Pirheliòmetre
Un pirheliòmetre és un instrument per al mesurament de la irradiància d'un feix de llum solar.[1] La llum del sol entra en l'instrument a través d'una finestra i és dirigida sobre una termopila, que converteix la calor en un senyal elèctric que es pot gravar. El voltatge del senyal és convertit a través d'una fórmula per mesurar watts per metre quadrat.[2] S'utilitza juntament amb un sistema de seguiment solar per mantenir l'instrument orientat al sol. El pirheliòmetre s'utilitza sovint en la mateixa configuració amb un piranòmetre.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/DR01_pyrheliometer_1.jpg/220px-DR01_pyrheliometer_1.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Hukseflux_solarradiation_dr01_sectionview.png/220px-Hukseflux_solarradiation_dr01_sectionview.png)
El primer pirheliòmetre va ser desenvolupat entre 1837 i 1838 pel físic francès Claude Pouillet (1790-1868) per realitzar les primeres mesures quantitatives de la calor emesa pel sol. El valor que va obtenir per a la constant solar va ser de 1228 W/m², prou proper de l'estimació actual, que és 1367 W/m². Després, d'acord amb la llei de Dulong i Petit, va estimar que la temperatura del sol era d'uns 1800 °C. (Aquest valor va ser revaluat el 1879 per Josef Stefan als 5430 °C.)
Normes
modificaLes especificacions de mesurament dels pirheliòmetres estan subjectes als estàndards de l'Organització Internacional per a la Normalització (ISO) i de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). Les comparacions entre pirheliòmetres per la seva intercalibració es duen a terme amb regularitat per mesurar la quantitat d'energia solar rebuda. L'objectiu d'aquestes comparacions internacionals[3] que tenen lloc cada 5 anys al Centre Mundial de Radiació[4] a Davos és assegurar la transferència mundial de la World Radiometric Reference. Durant aquest esdeveniment tots els participants porten a Davos els seus instruments, sistemes de seguiment solar i d'adquisició de dades per dur a terme mesuraments de radiació solar simultànies amb el World Standard Group.[5]
Aplicacions
modificaLes aplicacions més comunes dels mesuraments amb pirheliòmetres són les observacions meteorològiques científiques i del clima, la investigació d'assajos de materials i l'avaluació de l'eficiència dels captadors solars i dispositius fotovoltaics.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ http://www.kippzonen.com/?productgroup/881/Pyrheliometers.aspx Arxivat 2009-04-12 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.global-greenhouse-warming.com/pyrheliometer.html
- ↑ International Pyrheliometer Comparisons
- ↑ World Radiation Centre
- ↑ http://www.pmodwrc.ch/pmod.php?topic=ipc9 Arxivat 2017-09-16 a Wayback Machine.