Piet Mondrian
Pieter Cornelis Mondriaan, des de 1906 conegut com a Piet Mondrian (Amersfoort, Països Baixos, 1872 - Nova York, EUA, 1944), va ser un pintor i teòric de l'art neerlandès considerat un dels grans artistes del segle xx.[1][2] És conegut per ser un dels pioners de l'art abstracte del segle xx, ja que va canviar la seva direcció artística de la pintura figurativa a un estil cada vegada més abstracte, fins que va arribar a un punt en què el seu vocabulari artístic es va reduir a elements geomètrics simples.[3]
L'art de Mondrian era altament utòpic i estava preocupat per la recerca de valors i estètica universals.[4] El 1914 va proclamar: "L'art és superior a la realitat i no té cap relació directa amb la realitat. Per acostar-se a l'espiritual en l'art, s'utilitzarà la realitat el menys possible, perquè la realitat s'oposa a l'espiritual. Ens trobem en la presència d'un art abstracte. L’art hauria d'estar per sobre de la realitat, en cas contrari no tindria cap valor per a l'home".[5] El seu art, però, sempre va romandre arrelat a la natura.
Va col·laborar en el moviment i grup artístic De Stijl, que va cofundar amb Theo van Doesburg. Va desenvolupar una forma no representativa que va anomenar neoplasticisme. Aquest era el nou "art plàstic pur" que creia necessari per crear "bellesa universal". Per expressar-ho, Mondrian va decidir limitar el seu vocabulari formal als tres colors primaris (vermell, blau i groc), als tres valors primaris (negre, blanc i gris) i a les dues direccions principals (horitzontal i vertical).[6] L'arribada de Mondrian a París des dels Països Baixos el 1911 va marcar l'inici d'un període de canvis profunds. Va conèixer el cubisme i amb la intenció d'integrar-se dins l'avantguarda parisenca va eliminar una «a» de la grafia holandesa del seu nom (Mondrian).[5][7]
L'obra de Mondrian va tenir una enorme influència en l'art del segle xx, influint no només en el curs de la pintura abstracta i en nombrosos estils i moviments artístics importants (per exemple, la pintura color field, l'expressionisme abstracte i el minimalisme), però també camps fora del domini de la pintura, com ara el disseny, l'arquitectura i la moda.[8] L'historiador del disseny Stephen Bayley va dir: "Mondrian ha arribat a significar modernitat. El seu nom i la seva obra resumeixen l'alt ideal de la modernitat. No m'agrada la paraula "icònic", així que diguem que ha esdevingut totèmic: un tòtem per a tot allò que la modernitat es proposa ".[8]
Biografia
modificaMondrian va néixer a Amersfoort, província d'Utrecht, als Països Baixos, el 7 de març de 1872 i va ser el segon fill dels seus pares.[9]
Va estudiar Belles Arts a pesar de l'oposició familiar. Les seves primeres obres representen paisatges, pintats amb colors neutres: grisos, malves, verds foscos i més endavant va començar a treballar amb colors més brillants. El 1911 es va traslladar a París, i allà el seu estil s'aproximà al cubisme. D'aquesta època són els quadres Arbres (1912) i Andanes (1912-1913).
De mica en mica les seves obres van anar cap a l'abstracció arribant a pintar en moltes d'elles simplement línies verticals i horitzontals, o afegint blocs de colors primaris molt ben equilibrats i impactants. A aquesta forma artística la denominà "neoplasticisme". Opinava que sobre una superfície plana, com és la tela, només hi podien haver elements planers. Una obra representativa d'aquesta època és la Composició en vermell, groc i blau (1921).
Es va traslladar a Nova York el 1940, el seu estil va anar evolucionant cap a un ritme més viu, les línies van canviar el color negre per colors brillants com en Broadway Boogie-Woogie (1943-1944). Les seves teories sobre l'abstracció han influït en l'arquitectura i el disseny del segle xx.
Piet Mondrian va morir de pneumònia a Nova York l'1 de febrer de 1944 i va ser enterrat al cementiri de Cypress Hills a Brooklyn.[10]
El 3 de febrer de 1944 es va celebrar un memorial per Mondrian a la capella universal de Lexington Avenue amb la 52nd Street, a Manhattan. Al servei van assistir prop de 200 persones, entre elles Alexander Archipenko, Marc Chagall, Marcel Duchamp, Fernand Léger, Alexander Calder i Robert Motherwell.[11]
Obra
modifica
La seva obra es basa en l'art abstracte i sobretot en la plasmació de formes i colors molt bàsics.
