Piràmide G1-a

La piràmide G1-a és una de les quatre piràmides subsidiàries que hi ha al sector oriental de la necròpoli de Gizeh. Les altres piràmides subsidiàries que l'acompanyen són la G1-b, la G1-c i la G1-d.[1] Es troba emplaçada just al costat oriental de la gran piràmide, i va ser construïda durant la IV Dinastia d'Egipte.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Piràmide G1-a
Imatge
Dades
TipusPiràmide de cares llises Modifica el valor a Wikidata
PeríodeDinastia IV d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura de l'antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Mesura30 (alçària) × 495 (amplada) m
Pendent52 gon Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativagovernació de Gizeh (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamp Oriental de Gizeh Modifica el valor a Wikidata
 29° 58′ 44″ N, 31° 08′ 11″ E / 29.9788°N,31.1363°E / 29.9788; 31.1363

Aquesta tomba és la més septentrional de les tres piràmides de les reines.[2] Té una base de 49,5 metres d'ample i originàriament tenia una alçada de 30,25 metres i una inclinació de 52°;[3] la piràmide ha perdut dos terços de la seva alçada original.

L'entrada es troba a la paret nord. Dins de la piràmide, un passadís baixa fins al punt mig de l'estructura abans de convertir-se, cap a la dreta, en una petita cambra funerària tallada a la roca i aflorada amb blocs de pedra calcària. Tot i que hi ha un rebaix esculpit a la paret oest de la cambra, no s'hi va trobar cap sarcòfag.[4] A la paret oest de la cambra funerària s'hi va excavar un petit nínxol on s'hi van trobar fragments de basalt. També es coneix com la piràmide d’Hetepheres I, tal com va descobrir Mark Lehner;[5] originalment es pensava que pertanyia a la reina Meritites I.

ReferènciesModifica

  1. «G1b: Queen Meritites» (en anglès). Ancient Egypt on-line. [Consulta: 14 desembre 2020].
  2. Siliotti, 1997, p. 56.
  3. «Giza» (en anglès). dudeman.net. [Consulta: 14 desembre 2020].
  4. «G1b: Queen Meritites» (en anglès). Ancient Egypt on-line. [Consulta: 14 desembre 2020].
  5. Lehner, 1997, p. 116.

BibliografiaModifica