Pinquillo
El pinquillo [pincullo, pincollo, pincuyllo, pingullo, pinkayllo, pinkillo, pinkullo] és una flauta que s'estén a tots els Andes, principalment a Argentina, Bolívia, Xile, Equador i el Perú. El pinquillo és un aeròfon de bisell amb canal, pot estar fet de canya, os (tíbia) o fusta, i té un so similar a la quena. El pinquillo equatorià sovint té tres forats i el de Xile i Argentina en tenen sis o set. Se sol tocar amb una sola mà i amb l'altra es pot fer acompanyament amb un tamboril o bombo. També el pot acompanyar un altre músic amb el caixó.[1] El pinquillo pot fer des de 30 o 50 centímetres fins a 1 metre i 20 centímetres de llarg (com el de Cusco).
 Pinquillo, fons del Museu de la Música de Barcelona  | |
| Tipus | open flutes with external duct with fingerholes (en)  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 421.211.12 |
El pinquillo té un gran abast cultural. Als Andes és l'instrument que es toca durant l'època de pluges i per a celebrar les collites. Antigament el pinquillo i la quena eren instruments melòdics i, per tant, tocats per homes. Actualment a Perú el toquen als ritus de fertilitat animal i als carnavals, tant a nivell individual com per grups. A Bolívia hi ha la creença que el pinquillo fet de canya pot atreure la pluja.[2] El pinquillo es mulla amb aigua o alcohol abans de ser tocat, acte associat a la fertilitat.[3]
Enllaços externs modifica
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Schechter, John M. «Pincullo». The New Grove dictionary of musical instruments, 1984, pàg. 113-114.
- ↑ Baumann, Max. «Music and Worldview of Indian Societies in the Bolivian Andes». A: Kuss, Marlena. Music in Latin America and the Caribbean. Volume One. University Of Texas Press, 2004, p. 300–303. ISBN 978-0-292-70298-1 [Consulta: 25 setembre 2011].
- ↑ Romero, Raul. «Peru». A: Koskoff, Ellen. Garland Encyclopedia of World Music: South America, Mexico, Central America, and the Caribbean. Vol. 3. Taylor & Francis, 2001, p. 466–502. ISBN 978-0-8240-4947-8 [Consulta: 25 setembre 2011].