Dues obres conegudes són Broadway Boogie-Woogie (1943-1944) i Gran composició A (1920). Aquestes dues obres es caracteritzen per la repetició constant i forta de la part greu contrarestada per la melodia de la part aguda. Petits blocs de colors primaris (groc, blau i vermell) reboten uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que és pur ritme. Creen una espècie de vibració òptica, saltant d'una intersecció cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però, quan ens fixem atentament ens adonem amb quina curiositat la totalitat de la pintura ha estat calibrada. Els colors entrellaçats amb blocs de gris i blanc acaben donant un extraordinari equilibri.
Estil
modificaPiet Mondrian és, amb els russos Vassily Kandinsky i després Kasimir Malevitch, entre els primers pintors que s'han expressat amb un llenguatge abstracte. Alguns arriben a considerar-lo un dels fundadors de l'art abstracte.[12] La recerca de Mondrian s'inicia als inicis de la seva carrera i s'orienta cap a una representació transcendental i essencialista de la imatge (en particular en el paisatge),[13] a partir de la depuració radical de la pintura. Qualsevol rastre de referència al natural visible s'evacua gradualment en favor d'una visió de l'universal. Mondrian afavoreix l'economia de mitjans per intentar expressar l'essència de la realitat. El rigor del seu plantejament i la seva evolució és esmentat en els seus escrits teòrics. L'evolució de la seva obra és d'una complexitat rara i cal acceptar trobar-se amb una certa dificultat si es vol abordar-la.[14][15]
El mètode de Mondrian està en constant desenvolupament: la seva recerca el va portar primer a renovar l'ús del color per anar més enllà dels límits de la figuració mimètica. Per la mateixa raó, a poc a poc es va prohibir utilitzar línies diagonals i corbes, suprimint així la il·lusió d'espai que permeten les lleis de la perspectiva lineal. Les formes i els colors es redueixen gradualment a la seva expressió més simple. Entre 1919 i 1920, la seva recerca va conduir a una forma abstracta que ja no deu res a la natura (almenys a nivell formal). Aquesta aproximació a la pintura s'ha d'entendre com un intent d'essencialitzar el món mitjançant processos abstractes, és a dir, un mode de representació alliberat de les limitacions de la figuració. En les últimes fases de la seva obra, la concepció de Mondrian implica que el projecte de la pintura pot anar més enllà del marc del llenç, per la qual cosa cada obra s'ha d'imaginar com el fragment d'una totalitat en què s'integra (i aquesta és precisament aquesta totalitat)., o l'essència del món, que constitueix el tema i l'objecte de l'obra de Mondrian).[16]
Hubert Damisch indicava, ja l'any 1958, que “un quadre de Mondrian contradiu el món que és nostre i en suggereix un altre. [Se li assigna] una funció precisa: la d'imprimir a la memòria visual un esquema d'organització de l'espai que després funcionaria com una quadrícula, que només esperaria ser transferida al món per a la nova informació".[17] I Éric de Chassey (2017), es basa en aquesta altra cita del mateix autor: la quadrícula, en Mondrian, té “el valor de la utopia, de la mateixa manera que les Ciutats Imaginàries i altres Ciutats Ideals dissenyades pels artistes del Quattrocento.".[18] Segons Éric de Chassey, la quadrícula que estructura els quadres és un model estructural per al conjunt de la vida, des de la seva extensió fins a l'arquitectura en els tallers on Mondrian va incorporar els seus propis quadres.[19] Mondrian fa de la pintura un model per a l'arquitectura, i més enllà, per als aspectes polítics del món: “Els plans rectangulars de dimensions variables i els colors demostren visiblement que internacionalisme no vol dir caos regit per la monotonia, sinó una unitat ordenada i clarament dividida [. ..] En l'ordre internacional del futur, els diferents països, tot i ser mútuament equivalents, tindran cadascun un valor únic i diferent.”[20]
Llegat
modificaMondrian és una de les grans figures de l'art del segle xx, en el món de l'art modern, tant per la seva contribució decisiva a la naixent pintura abstracta, com també per la influència de la seva obra en àmbits tan variats com l'arquitectura, les arts decoratives, el mobiliari., moda, disseny gràfic o fins i tot disseny industrial. “El neoplasticisme era el llenguatge comú al qual aspiraven els membres fundadors de la revista De Stijl, capaç de manifestar-se en tots els àmbits, des de la poesia -gràcies a Anthony Kok, que redueix el llenguatge als seus elements essencials, la paraula i la lletra- fins a l'arquitectura. i mobles: el cafè De Unie (Rotterdam, 1925) de J.J.P. Oud, la casa Schröder (Utrecht, 1923-24) de Gerrit Rietveld (arquitecte i dissenyador), o la seva cadira blava i vermella (1918), són dels més exemplars. ".[21] La mateixa revista va ser el suport preferit per a les pràctiques neoplàstiques en l'àmbit del disseny gràfic.
