Obre el menú principal

La sonda Pioneer 0 (també coneguda com a Thor-Able) va ser dissenyada per orbitar la Lluna i equipava una càmera de TV i altres instruments científics. Va formar part del primer Any Geofísic Internacional. Va ser el primer intent de missió lunar nord-americana, i el primer objecte que va intentar una òrbita fora de la terrestre. El 17 d'agost de 1958 va resultar destruïda a conseqüència de l'explosió de la primera etapa del coet Thor que anava a posar-la en òrbita, 77 segons després del llançament, a 16 km d'altitud sobre l'Atlàntic. La fallada es creu que es va deure a una ruptura de la línia de proveïment d'oxigen o a una turbobomba defectuosa. Es van rebre senyals telemètriques erràtiques des de la càrrega i les etapes posteriors durant 123 segons després de l'explosió, i aquestes parts van ser obligades a caure en l'oceà. El pla de la missió consistia en un viatge a la Lluna de 2,6 dies de durada. En passar aquest temps, un coet de propelent sòlid TX-8-6 situaria a la nau en una òrbita lunar de 29.000 km, on romandria 2 setmanes.

Infotaula vol espacialPioneer 0
Pioneer able.png
Tipus de missió sonda espacial
Operador Roundel of the USAF.svg   Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Durada de la missió 1 minut, 13 segons, 6 dècimes i 9 centèsimes
Apogeu 16 km
Propietats de la nau
Fabricant TRW Inc
Massa enlairament:
38 kg
Inici de la missió
Llançament espacial
Data17 agost 1958
LlocComplex de llançament 17, Centre espacial John F. Kennedy
Vehicle de llançament Thor-Able Tradueix

Modifica les dades a Wikidata

DissenyModifica

La Pioneer 0 tenia una forma cilíndrica amb dos cons truncats en cada extrem del cilindre. Aquest cilindre tenia 74 cm de diàmetre i la distància des de la tapa d'un con fins a la tapa de l'un altre era de 76 cm. Al llarg de l'eix longitudinal del cilindre se situava un coet de propelent sòlid amb 11 kg de combustible, que formava el cos principal del vehicle. Vuit petits coets destinats a ajustos de velocitat se situaven en l'extrem del con superior. La carcassa estava construïda amb plàstic laminat i estava pintada a franges de color clar i fosc per regular la temperatura interior.

Els instruments científics tenien una massa de 11,3 kg, i eren:

  • Una càmera de televisió en infrarojos per estudiar la superfície lunar,
  • Un micròfon de diagragma per detectar possibles impactes de micrometeorits.
  • Un magnetòmetre
  • Termòmetres basats en resistències (termistors) per registrar les condicions a l'interior de la nau.

La sonda obtenia la seva energia elèctrica de piles de níquel-cadmi per al sistema de propulsió, piles d'òxid de plata per al sistema de televisió i piles de mercuri per als circuits restants. Els sistemes de transmissió operaven a 108.06 MHz a través d'una antena de dipol elèctric per la telemetria i una altra de dipol magnètic per al sistema de televisió. Les ordres des de la Terra els rebia una antena de dipol elèctric a una freqüència de 115 MHz. La Pioneer 0 estaria estabilitzada per rotació a una velocitat de 1,8 rpm, en una direcció aproximadament perpendicular als plànols meridionals geo-magnètics terrestres. El seu nom anava a ser Pioneer 1, però la fallada de llançament va suposar que s'anomenara Pioneer 0.

ReferènciesModifica

  • NASA. «Pioneer 0», 05-08-2008. [Consulta: 16 desembre 2018].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pioneer 0