Pinnic

sèrie de televisió

Pinnic va ser un programa de televisió infantil, creat i dirigit per Miquel Obiols, que es va emetre en Televisió Espanyola des del 16 de novembre de 1992 fins al 19 de juliol de 1996.[1] Produït pel centre territorial de TVE a Catalunya, es va estrenar inicialment en La 1 i després va passar a la programació de La 2.[2]

Infotaula de programa audiovisualPinnic
Tipussèrie de televisió Modifica el valor a Wikidata
Gèneresèrie de televisió infantil i contenidor televisiu Modifica el valor a Wikidata
Creador(s)Miquel Obiols i Prat Modifica el valor a Wikidata
PresentadorPere Ponce i Alifonso Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTelevisió Espanyola Modifica el valor a Wikidata
País de produccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalLa 1 i La 2 Modifica el valor a Wikidata
Primer programa16 novembre 1992 Modifica el valor a Wikidata
Últim programa19 juliol 1996 Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: tt1334302 Modifica el valor a Wikidata

Format modifica

Concebut com un programa «contenidor» de sèries infantils per a un públic entre 6 i 12 anys,[3] el fil conductor de Pinnic era una successió d'esquetxos protagonitzats per quatre joves que viuen en un entorn imaginari i surrealista.[4] La idea era reflectir l'energia dels nens, utilitzant el seu mateix llenguatge i potenciant la seva imaginació, a través d'elements de la cultura popular.[5] El protagonista de la majoria de sketches era Pere Ponce, que interpretava a Tirant, un tècnic obsessionat amb el món visual. La resta del repartiment estava format per Susana García (Fanzina), María Salgueiro (Bumbum) i Àlex Sisteré (Cualquiercosa), i tots ells interpretaven a un grup de personatges virtuals que podien estirar-se, encongir-se o transformar-se en éssers bidimensionals.[6]

Entre els espais que es van emetre en Pinnic van destacar dibuixos animats com Tiny Toons o Draculín i sèries com Harry y los Henderson i El Zorro. També permetia interactuar a través de concursos i tenia el seu propi club de socis que va arribar a aconseguir els 50.000 inscrits.[7] Arran del seu èxit, Canal+ va contractar a Obiols el 1995 per a desenvolupar la seva programació infantil, la qual cosa es va traduir en la creació de Programa más o menos multiplicado o dividido.[8]

Horari modifica

El seu primer horari d'emissió va ser de dilluns a divendres a les 18.00 hores per La Primera.[9]

En 1993 va ser reubicat en la graella de La 2 de dilluns a diumenge a les 07:30h.

Des d'abril de 1994 fins a la seva finalització al juny de 1996, a més de la seva emissió matinal, es va habilitar una altra franja de dilluns a divendres des de les 13.00 fins a les 15:00h.[10]

Premis modifica

El programa va ser reconegut amb un Premi Ondas el 1993.[11]

També va obtenir una medalla de bronze al Festival de Televisió de Nova York de 1994.[12]

Referències modifica

  1. , <http://www.imdb.com/title/tt1334302/>
  2. Miloro, Caterina «TVE estrena mañana programación infantil en la franja de tarde». , 15-11-1992 [Consulta: 4 novembre 2019].
  3. , <http://www.rtve.es/alacarta/videos/programas-y-concursos-en-el-archivo-de-rtve/pinnic-presentaciones/4424727/>
  4. El Chachi. «Contenedores infantiles» (en castellà), 24-04-2013. [Consulta: 4 novembre 2019].
  5. «TVE estrena mañana programación infantil en la franja de tarde» (en castellà). El País, 15-11-1992. [Consulta: 24 abril 2012].
  6. , <http://www.rtve.es/alacarta/videos/programas-y-concursos-en-el-archivo-de-rtve/pinnic-rafagas-sketches/4424621/>
  7. Mike Medianoche. «'Pinnic', el programa infantil más moderno de los 90» (en castellà), 30-08-2017. [Consulta: 4 novembre 2019].
  8. Rosa Ribas. «Miquel Obiols, fichado por Canal + para potenciar su programación infantil» (en castellà). El País, 04-03-1995. [Consulta: 24 abril 2012].
  9. País, Ediciones El «Crítica | Pinnic». , 10-05-1994 [Consulta: 4 novembre 2019].
  10. «Pinnic». [Consulta: 4 novembre 2019].
  11. País, Ediciones El «Julio Medem, Arguiñano, Gila y Encarna Sánchez galardonados con los Ondas» (en castellà). , 04-11-1993 [Consulta: 4 novembre 2019].
  12. «Miquel Obiols». Escriptors.cat. [Consulta: 21 abril 2012].

Enllaços externs modifica