Pilar Molina Llorente

Pilar Molina Llorente (nascuda el 11 de desembre de 1943 a Madrid) és una guardonada escriptora infantil espanyola. Entre altres premis en 2013 va rebre el Premi Edebé de literatura juvenil per Tesa.[1][2]

Infotaula de personaPilar Molina Llorente
Biografia
Naixement11 desembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia, estudi de la història de l'art, ficció literària, traducció literària i il·lustració Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, historiadora de l'art, traductora, filòloga, escriptora de literatura infantil, il·lustradora Modifica el valor a Wikidata
Premis

És llicenciada en Belles arts, amb estudis de música, filologia i psicologia. Ha traduït diverses obres infantils i juvenils de l'italià i de l'anglès a l'espanyol.

Alguns dels seus llibres han estat il·lustrats per Fuencisla del Amo de la Iglesia.

Premis modifica

  • 1964: Premi Doncel de novela per Ut y las estrellas[3]
  • 1972: Premi Doncel 1971-1972 per El terrible florentino
  • 1973: Premi CCEI per El terrible florentino
  • 1978: Finalista del Premi Barco de Vapor per El mensaje de maese Zamaor
  • 1984: Llista d'Honor de la CCEI per Patatita
  • 1994: Llista d'Honor de la CCEI per La sombra de la daga
  • 1994: Premi "Mildred L. Batchelder" y Premi de la American Library Association per El Aprendiz[4]
  • 2013: Premi Edebé de literatura juvenil per Tesa.

Obra modifica

  • Ut y las estrellas (1964)
  • El terrible florentino (1973)
  • Romualdo el grillo (1974)
  • Carrousel 5 (1976)
  • El mensaje de Maese Zamaor (1981)
  • Patatita (1983)
  • El parque de papel: poemas (1984)
  • La visita de la Condesa (1987)
  • El largo verano de Eugenia Mestre (1987)
  • Aura gris (1988)
  • El aprendiz (1989)
  • Piñata: Libro del profesor (1990)
  • La sombra de la daga (1993)
  • Navidad, el regreso de Eugenia Mestre (1994)
  • ¿Quién pasa primero? (1997)
  • Pálpito de Sol (2001)
  • Hora de Siesta (2006)
  • A de alas, a de abuela (2012)
  • Tesa. El despacho de don Baltasar de Garciherreros (2013)

Referències modifica