Innombrables artistes, i no només pintors o arquitectes i dissenyadors sinó també directors, com Jean-Luc Godard (sobretot a Pierrot le Fou el 1965) o el gran modista Yves Saint Laurent i el seu vestit Mondrian, creat el 1965, es referien al Mondrian dels anys 1920-1940. El racionalisme intransigent de l'obra de Mondrian li va valer "la reivindicació de certs artistes actuals que treballen en el marc de l'art concret, l'art òptic, l'art minimalista, etc.)".[22]
Els productes de disseny i de consum també s'inspiren en el treball de Mondrian. Quan es va crear l'any 1985, la línia de productes d'estil de L'Oréal Studio Line presentava embalatges molt inspirats en la pintura de Mondrian. Mantingué aquest disseny durant molt de temps i avui opta per un disseny simplificat.
Pintures
modifica
|
|
Obres selectes
modificaAutoretrats
modifica-
Autoretrat en 1900 -
Autoretrat el 1918
Primeres obres
modifica-
Llebre morta, 1891 -
Retrat d'una nena amb flors, 1900
Arbres
modificaLes pintures de pomeres de Mondrian mostren a poc a poc la seva evolució artística, influenciat pel viatge que va fer a París el 1911, on coneix l'obra cubista. S'hi pot veure com a poc a poc la seva obra es transforma i es fa cada cop més abstracta.
-
Pomera, versió puntillista -
L'arbre vermell, 1909 -
![L'arbre gris]', 1911](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Piet_Mondrian%2C_1911%2C_Gray_Tree_%28De_grijze_boom%29%2C_oil_on_canvas%2C_79.7_x_109.1_cm%2C_Gemeentemuseum_Den_Haag%2C_Netherlands.jpg/120px-Piet_Mondrian%2C_1911%2C_Gray_Tree_%28De_grijze_boom%29%2C_oil_on_canvas%2C_79.7_x_109.1_cm%2C_Gemeentemuseum_Den_Haag%2C_Netherlands.jpg)
L'arbre gris]', 1911 -
Arbre horitzontal -
Pomera en flor
,_oil_on_canvas,_70_x_99_cm,_Gemeentemuseum_Den_Haag.jpg)
![L'arbre gris]', 1911](/wiki/Fitxer:Piet_Mondrian,_1911,_Gray_Tree_(De_grijze_boom),_oil_on_canvas,_79.7_x_109.1_cm,_Gemeentemuseum_Den_Haag,_Netherlands.jpg)
Bodegó amb gerra de gingebre
modifica-
Bodegó amb gerra de gingebre I, 1911-1912 -
Bodegó amb gerra de gingebre II, 1911-1912,
Pintures abstractes del període entre 1911-1914
modifica-
Composició arbres II, 1912-1913 -
Composició VII, 1913 -
Composició XI, 1913 -
Composició XIV, 1913 -
Composició IV, 1914 -
Composició VIII, 1914 -
Composició IX, 1914
Pintures abstractes del període entre 1914-1917
modifica-
Composició 10 "moll i oceà", 1916-1917 -
Composició en línies, segon estat, 1916-1917 -
Composició en color A, 1917 -
Composició en color B, 1917 -
Composició en camps de color, 1917 -
Rombo amb línies grises, 1917
Referències
modifica- ↑ Robert Hughes, The Shock of the New - Episode 4 - Trouble in Utopia - 21 de setembre de 1980 - BBC.
- ↑ Blotkamp, Carel (1994) "Mondrian: The Art of Destruction . Londres. Reaction Books Ltd. pp: 9
- ↑ Gardner, H., Kleiner, FS i Mamiya, CJ (2006). L'art de Gardner a través dels temps: la perspectiva occidental . Belmont, Califòrnia, Thomson Wadsworth: 780
- ↑ «[https: //www.nytimes.com/2017/05/24/travel/piet-mondrian-netherlands -abstract-painter-de-stijl-design.html Mondrian's World: From Primary Colors to the Boogie Woogie]». The New York Times, 24-05-2017 [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Michel Seuphor, Piet Mondrian: Life and Work (Nova York: Harry N. Abrams), pp. 44 and 407.
- ↑ "Piet Mondrian", Tate gallery, published in Ronald Alley, Catalogue of the Tate Gallery's Collection of Modern Art other than Works by British Artists, Tate Gallery and Sotheby Parke-Bernet, London 1981, pp.532–3. Consultat 18 desembre 2007.
- ↑ «Mondrian and his Studios». Tate. [Consulta: 4 juny 2014].
