Pilar Bueno Ibáñez
Pilar Bueno Ibáñez (Sos del Rey Católico, 1912- Madrid, 5 d'agost de 1939), modista de professió, va ser una de Les Tretze Roses, dones espanyoles afusellades el 5 d'agost de 1939 a les tàpies exteriors del cementiri de l'Almudena després de la fi de la guerra civil, juntament amb 46 homes, acusats tots de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades o al Partit Comunista d'Espanya (PCE).[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1912 Sos del Rey Católico (província de Saragossa) |
| Mort | 5 agost 1939 (26/27 anys) Madrid |
| Causa de mort | Pena de mort (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | cementiri de l'Almudena |
| Activitat | |
| Ocupació | modista |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya (1936–) |
Biografia modifica
Nascuda a Sos del Rey Católico, un poble de Saragossa, vivia des dels quatre anys a casa dels seus oncles al carrer del Príncipe de Vergara. Era modista de professió i treballava en un taller que cosia per a gent adinerada. Rebia un escàs jornal, per la qual cosa es veia obligava a perllongar la jornada, ja que després de la mort del seu oncle, el sou s'havia convertit en l'únic ingrés de la família. Les dures condicions de treball li havia fet prendre consciència revolucionària.[1] Va escriure una autobiografia, que figura al seu expedient 30.426, que formava part dels arxius del PCE.[2]
En començar la guerra civil va treballar com a voluntària en un dels nombrosos orfenats, que es van obrir en iniciar la guerra per recollir els orfes i els fills dels milicians que marxaven al capdavant. Aquest treball i l'ajuda prestada per la Unió Soviètica a la República la van animar a afiliar-se al PCE el 1936.[1]
Fins al desembre de 1936 va tenir carnet del Cinquè Regiment de Milícies del PCE.[2] Va portar els comptes del radi Nord, un sector de partit a la ciutat, i es va incorporar a l'Escola de quadres del partit. Va arribar a ser secretària d'organització del radi Nord.[1] A principis de febrer de 1939 figurava com a membre de l'últim Comitè Provincial del PCE, abans que es produís el cop del coronel Casado.[2]
En acabar la guerra no va tenir contacte amb ningú fins que, a finals d'abril, la dona de Federico Bascuñana, un dels encarregats de reorganitzar el partit a la capital, va entrar-hi en contacte. El seu domicili es va convertir al centre de la unió de la nova direcció del partit. Es va encarregar de crear vuit sectors a Madrid i va ser elegida responsable d'Organització del Comitè de Madrid. Bascuñana va contactar també amb Dionisia Manzanero Salas.[1]
Després de ser detinguda el 16 de maig,[1] va entrar a la presó de dones de Ventas el 17 d'aquest mateix mes de 1939.[3]
A l'expedient número 30.426, una testimoni, sense al·ludir directament a Pilar, esmenta que al domicili de Blanca Brissac (una altra de les Tretze Roses), es planejava un intent de complot contra el general Franco el dia de la desfilada en el primer Any de la Victòria; no obstant això, aquesta circumstància, considerada avui dia com a incerta, va ser descartada, no sent acusada d'això. L'assassinat de Pilar, juntament amb el de les Tretze Roses i els Quaranta-tres Clavells, és considerat com una represàlia per l'atemptat que van perpetrar tres militants més de les JSU contra el comandant de la Guàrdia Civil i membre del Servei d'Informació i Policia Militar franquista, Isaac Gabaldón, la seva filla i el conductor José Luis Díez Madrigal.[4] No obstant això, Pilar mai no va ser acusada d'això, perquè cap de les Roses tenien relació amb aquest fet, ja que estaven empresonades en aquell moment.[5]
Va ser condemnada a mort per ser provat que era «membre del comitè provincial, tenint per missió afavorir mitjançant subscripcions als presos i ajudar a la recollida d'armes, així com organitzar la secció femenina».[1]
Reconeixements modifica
Pilar Jurado, neboda neta de Bueno Ibáñez, va redactar una obra in memoriam.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Fonseca, Carlos. Trece rosas rojas : [la conmovedora historia de trece mujeres fusiladas en Madrid. RBA, 2005. ISBN 84-473-4002-3. OCLC 803886782.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hernández Holgado, Fernando. «La prisión militante: las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)» (en castellà). eprints.ucm.es, 10-05-2011. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Cárcel de ventas». carceldeventas.madrid.es. Arxivat de l'original el 27 de febrero de 2021. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ Hernández Holgado, Fernando «La prisión militante: las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)». eprints.ucm.es, 10-05-2011. ISSN: 1134-6396 [Consulta: 29 setembre 2023].
- ↑ Ortega, Santiago De Córdoba «ANA LÓPEZ GALLEGO. APROXIMACIÓN HISTÓRICA A SU TIEMPO: LA CAROLINA, 1918 - Madrid, 1939». Santiago de Córdoba Ortega, 01-01-2019 [Consulta: 10 maig 2023].
- ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=4Mw0-qBKr-8>
Enllaços externs modifica
- El coraje de la rosa, obra composta per Pilar Jurado in memoriam de Pilar Bueno Ibáñez, tia àvia de la compositora.
- Documental Que mi nombre no se borre de la historia (Las Trece Rosas Rojas) .