel·les) el 17 d'agost del 1959) és un pintor expressionista belga del realisme social.[1]

Infotaula de personaBaró
Pierre Paulus
Pierre Paulus.jpg
Biografia
Naixement 16 de març de 1881
Châtelet (Tcheslet)
Mort 17 d'agost de 1959(1959-08-17) (als 78 anys)
Sint-Gillis (Brussel·les)
Nacionalitat Bèlgica Bèlgica
Formació professional Arquitecte-geòmetra
Formació Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les
Es coneix per El Gall valent, motiu de la bandera de Valònia
Activitat
Ocupació Pintor, professor
Activitat 1909-1959
Moviment expressionisme, realisme
Professors Constant Montald
Charles Van der Stappen
Altres
Títol Baró
Cònjuge Lucie Mathieu
Pares Sylvain Paulus
Modifica les dades a Wikidata

Fill del ceramista Sylvain Paulus, que va crear una escola d'art a Charleroi (la futura Acadèmia de Belles Arts), després de la seva formació de geòmetre-arquitecte el 1989 comença amb el seu germà Eugène a revitalitzar la indústria del gres flamejat. Aviat «puja» a Brussel·les, on té més perspectives per desenvolupar el seu talent.[2] Hi va estudiar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les a la classe de Constant Montald de 1898 a 1903. El 1904-1905, estudia amb l'esculptor Charles Van der Stappen. Entre els seus condeixebles hi ha Rik Wouters, Auguste Oleffe i James Ensor. Va rebre una beca que li permet un viatge d'estudis cap a Itàlia. Els paisatge de la indústria minera del carbó i dels seus treballadors van ser els seus primers temes de predilecció. Es troba amb el polític socialista Jules Destrée (1863-1936) qui el convida exposar les seves pintures a l'Exposició industrial de Charleroi del 1911, el que va ser un reeixida que va establir el seu renom.

El 3 de juliol del 1913 l'Assemblée wallonne (Assemblea valona) tria el «gall valent» (coq hardi) com a emblema i carrega Paulus d'el disseny. Tot i ser força atípic per al seu estil pictoral, el gall va esdevenir la seva obra més coneguda.[2] A l'inici de la Primera Guerra Mundial s'exilia primer a Londres i després amb Destrée se'n van cap a Itàlia. El 1916 és incorporat en la «Secció artística de l'exèrcit belga en campanya»,[3] un grup de vint-i-sis pintors actius al front de l'IJzer. En les seves pintures il·lustra, entre d'altres, les homes i les dones dins del paisatge, i no tria els típics paisatges idíl·lics de pintors del diumenge, però en tria d'industrials, en la seva cruesa realista.[4]

Després de la guerra, va casar-se amb Lucie Mathieu. Quan el seu fill va néixer, això va tenir repercussions en la temàtica de les seves obres, amb una sèrie de mares obreres. El 1929 és nomenat professor de pintura d'animals a l'Acadèmia Reial de Belles Arts d'Anvers, funció que va omplir fins a la seva jubiliació el 1953. El 1949 va subscriure la petició La Wallonie en alerte (Valònia en estat d'alerta) que afirmava «La Valònia s'ha adonat de la seva realitat pròpia» i vol que es «garanteixi la seva existència com a nació».[1]

Va morir el 17 d'agost del 1959 a Sint-Gillis, on va ser sebollit al cementiri municipal.[5]

Obres destacades
Bandera de Valònia, dissenyat per Paulus

Encara no s'han trobat imatges lliures que il·lustrin millor que l'atípic Gall valent. S'en troben en línia al documental del Charleroi Museum[4] i unes reproduccions d'obres en col·leccions públiques:

Reconeixement
  • 1946: Membre de l'Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica
  • 1951: El jove rei Balduí li atorga el títol nobiliari de baró, i des d'aleshores es diu Pierre Paulus, baró de Châtelet
  • El Parc Pierre Paulus de Châtelet a Sint-Gillis[9]
  • Un carrer a Charleroi[10]
  • L'IES Athénée Royal Pierre Paulus a Châtelet[2]
  • 2012: El gegant Pierre Paulus, realitzat pel taller Sarandaca de Granollers s'estrena a Châtelet[11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Delforge, Paul. «Pierre Paulus». A: Dictionnaire des Wallons (en francès). Namur: Direction de la Communication externe du Service public de Wallonie, octubre del 2011. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Cloes, Jacky «Athénée Royal Pierre Paulus» (pdf) (en francès). Azimuts Wallonie-Bruxelles Enseignement, 11, maig del 2014, pàg. 8.
  3. Nom original en francès: Section artistique de l'armée belge en campagne
  4. 4,0 4,1 Aliboni, 2012.
  5. De Staercke, Jean-Pierre; Dejemeppe, Pierre. Saint-Gilles, huit siècles d'histoires 1216-2016. Brussel·les: Mardaga, 2016, p. 71. ISBN 9782804703431. 
  6. ««Jeunesse» de Pierre Paulus» (en francès). Charleroi Museum, 12 gener del 2012. [Consulta: maig del 2016].
  7. Henri, Nicolaï «Géographie et éducation esthétique. Les estampes scolaires de la Ville de Bruxelles». Belgeo, 1, 2008, pàg. 47-68.
  8. Kallis, Giorgos «Decreixement sostenible i (re)radicalització de l'ambientalisme» (pdf). Nous Horitzons, Nº. 202, 2011, pàg. 43. ISSN: 0213-1366.
  9. 50° 49′ 43″ N, 4° 20′ 53″ E / 50.82861°N,4.34806°E / 50.82861; 4.34806Coord.: 50° 49′ 43″ N, 4° 20′ 53″ E / 50.82861°N,4.34806°E / 50.82861; 4.34806
  10. Rue Pierre Paulus, Charleroi: 50° 25′ 32″ N, 4° 27′ 3″ E / 50.42556°N,4.45083°E / 50.42556; 4.45083
  11. «Realisation du Geant - Juillet-octobre 2012)» (en francès). Géant Pierre Paulus. [Consulta: maig del 2016].

BibliografiaModifica

  • Pierard, Louis. Pierre Paulus / Louis Piérard. Anvers: De Sikkel, 1948, p. 15 (text), 24 (il·lustracions). 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Paulus