- ↑ 8,0 8,1 Darwent, Charles (2014) Complex Simplicity: The Enduring Influence of Mondrian.
- ↑ Deicher, Susanne. Benedikt Taschen. Piet Mondrian, 1872–1944: Structures in Space, 1995. ISBN 3-8228-8885-0.
- ↑ 21 Octubre 2010 a Find A Grave (anglès)
- ↑ «Piet Mondrian [1872–1944]» (en anglès). New Netherland Institute. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ François Gagnon, « ‘‘Structures de l'espace pictural’’ chez Mondrian et Borduas », Études françaises, vol. 5, n° 1, 1969, p. 55-70 (llegir en línia).
- ↑ Brigitte Léal, 2010, p. 2
- ↑ Éditions du Centre Pompidou. Écrits français (en francès), octubre 2010, p. 240. ISBN 978-2-84426-453-4.
- ↑ Éditions du centre Pompidou. Réalité naturelle et réalité abstraite (en francès), Octubre 2010, p. 96. ISBN 978-2-84426-488-6.
- ↑ Taschen. Piet Mondrian, 1872-1944, 2000. ISBN 978-3-8228-6175-2.
- ↑ Citat per Éric de Chassey, 2017, p. 29
- ↑ Damisch Fenêtre jaune cadmium, 1984 : L'éveil du Regard [1958].
- ↑ Les ateliers de Mondrian, 2015 : Paris, 26 rue du Départ et New York, 15 East 59th Street.
- ↑ Citat per Éric de Chassey, 2017, p. 31 : Mondrian, 1931, L'art nouveau, la vie nouvelle (La culture des rapports purs). In Mondrian, 1986, The New Art - The New Life : the collected writings of Piet Mondrian, Harry Holtzman and Martin James (éd.) : London : Thames and Hudson, c1987 ISBN 0-500-60011-2; New York, Da Capo, 1993 ; Thames & Hudson, 1999.
- ↑ Serge Lemoine (dir.), 2007, p. 86
- ↑ Hazan. Histoire du design, 1994.
- ↑ 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 23,13 23,14 23,15 23,16 23,17 23,18 23,19 23,20 23,21 23,22 23,23 23,24 23,25 23,26 23,27 23,28 23,29 23,30 23,31 23,32 23,33 23,34 Bookking International. Mondrian, Ecole de la Haye-de Stijl (en francès), 1994, p. 200. ISBN 978-2-87714-247-2.
- ↑ «Caserío y molino para madera en la vía Voorweg, Amstel, Gein, Ámsterdam».
- ↑ «Départ pour la pêche (Zuiderzee)».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Young Tree Grove Amidst Water Reflections».
- ↑ Mondrian de 1892 à 1914. Les chemins de l'abstraction, Réunion des musées nationaux, 2002, p. 68
- ↑ «Brabant Farmyard».[Enllaç no actiu]
- ↑ Pinacothèque nationale d'Athènes. «Mill» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ Pinacothèque nationale d'Athènes. «Landscape» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Willow Grove: Impression of Light and Shadow».
- ↑ «Paysage de polder avec un train à l'horizon».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Casa de labranza y pozo».
- ↑ «Nuage rouge».
- ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 «expo permanente Mondrian-De Stijl».
- ↑ «The Winkel Mill, Pointillist Version».
- ↑ «Meules de foin III».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Apple Tree, Pointillist Version».
- ↑ «Spring Sun (Lentezon): Castle Ruin: Brederode».
- ↑ «Sun, Church in Zeeland; Zoutelande Church Facade».
- ↑ «Scaffold: Study for Tableau III».
- ↑ «Ocean 5».
- ↑ «Farm Near Duivendrecht, in the Evening».
- ↑ «Windmill».
- ↑ «Composition with Large Blue Plane, Red, Black, Yellow, and Gray».
- ↑ «Composition en rouge, jaune et bleu».
- ↑ «Composition with Blue, Red, Yellow and Black».
- ↑ «Tableau No. I». Arxivat de l'original el 2020-07-12. [Consulta: 13 agost 2022].
- ↑ «Bleu, Blanc et Jaune».
- ↑ «Composition (no. III) blanc-jaune / Composition with Red, Yellow, and Blue». Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 13 agost 2022].
- ↑ «Composition in White, Red, and Yellow».
- ↑ «Composition en rouge, bleu et blanc II». Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 13 agost 2022].
- ↑ «Composition with Yellow, Blue and Red».
- ↑ «Place de la Concorde».
- ↑ «New York City I».
- ↑ «New York City 2 [unfinished, formerly New York City III]».
- ↑ Brigitte Léal. «L'œuvre New York City». [Consulta: 10 juliol 2018].
- ↑ «New York City». Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 13 agost 2022].
